S’ha especulat amb l’ús de
l’exèrcit contra Catalunya es cas d’independència. Estem d’acord en què és un possibilitat poc probable però això
no vol dir que l’estat espanyol no estigui destinant recursos a lluitar contra
el moviment independentista. Tots podem observar la parcialitat dels mitjans de
comunicació i els suports cap a un cantó o altre per part de diversos
organismes. Són notables també les accions diplomàtiques de pressió o
boicot per evitar reunions de representants catalans amb líders o organismes
internacionals. Des de l’àmbit militar es té estudiat i s’implementen estratègies
per tal de conèixer i influenciar de forma sistemàtica en l’altre bàndol. Per tal de conèixer més d’aquest àmbit avui aportem una altra
col·laboració especial del Tinent 1ra Azriel ML. Aquest article és una
introducció a la guerra d’intel·ligència o psicològica per comprendre què
són, com obtenen la informació, quins vectors s’empren per la seva difusió i la
pròpia implementació d’aquestes operacions. A més s’aporten exemples en relació a Catalunya, molt rellevants ara
que estem en període d’eleccions:
Guerra d’Intel·ligència contra Catalunya
Manual d’Operacions Psico-Mediàtiques de Manipulació de Masses
Les operacions psico-mediàtiques de
manipulació de masses son una vessant molt mal entesa per part de les diferents
capes de la població civil, banalitzades com a PsyOps. Son però la part de la
vessant militar que s’endú les partides més altes de pressupostos donat que
impliquen grans quantitats de mitjans humans tant militars com civils
(corporacions i fundacions estatals, multinacionals), recursos tecnològics de
darrera generació i una cadena jeràrquica mecànica i hermètica posada en marxa
pels més alts operatius dels serveis d’intel·ligència d’un Estat. En aquest
curt article intentarem resumir en què consisteixen aquestes operacions, com
funcionen i l’abast que tenen amb la finalitat de conscienciar els ciutadans
catalans.
Aquestes operacions no tenen altre objectiu que condicionar la mentalitat
i psicologia dels ciutadans mitjançant una línia de pensament, sentiment o
comportament concret. Es tracta d’aplicar operatius militars amb finalitats civils.
El manament vol: Que tot funcioni com vol que funcioni i, sense
que es noti, o que ningú es queixi.
La operació, sigui de l’abast que sigui ha de
funcionar del principi fins el final. Cal per això utilitzar un vector de
propagació de les operacions adequat, una correcta planificació de les
operacions (recursos humans, econòmics i tecnològics), i un seguiment de la
“campanya”.
1. Naturalesa i funció del “Psychological Warfare”.
Per “Intel·ligència” s’entén informació
sensible, d’interès i necessària en l’anàlisi de risc i de vulnerabilitats
d’ampli espectre. L’estabilitat dels Estats membres de l’OTAN requereixen
equips especialitzats en aquesta tipologia d’operacions. Aquestes operacions
engloben l’entramat d’activitats psicològiques planificades destinades a les
audiències enemigues, amigues i neutres en temps de pau i guerra, amb l’objectiu
d’influenciar les actituds i comportaments que afectin la realització i
consolidació d’objectius polítics i militars. Es busca un objectiu triple:
§ Afeblir la voluntat de l’enemic o de les audiències d’interès i potencialment hostils;
§ Reforçar els sentiments
d’audiències d’interès amigues;
§ Guanyar el recolzament de les
audiències d’interès neutres;
Això inclou la “propaganda” pròpiament dita,
definida com la utilització d’informacions, idees, doctrines o el recurs a
mitjans específics de disseminació per influenciar les opinions, les emocions,
les actituds o els comportaments d’un grup específic amb l’objectiu de
beneficiar ja sigui directament o indirecta l’emissor de la propaganda. Es
poden dividir en tres nivells:
I. Activitats Psicològiques Estratègiques: son els instruments a disposició de l’Estat per assolir els
objectius d’antena internacional i s’usen en pau o en guerra com a complement
d’una política de dissuasió. Operen principalment en el front exterior.
Un exemple d’aquestes activitats vindrien a ser la instrumentalització dels
Ministeris d’Exteriors, Industria i Defensa per silenciar i ofegar
mediàticament, financerament i diplomàticament les resistències i desplegaments
de les autoritats catalanes. Es disparen els pressupostos de les ambaixades,
les balises diplomàtiques corren a dojo, es bloqueja el vot exterior, es
boicotegen activitats culturals, pressió a funcionaris internacionals… Es
reconfigura la política internacional per portar la opinió internacional en contra
de processos democràtics i pacífics locals en pro de la modernitat i
estabilitat global.
II. Activitats Psicològiques de Consolidació: van destinades a la població civil de les zones sota control
amic. Tenen l’objectiu de controlar els moviments de població, mantenir l’ordre
i la llei, contrarestar i controlar els rumors, i finalment encoratjar al màxim
la cooperació civil-militar. Operen en el front interior.
Entren joc Ministeris com el de la Vicepresidència, Interior, Economia que
apliquen bateries de lleis, decrets, ordres difoses mitjançant els seus canals
afins. S’encarreguen de la sincronització de les Operacions Psicològiques i de
redreçar-ne les desviacions en cas d’imprevistos. Per exemple la utilització
del “Cas Pujol”, per criminalitzar un procés democràtic i pacífic, i
contaminar-lo per la corrupció amb la finalitat de treure-li credibilitat
posant l’accent sobre els vincles polítics. Entren en joc jutges, policies,
periodistes i canals de televisió estatals per barrar el pas a la línia argumentaria
independentista i encoratjar la deserció dels indecisos i vulnerables.
III. Activitats Psicològiques del Camp de Batalla: destinades a les forces enemigues sobre el camp de batalla o a
les poblacions sota control enemic dins les zones de combats. Front interior
majoritàriament però també exterior. Tota operació ja sigui de contacte directe
o d’avís te els objectius següents:
§ Afectar la moral i eficiència del
combat de les tropes enemigues;
§ Encoratjar les accions civils
específiques sota control enemic;
§ Encoratjar la deserció;
§ Contrarestar la propaganda enemiga.
Entren en joc els Ministeris d’Interior,
Defensa, Hisenda, Cultura i Justícia. Paral·lelament, entra en joc la línia
dura, encarregada de l’aplicació de sentències, pressions a col·lectius productius,
infiltracions amb l’objectiu de dividir les forces. És el cas dels Tribunals
Estatals, Fiscals de Sala, Jutges, Advocacies de l’Estat, Col·legis
Professionals en general, Delegacions del Govern i tots els funcionaris fidels.
S’encarreguen de querellar-se, denunciar i dictar sentències, assegurar-ne
l’aplicació i perseguir els desobedients i dissidents (AMI, 9N, ANC…).
Contribueixen a crear un clima de por, malfiança i confrontació. Més greu
encara és quan es recorre a les informacions contingudes en arxius militars,
penitenciaris, historials mèdics, declaració de renda, obres d’art,
participacions empresarials i altres recursos.
En els conflictes de baixa intensitat (cas del País Basc i Catalunya),
l’esforç principal no raurà en els objectius territorials sinó en la conquesta
dels cors i esperits de la població civil de la zona en concret. Cal desgastar l’enemic. Aquesta conquesta es farà mitjançant
activitats psicològiques hostils o activitats psicològiques patrocinades pel
govern ja sigui directa o indirectament via fundacions, associacions o entitats
patrocinades per corporacions del món financer i que tinguin influència en els
mitjans de comunicació. Prendre consciència de la dimensió psicològica permet
integrar de forma eficaç la planificació i operativitat de les operacions
psicològiques. Operacions psicològiques eficaces exploten la recerca i la
investigació de l’audiència d’interès. Desenvolupen aquesta propaganda
mitjançant una comunicació atractiva i adaptada a les estructures socials de l’Estat
(o part de l’Estat) concret. El més important és romandre creïble.
2. Investigació i Intel·ligència: essencials per a l’eficiència
de les Operacions Psicològiques.
El coneixement i comprensió en profunditat de
les audiències d’interès son possibles gràcies a un procés continu de recerca
que s’anomena Battery of Screening Process.
La BSP te per objectiu lliurar una font d’informació accessible i uniforme
sobre l’objectiu, identificar dintre una població d’interès quins son els grups
vulnerables a les aproximacions psicològiques, i atraure l’atenció sobre
personatges que actuïn en “leaders d’opinió” i que tinguin influència
(polítics, catedràtics, advocats, periodistes d’opinió, redactors…).
La forma i contingut de la BSP dependran
essencialment de la naturalesa de l’objectiu. La BSP no es limita a un quadre
d’estudi arbitrari, però ha de prendre sempre en compte algunes components com
l’ambient social (com a descripció dels factors humans i físics), així com
l’ambient cultural o polític. Podem citar el cas famós del “Cinturó de l’Àrea
Metropolitana”, objectiu polític i mediàtic per excel·lència de qui tothom es
vol atribuir el color: “roig”, “taronja”, “groc alternatiu”, “blau productiu”,
etc…
La BSP lliura la intel·ligència de base que ha
de ser completada per un flux continu que actualitzi la situació. Tres tipus
d’intel·ligència tenen un interès particular:
1.
Els canvis dintre de les
condicions socials i materials de la població d’interès. Així per exemple una crisi econòmica llarga seguida d’una crisi
social, política o ambiental donarà peu a l’eclosió de moviments populistes, xenòfobs,
anticapitalistes, etc.
2.
Les modificacions dels
comportaments com a resultat d’esdeveniments polítics i militars. Podríem citar un hipotètic exemple d’unes eleccions on el vot
exterior hagi estat massivament torpedinat, amb les seves conseqüències polítiques.
Un altre hipotètic cas seria el del moviment de tropes en el si d’un territori
com a mesura intimidatòria i de reafirmació marcial envers una minoria rebel o
les amenaces més o menys velades de segons quins càrrecs polítics.
3.
Les indicacions sobre
l’eficàcia de les campanyes amigues o hostils de les operacions psicològiques. En aquest cas és quan entren en joc els emissaris o negociadors
que desequilibren el joc de forces en favor seu. Seria el cas de la utilització
de mitjans judicials i policials de l’Estat que anul·lin llibertats
fonamentals, separació de poders i les deteriorin progressivament, amb
objectius polítics envers la població d’interès.
La recol·lecció i part del tractament de la
intel·ligència es fa mitjançant cinc fonts principals:
1.
Recursos Humans: HUMINT en el cas de l’OTAN, Cossos i Forces de Seguretat de
l’Estat en el cas Espanyol, per efectuar seguiments, contactes, pressions,
intimidacions, accidents o fins i tot “suïcidis”. Inclou policies, hackers, i
simples funcionaris;
2.
Documental mitjançant carpetes de pressió i perfils
psicològics de
persones, col·lectius o poblacions d’interès;
3.
Material mitjançant tecnologia
informàtica, aeronàutica i electrònica per seguir
interferir o intervenir (tele)comunicacions. Inclou tota la gama de
l’“Eletronic Warfare”;
4.
Investigació Social mitjançant
xarxes socials, adreces de correu i comptes
electrònics (Twitter, Facebook, Whatsapp…);
5.
Anàlisi de la propaganda a
nivell dels màxims òrgans d’intel·ligència: Estat Major Militar de la Intel·ligència, ordinadors centrals de
la Intel·ligència Civil per realitzar la col·lecció, tractament de dades i estratègies
a seguir.
3. Els vectors de propagació de les Operacions Psicològiques.
Els vectors psicològics son els mitjans tècnics o no que tenen per
vocació establir tots els tipus de comunicació amb l’audiència d’interès. Venen a suplir o substituir la comunicació interpersonal quan
l’audiència d’interès és inaccessible, poc receptiva o simplement massa
important. Hi ha doncs tres categories de mitjans:
§ Visuals (treballs d’impressió, pel·lícules mudes, dibuixos animats,
caricatures, dibuixos, exposicions).
§ Àudios (locucions de ràdio i altaveus en gran diversitat de programes).
§ Audiovisuals (cinema i televisió), considerada de lluny com la més eficaç.
Les emissions de ràdio son considerades com
particularment adaptades a la difusió de la propaganda. Aquest mitjà és ràpid,
modulable i de gran abast. Permet arribar a una llarga audiència de forma
pràcticament instantània. El seu únic rival és la televisió. Els seus
inconvenients son la vulnerabilitat a la interferència, limitacions tècniques,
disponibilitat d’escolta, dependència elèctrica i efecte efímer.
La televisió resta el mitjà més influent. Conjuga a la vegada potència visual, el so i la immediatesa. Per
altra banda és el mitjà tradicional de distracció, per tant molt sol·licitat.
Finalment tenim el cas del cinema, mitjà
influent, popular i llargament estès. Posseeix una gran credibilitat, s’adreça
a un llarg públic -en principi neutre- i vehicula un factor emocional que
assegura la permanència del missatge.
Exemples:
1. Les comèdies “Ocho Apellidos Vascos/Ocho
Apellidos Catalanes” patrocinades per MediaSet España amb actors estatals,
tenen per objectiu posar el focus d’atenció sobre les singularitats d’un
determinat col·lectiu “Catalanes/Vascos”, mitjançant el vector “Apellidos”. Cal
provocar emocions, ja sigui l’animadversió mitjançant el ridícul/estigma o
l’assimilació i adhesió al missatge mitjançant el riure.
2. Un altre exemple pot ser la difusió en
directe de les rodes de premsa dels Consells de Ministres, en un posat ben
teatral. Es tracta de modular la gesticulació facial i adequadament maquillada
així com el to de veu en subjectes concrets amb l’objectiu de fer valdre la
intimidació o fer un exercici d’autoritat i superioritat segons el cas.
3. Dos casos extrems vindrien a ser el
“fenomen Rivera”, així com la penetració de l’entitat “Societat Civil
Catalana”. Tant l’un com l’altre compten amb una gran bateria de mitjans
audiovisuals, financers i corporatius que no s’adeqüen ni al que fixen les
pròpies Juntes Electorals Centrals, Provincials o Comarcals o a la
representativitat política real. Ni el partit “Ciudadanos” disposava d’escons a
les Corts de Madrid del 2011 al 2015, com per ser projectat massivament als
canals de comunicació de les Corporacions Audiovisuals Espanyoles, ni “Societat
Civil Catalana” era una entitat benèfica com ho son la Marató de TV3, o
entitats que compten amb centenars de milers d’associats (Assemblea Nacional
Catalana) com per ser ultrapropagats als mitjans de comunicació. Una operació
d’aquest tipus s’explica perquè hi ha una motivació politico-militar al
darrera. No és de sorprendre doncs que molts quadres del partit “Ciudadanos”
així com membres de “Societat Civil Catalana” girin a l’entorn de l’ultradreta
i fins i tot del militarisme. Es poden citar els casos d’Eurodiputat Nart
comandant retirat, i el Secretari General del partit Matías Alonso Coronel
d’artilleria retirat, així com la fundació militar “Libertas” que ha finançat
el partit des del 2009.
Aquests son 3 exemples que necessitarien un
anàlisi en més profund i detallat. Sols representen una fracció mínima de les operacions
psicològiques que s’han anat desenvolupant contra Catalunya.
4. Planificació i posada en marxa de la campanya d’Operacions
Psicològiques
Planificació i campanya es fan de forma
progressiva. Cada etapa ha de ser revisada i revaluada en funció de la
intel·ligència disponible. El procés de planificació i posada en marxa comprèn 5 etapes:
1.
La cerca inicial i la intel·ligència
2.
L’estimació
3.
L’anàlisi de l’objectiu
4.
La producció (elaboració del producte) i la disseminació
5.
El seguiment de la “campanya”
La cerca es fa després d’identificar les
necessitats d’operacions psicològiques. Encara que sigui impossible determinar
exactament la situació psicològica en el moment en que s’inicien les operacions
psicològiques, un estudi de l’univers psicològic de la població, franja,
col·lectiu o persona (totes de referència), son possibles i permetran als
planificadors identificar una audiència d’interès.
La planificació comença quan la missió
operacional del manament és coneguda i que les necessitats en operacions
psicològiques han estat anticipades. L’elaboració de les missions psicològiques
han de tenir en compte l’objectiu de la missió operacional i prendre en
consideració la situació actual.
La missió operacional del manament pot ésser
recolzada per la preparació de diverses missions psicològiques. Aquestes
missions tindran per objectiu desenvolupar determinades actituds o
comportaments en el si de l’audiència triada per tal que afavoreixin la
realització de la missió operacional del manament.
L’estimació de les operacions psicològiques
permet identificar les missions psicològiques. Aquesta apreciació es basa en
les condicions de vida i actituds conegudes per part de l’audiència d’interès.
L’evolució d’aquestes condicions i actituds pot portar a la definició de noves
missions psicològiques. Les línies de persuasió han d’estar adaptades als
objectius psicològics. En aquest estadi és quan s’han de triar els temes i
símbols que seran utilitzats per aquestes línies de persuasió. Els indicadors
son factors que permeten estudiar la resposta de l’audiència d’interès a la que
s’apunta en la campanya.
El pla de campanya comprenent tant l’audiència
d’interès a la que s’apunta, els missatges i l’elecció del mitjà de comunicació
(propagació), han de ser presentats per aprovació o modificació a l’autoritat
responsable de la presa de decisió. Es en aquest nivell que comencen la
modelització (maquetes) i els tests. L’elaboració dels productes de propaganda
han de ser acuradament pilotats per l’autoritat de control de la campanya per
tal d’assegurar-se del respecte i de la integritat del missatge d’origen en el
producte final.
Una de les tasques més difícils és la de
determinar l’impacte de la propaganda, en particular si l’audiència d’interès
es troba en una zona prohibida a les forces amigues. A més, el risc de
malgastar mitjans limitats és gran si la força no està en condicions d’avaluar
el desenvolupament de la campanya. El terme “feedback” s’utilitza per descriure
el conjunt de les informacions que indiquen el nivell de rendiment de la
campanya (és a dir els seus efectes sobre la població en la que es vol
influir). El feedback depèn de l’avaluació directa o indirecta dels indicadors.
La campanya haurà de ser ajustada/modificada en funció del feedback. Aquest ajust
pot anar d’un simple canvi d’intensitat a una revaluació dels objectius
psicològics. La validesa del feedback ha de ser controlada abans d’emprendre
qualsevol ajust.
Al final de la campanya, les reaccions de l’audiència son
analitzades amb l’objectiu de conèixer exactament la seva causa.
Tinent 1ra Azriel ML
Irlanda, 14 de Desembre
Font: PlanaAlta
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada