La llengua natural
Narcís Comadira
Deu fer vint anys que, un bon dia, se'm va acudir dir, en una
conferència a l'Institut d'Estudis Catalans, que el català era la llengua
natural de Catalunya. I que, enconseqüència,
l'espanyol era una llengua accidental en aquest país.
Què vaig haver dit!
Tothom se'm va tirar al damunt! Un em va tractar de romàntic retrògrad, un
altre va dir que se m'havien creuat els cables. Una escriptora en la llengua accidental,
que ara s'ha passat a la natural i, incomprensiblement, un jurat de patums ha
premiat amb una autèntica fortuna sense merèixer-ho, em va acusar de ser un
nazi. I així tot el que vulguin.
Han passat vint anys i jo continuo pensant el mateix, i ara
que bufen vents genocides de ponent, amb repetidor local, és clar, tinc ganes
de tornar-ho a dir.
El català ha nascut aquí i ha configurat el país. Rius i
muntanyes, pobles i valls, porten noms catalans. El país està íntimament
intricat amb la llengua. Llengua i país s'han format alhora i dir que el català
és la llengua natural de Catalunya no em sembla cap disbarat: és innegable
perquè és obvi, de la mateixa manera que jo sóc natural de Girona. Ningú no ho
pot negar. La llengua catalana ha donat forma al pensament dels homes i les
dones d'aquí i aquesta forma ens distingeix dels que han estat pastats en una
altra llengua. Jo crec que el fet de ser la llengua natural del país li
confereix d'entrada uns privilegis que no pot tenir cap altra llengua que es
parli a Catalunya.
De llengua oficial en pot ser qualsevol; de natural, no.
Suposo que per això tothom es va posar fet una fera ferotge. Tots els que
parlen en espanyol, escriuen en espanyol i pensen en espanyol es van sentir discriminats.
Ja ho entenc, però tampoc no els era tan difícil acceptar una evidència i
reconèixer aquesta condició de la llengua catalana.Tampoc no els hauria de ser
tan difícil aprendre-la. Tal com jo he après l'espanyola i no m'ha pas passat
res.
Ara veig que la senyora Alícia Sánchez-Camacho demana que el
seu fill pugui anar a classe en espanyol. No sé per què té por de la immersió
catalana del seu rebroll, potser pensa que això li pot impedir ser un Torrente
Ballester del futur. Que no pateixi. Jo vaig fer immersió espanyola i això no
m'ha privat de ser l'escriptor català que sóc. No, el català necessita ser
protegit, té dret a ser la llengua vehicular de l'escola, de tot l'ensenyament
i de tot el país. És un dret de naixement. I és un deure de respecte i de
pietat per part dels parlants de la llengua totpoderosa acceptar-ho.
Matar el català, que és el que estan fent a València, a
Mallorca i que volen fer a Catalunya, és un genocidi cultural. De fet, sempre
m'he preguntat què en treuen. Què hi guanyen, els espanyols, amb la mort del
català? Res de res. Llavors per què? Per
què aquesta insídia constant, per què aquest odi a una llengua que, de fet, els
enriquiria? Qualsevol llengua és un enriquiment mental, és una visió del món.
És que els espanyols creuen que ja en tenen prou amb la seva, de visió del món?
Deu ser.
Article publicat al diari “ara” (juliol 2011)
3 comentaris :
La llengua natural...
quina pena haver de dir aquesta expressió, haver-la d'escriure.
La llengua natural... com si cada país no l'hagués de tenir amb "naturalitat" aquesta llengua natural.
Ai, fins quan això?
Em sembla que depen de nosaltres. Del que tardem en dir prou, en ser conscients de parlar-la amb naturalitat, sense complexos.
Hi ha dies que domina el desànim i dies que sembla que encara hi ha alguna esperança... el que és segur és que allò que no fem cascú per la llengua, ningú altre ho farà i menys els colonitzadors
.
Estic d'acord que "el català és la llengua natural de Catalunya i que, en conseqüència, l'espanyol és una llengua accidental en aquest país".
Fins quan això?
Crec que calgui una definició científica (en el sentit de "interna") de "llengua natural" (a més de la històrica e de la sociològica, evidentment).
Una comparació de la situació del Català amb la del Padà podria ser força interessant: aquí la colonització és "interna", és a dir, la burgesia ha imposat l'us de la llengua e de la cultura Italianes al poble, que ara, com a conseqüència es sent en majoria "Italià" (fins i tot es tracta d'un mite funcional a una estrategia econòmica...).
Tantmateix, des d'un punt de vista científic, no crec gens que l'Italià sigui la seva llengua. Hi ha molt de treball a fer sobre aquest argument. Aquí una petita introducció a la lengua Padana:
http://www.squidoo.com/padaneis
Adéu i bona sort!
Publica un comentari a l'entrada