Excel·lentíssim senyor Mariano Rajoy Brey
Em dirigeixo a vostè en la forma més protocol·lària que se m'acut, donat que amb individus del seu natural, mai no se sap.
Més val intentar complir les lleis, les normes i els protocols al peu de la lletra, doncs a vostè no li tremola pas el pols a l'hora de demanar sentències.
Encara recordem la seva campanya per reclamar una sentència en contra del nostre estatut, acompanyada d'aquells anuncis racistes a les ràdios andaluses.
Per cert, un antecessor de vostè, un inquisidor francès del S. XVII, ja havia proclamat "doneu-me tres ratlles d'un escrit qualsevol d'una persona qualsevol, i trobaré quatre motius qualsevulla per enviar-los a la foguera".
Així doncs si em dirigeixo a vostè amb tot el respecte és purament per imperatiu legal.
Anem a la qüestió, doncs. Potser és cert que vostè creu el que diu i pensa, de bona fe, que vostè es limita a fer el que li marquen la llei i la constitució. I, segons sembla, li marquen a vostè directament, només a vostè; així, a l'orella i fluixet. Si és així, si tan convençut està que les lleis li diuen que no hi manera de donar sortida a les aspiracions d'independència centrals d'un poble, doncs reconegui-ho; és el millor que podrà fer per al conjunt d'habitants. Se'n va un dia al Congrés de Diputats de les Corts Generals del Regne d'Espanya i, amb la solemnitat de les grans ocasions, declari amb aquell filet de veu aflautada i impertinent que el caracteritza: "Oigo voshesh". Almenys les coses quedaran clares.
Vostè, sigui dit amb tots els respectes, menteix. O repeteix una mentida que es creu, tan li fa. Al marge d'altres mentides que explica a espanyols i no espanyols i pel que ens ocupa, vostè deixa anar una gallofa de l'alçada d'un molí de vent cada vegada que obre la boca per alguna cosa més que respirar. Per exemple quan afirma que "hemos convivido juntos todo el tiempo, desde siempre"; i ho diu sense bellugar-se-li ni un bri la seva parpella amb aficions de ballarina. Menteix tant, que tothom se n'ha adonat; nosaltres, vosaltres i ells; i elles, atenció.
Qui calla perquè no sap és un ignorant. Qui sap i calla, un criminal. Segons aquesta cita de Bertold Brecht, l'estat espanyol, - és a dir: vostè, el govern, l'oposició, institucions, etc. -, vindria a ser en l'actualitat un estat criminal, o realment el més ignorant del món en el seu conjunt.
Fins ara, una part cada cop més àmplia de la població hem reclamat el dret a decidir, amb paciència, pas a pas, carregant-nos de raons. L'hem mostrat al món i hem guanyat, en tots els sentits. Si vostè envia els hackers i fiscals per defensar la mentida sobre els nostres drets, cal que catalanes i catalans comencem a preparar-nos perquè se'ns reconegui el dret a defensar-nos de les agressions d'un estat que ens ha declarat la guerra. Em sembla que més aviat del que ens pensem, haurem d'acceptar que les lleis espanyoles deixaran de ser vigents al Principat.
Podem pensar de maneres diverses, i del tot contraposades, però les idees, els interessos, com les voluntats, cal defensar-les amb arguments veraços. En tot cas, tingui present que si la seva estratègia són els fiscals i les mentides, nosaltres respondrem amb més poble i més democràcia. Certament una lluita desigual.
Aprofito per acomiadar-me de vostè, no sense abans inculpar-me d'haver participat activament en el 9N passat amb la decisió de tornar a fer-ho tantes vegades com calgui.
Atentament,
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada