Benvolgut senyor Pedro Sánchez,
En primer lloc voldria dir-li que la seva declaració d'amor
no significa massa cosa si no va acompanyada d'una proposta ferma d'esmena.
No s'ho prengui malament, ni vulgui buscar cap comparació de
tipus personal, però posem per cas que algú ha maltractat algú altre, com diria
Gila; posem també per cas que la persona mal-tractadora s'adona del mal que ha
provocat i pretén d'alguna manera esmenar la seva acció, o les seves accions si
el maltractament s'ha perllongat en el temps. N'hi haurà prou en què la persona
mal-tractadora afirmi amb vehemència a la persona maltractada que l'estima? Si
és un sentiment sincer, serà un pas important, sens dubte; però no restablirà
ni la confiança ni esborrarà el temor a allò que en castellà se'n diu
"volver a las andadas"si no hi ha alguna prova fefaent del propòsit
d'esmena.
En el cas que jo li plantejo, però, no parlem de persones si
no d'estats, d'administracions públiques, de cossos funcionarials, de
governants; és a dir de les estructures de poder i de govern d'un país o d'una
nació, en el cas que ens ocupa per sobre d'una altra. Per tant, una bona prova
que un estat o l'administració estan disposats a rectificar i a paliar els
efectes sobre un altre estat o nació, podria ser el reconeixement públic dels
fets, en primer lloc, i a demanar perdó en segón lloc. Només així es podria
situar en una espècie de punt de partida que situés les dues nacions en una
espècie de punt zero.
Per tant, no vostè, de qui no poso en dubte la seva bona fe,
sinó l'estat espanyol, és a dir la suma del partit que vostè representa, aquells
partits amb possibilitats de governar, les institucions espanyoles, el cos
legislatiu, i la judicatura de l'estat, estan disposats a admetre les accions
violentes de Castella primer i l'Estat Espanyol a partir del segle XIX, i a
demanar perdo de manera institucional?
Estan disposats a admetre que el Principat de Catalunya
juntament amb el Regnes d'Aragó, de València i de Mallorques, formàven una
confederació, la sobirania i les institucions de les quals s'autogovernaven a
través d'unes lleis, furs, i constitucions que no tenien res a veure amb les de
Castella? Reconeixerien que la cessió a l'estat francès per part del sobirà
castellà dels territoris que avui coneixem com "Catalunya Nord" per
pagar uns deutes de guerra, foren cedits il·legal i il·legítimament ja que no pertanyien
al Regne de Castella? Seria l'estat espanyol actual capaç de reconèixer la
brutalitat amb què, a partir del 1707 a la batalla d'Almansa, va ocupar
militarment el País Valencià l'Aragó, el Principat i Mallorca? Reconeixeria
Espanya la repressió contra la llengua, la cultura, els sistemes de
representació, els sistemes de coneixement i universitats, les institucions,
lleis i constitucions, que significaren els quatre decrets de Nova Planta
(Aragó i País Valencià 1707, Principat de Catalunya 1714 i Mallorca 1715)?
Admetrà que aquests decrets no han estat mai abolits i que la repressió contra
la llengua i cultura han persistit en tots aquests territoris en els darrers
300 anys, quasi extingint la llengua aragonesa i intentant a través de la
divisió i l'esquarterament administratiu l'extinció de la llengua catalana als
territoris on és pròpia? Admetran els bombardeigs sistemàtics de la ciutat de
Barcelona? Va ser bombardejada el 1841, el 1842 (el 1843 Girona), el 1898, el
1909, el 1938...
Serà capaç l'Estat Espanyol capaç d'explicar no només a les
escoles, si no a tota la població, les grans mentides que ha explicat sobre
Catalunya, sobre el País Valencià i les Illes, amb la única finalitat de dividir-nos
per tal d'assimilar-nos?
Si creu que pot liderar un corrent a l'estat espanyol
tendint a respondre afirmativament a les preguntes formulades – tant sols una
ínfima part dels greuges i maltractaments rebuts -; si està convençut que
reformarà una constitució elaborada a punta de pistola en el sentit que se'ns
retorni el respecte i la dignitat per a aquesta nació que vostès han intentat
esclafar sempre, potser aleshores el seu "Catalunya t'estimo"
començarà a tenir algun sentit.
Castella ha estat un Regne violent respecte a un munt de
pobles i nacions. I la seva hereva, l'Espanya que es van inventar, ha sigut un
estat, lladre, exterminador i genocida, sempre en contra de la seva pròpia gent
en primer lloc i contra els pobles i nacions que mai ha admès com a iguals. Ho
reconeixerà Espanya algun dia? Com en els problemes, la manera d'avançar i de
corregir, és admetre els fets; contextualitzats, naturalment.
Aleshores - després del reconeixement i d'haver explicat als
espanyols la gran mentida que els han vingut explicant secularment- , encara
haurà de venir el moment de demanar perdó pública i solemnement.
Entretant, el seu "t'estimo", en seguirà sonant a
"de tanto que te quiero te apuñego", i aquest temor, aquesta por reverencial a què
tornin les estomacades després, treuen tota credibilitat a les seves paraules.
Atentament,
Quico Romeu
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada