Jo, que sempre m'he
sentit llibertari i per tant amb una desconfiança acusada vers l'estat, només
accepto aquest com un mal menor, el qual m'apareix com una forma provisional
d'organització de la convivència entre diferents col·lectius, formats per persones
amb cultures, ideologies, i interessos diferenciats i a vegades contradictoris.
Si m'agrada poc
l'estat i en desconfio, com puc respectar un estat pel qual no me'n hi sento de
respectat.
No respecta la meva
llengua.
Ni la meva cultura.
Ni la meva voluntat.
Ni la meva terra.
Ni el meu poble.
Ni la història
d'aquest.
I ara, per quina raó m'he de sentir ridiculitzat en una televisió espanyola, on cinc parlaires recriminen que l'idioma de
relació entre socis i sòcies, afició i jugadors del Barça, durant la celebració del títol de lliga, sigui feta en l'idioma propi del país on pertany? Catalunya, on l'idioma propi n'és el català.
Segons el
seu punt de vista resulta inconcebible que no es dirigeixin a la resta de simpatitzants de l'estat en castellà. Per a ells és una manifesta falta d'educació i un
provincianisme clar.
Però - dic
jo - si la resta majoritària d'aficionats i aficionades barcelonistes es
troba fora de l'estat espanyol i per tant parlen moltíssimes més llengües que
el castellà; no esdevé, per a ells, també, un cas de provincianisme fer-ho en castellà i una
falta d'educació envers els socis i sòcies no dirigir-s'hi en la llengua
pròpia?
N'estic fart
d'aquestes trampes i estic tip que l'estat, el qual se suposa que m'ha de
protegir, no em defensi dels atacs que rebo diariament i de forma gratuïta sobre els conceptes citats. I a molts d'altres més íntims.
No em
serveix aquest estat, puix que no em protegeix en drets que considero
elementals i primordials per a la qualitat de vida a la que aspiro. I és molt
senzilla. Fins i tot modesta. Que em deixi ser. Així de simple.
No en
voldria pas cap d'estat. Però, acceptat que això és una utopia i que la
realitat d'un estat és, ara per ara, inqüestionable; posats a tenir un estat,
l'estat espanyol no el vull.
En
prefereixo un que em dignifiqui, no que em desqualifiqui. I ón la resta de
persones, col·lectius, ideologies i cultures que en formin part, s'hi puguin
sentir tan dignes com jo.
2 comentaris :
Molt ben dit! D’acord amb tu.
Per cert, vaig llegir aquest comentari a CS i no sé si t’has adonat que ha sortit amb parts repetides. Això fa que el comentari resulti de mal llegir i és una llàstima.
Shaudin
Noia... és tal com em va rajar en el moment!
Lamento que no arribés en condicions però no sé a què deu ser degut. Bé. Ja està fet, ara.
Publica un comentari a l'entrada