traducció - translate - traducción

17.5.10

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA (o, ni estat ni patró....)


Jo, que sempre m'he sentit llibertari i per tant amb una desconfiança acusada vers l'estat, només accepto aquest com un mal menor, el qual m'apareix com una forma provisional d'organització de la convivència entre diferents col·lectius, formats per persones amb cultures, ideologies, i interessos diferenciats i a vegades contradictoris.
Si m'agrada poc l'estat i en desconfio, com puc respectar un estat pel qual no me'n hi sento de respectat.
No respecta la meva llengua.
Ni la meva cultura.
Ni la meva voluntat.
Ni la meva terra.
Ni el meu poble.
Ni la història d'aquest.
I ara, per quina raó m'he de sentir ridiculitzat en una televisió espanyola, on cinc parlaires recriminen que l'idioma de relació entre socis i sòcies, afició i jugadors del Barça, durant la celebració del títol de lliga, sigui feta en l'idioma propi del país on pertany?  Catalunya, on l'idioma propi n'és el català.
Segons el seu punt de vista resulta inconcebible que no es dirigeixin a la resta de simpatitzants de l'estat en castellà. Per a ells és una manifesta falta d'educació i un provincianisme clar.
Però  - dic jo - si la resta majoritària d'aficionats i aficionades barcelonistes es troba fora de l'estat espanyol i per tant parlen moltíssimes més llengües que el castellà; no esdevé, per a ells, també, un cas de provincianisme fer-ho en castellà i una falta d'educació envers els socis i sòcies no dirigir-s'hi en la llengua pròpia?
N'estic fart d'aquestes trampes i estic tip que l'estat, el qual se suposa que m'ha de protegir, no em defensi dels atacs que rebo diariament i de forma gratuïta sobre els conceptes citats. I a molts d'altres més íntims.
No em serveix aquest estat, puix que no em protegeix en drets que considero elementals i primordials per a la qualitat de vida a la que aspiro. I és molt senzilla. Fins i tot modesta. Que em deixi ser. Així de simple.
No en voldria pas cap d'estat. Però, acceptat que això és una utopia i que la realitat d'un estat és, ara per ara, inqüestionable; posats a tenir un estat, l'estat espanyol no el vull.
En prefereixo un que em dignifiqui, no que em desqualifiqui. I ón la resta de persones, col·lectius, ideologies i cultures que en formin part, s'hi puguin sentir tan dignes com jo.

Share/Bookmark

2 comentaris :

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Molt ben dit! D’acord amb tu.
Per cert, vaig llegir aquest comentari a CS i no sé si t’has adonat que ha sortit amb parts repetides. Això fa que el comentari resulti de mal llegir i és una llàstima.
Shaudin

Boladevidre ha dit...

Noia... és tal com em va rajar en el moment!
Lamento que no arribés en condicions però no sé a què deu ser degut. Bé. Ja està fet, ara.