La informació és un escàndol de dimensions colossals que torna a posar en qüestió el malmès estat de dret a Espanya. Rastrejar informació sobre irregularitats o suposats delictes de polítics catalans, traficar amb escàndols fabricats, i intoxicar partits polítics i mitjans, ha estat l’ocupació d’una unitat secreta de la Policia espanyola operativa des del 2012 sense control judicial, creada amb l’objectiu de dividir i dinamitar el procés sobiranista. El periodista d’El País, Ernesto Ekaizer ha alertat repetidament que Interior i Rajoy han decidit acabar amb el procés sobiranista criminalitzant-lo i que la cúpula formada per Fernández Díaz i el seu braç dret, Eugenio Pino, consideren que la corrupció “és la baula més feble del procés sobiranista i que tot val per desacreditar els seus líders”, ara s’ha confirmat.
Ekaizer també explicava que dins del ministeri de l'Interior hi ha mala maror i diferències importants sobre l'abast de la fabricació d'informes de tercera classe, de dossiers de desacreditació, i la seva utilització a través de mitjans de comunicació, per això és factible pensar que aquestes diferències podrien ser la causa de filtracions des de la mateixa policia que han portat a destapar el joc brut del ministre. El diari ARA atribueix a fons policials la informació sobre la creació de la unitat secreta que atribueixen a la mà dreta del ministre, Eugenio Pino.
Fernández Díaz ho nega però alts càrrecs del seu ministeri el desmenteixen
Segons el diari ARA, alguns alts càrrecs del ministeri desmenteixen la negació del ministre, reconeixen que existeix la unitat secreta i que són coneixedors en detall de les actuacions d’aquesta unitat encarregada de cercar o fabricar informació sensible i fer-la arribar als jutjats o altres unitats policials o a mitjans de comunicació servils amb el govern del PP, sovint fent coincidir les filtracions en moments clau del procés sobiranista.
Un grup contraseparatista a les ordres de Fernández Díaz
El ministre utilitza comissaris de confiança per a les operacions a Catalunya
Tres dies abans de l’última Diada, Elconfidencial.com va publicar “un informe d’Intel·ligència” en què s’assegurava que Mas supervisava personalment el cobrament de comissions a través de quatre empreses públiques. Les comissions oscil·laven entre el 4% i el 6% de les adjudicacions, deia l’informe, que estarien en mans del Govern. Jorge Moragas, cap de gabinet de Mariano Rajoy, va animar l’examant de Jordi Pujol Ferrusola a anar a la policia a denunciar les irregularitats del fill gran de l’expresident. Poc després, uns policies van contactar a Barcelona amb Victoria Álvarez. En l’SMS, Moragas li deia: “Si donessis una entrevista i ho expliquessis tot, salvaries Espanya”. [[ Una unitat secreta policial rastreja casos al marge de la UDEF]]
El 22 de maig passat la unitat d’afers interns de la Policia Nacional va registrar a la Fiscalia Anticorrupció un informe sobre operacions sospitoses realitzades per societats propietat d’Oleguer Pujol Ferrusola. La procedència de l’escrit va suscitar dubtes. Anticorrupció treballa amb afers interns en la investigació de policies, i en aquell informe no hi havia rastre de cap mala pràctica d’un agent. Després d’una reunió interna, el fiscal en cap, Antonio Salinas, va optar per seguir endavant i investigar els fets. Els tècnics de l’Agència Tributària adscrits a Anticorrupció havien avaluat el document i creien que les operacions descrites tenien aspecte de ser reals i fraudulentes. Els fiscals van pensar que, al cap i a la fi, la unitat que signés l’informe era una qüestió interna de la Policia. La direcció del Cos Nacional de Policia (CNP) al·lega que afers interns va trobar per casualitat la informació sobre el fill petit de Pujol durant una altra investigació i que, gairebé sense treballar-la la va traslladar a la Fiscalia i a la UDEF, la unitat competent. No obstant, les dades facilitades per afers interns són el tronc de la investigació d’Oleguer Pujol, a qui el jutge Santiago Pedraz investiga per una gran trama de blanqueig i frau fiscal.
El primer indici sospitós de l’actuació policial contra el procés es remunta al 29 d’octubre del 2012. Aquell dia, dos comissaris van viatjar des de Madrid fins a Barcelona per intentar convèncer els fiscals d’Anticorrupció que havien d’escorcollar com més aviat millor la seu de CDC en el marc del cas Palau. Faltaven dues setmanes per a les últimes eleccions autonòmiques. Els fiscals Fernández Bermejo i Sánchez Ulled van declinar l’oferiment perquè van considerar molt febles els suposats nous indicis presentats.
Els comissaris del Palau
El que més els va sorprendre va ser que cap dels dos comissaris tenia vinculació amb la investigació del cas Palau. Un d’ells era José Luis Olivera, cap de la UDEF en temps del govern socialista. En el moment de la reunió, Olivera dirigia -i encara ho fa- el Centre d’Intel·ligència contra el Crim Organitzat (CICO), sense atribucions operatives. Es va desplaçar fins a Catalunya perquè coneixia els fiscals de la seva època a la UDEF. Ara té tota la confiança del ministre Fernández Díaz. L’altre era Marcelino Martín Blas-Aranda, cap d’afers interns. Què hi feia el responsable d’aquesta unitat parlant de corrupció amb els fiscals de Catalunya? Segons va explicar Interior després de les queixes del Consell Fiscal, els volia anunciar un nou grup dins de la unitat dedicat a recuperar casos perduts per la Policia Nacional per la deixadesa dels agents. Mai més es va saber res d’aquest grup, ni fora ni dins de la Policia. Olivera i Martín van ser condecorats amb la medalla al mèrit policial amb distintiu vermell uns mesos després, un reconeixement remunerat.
Les primeres informacions que fonts policials vinculen al grup contraseparatista daten de dues setmanes després d’aquell viatge. Són el suposat esborrany de la UDEF sobre els comptes de Jordi Pujol i el pare de Mas i altres sobre la corrupció en el si de Convergència Democràtica de Catalunya. La informació va ser publicada pel diari El Mundo el 16 de novembre del 2012, a nou dies de les eleccions. Interior va obrir una investigació interna que va acabar en no-res. El comissari de la UDEF, Manuel Vázquez, va declarar davant el jutge de Barcelona que el paper no havia sortit de la seva unitat.
Recentment s’ha obert una altra investigació interna per investigar la filtració al mateix diari d’un suposat compte de l’alcalde de Barcelona a Suïssa, cosa que ha desmentit el banc on suposadament s’allotjaria. Trias ha denunciat els autors de la informació i ha demanat la dimissió de Fernández Díaz. La investigació no sembla que hagi avançat gaire.
Esborranys per les redaccions
Fonts consultades per l’ARA atribueixen al grup contraseparatista uns esborranys sense capçalera que van arribar a diverses redaccions de mitjans poc després de l’esborrany de la UDEF sobre Mas i Pujol. En aquests esborranys [ vegeu l’ARA del 18 de març del 2013] es narraven gravíssims fets vinculats a Pujol i a polítics de CDC com Mas o Felip Puig. També s’apuntaven delictes econòmics de responsables d’importants mitjans catalans i la connivència d’empresaris amb els polítics convergents per corrompre’ls. Fins i tot es posava en boca d’un confident la suposada dependència que Jordi Pujol tenia d’una bruixa anomenada Adelina. Un any i mig després, i amb l’impuls del cas Pujol, algunes informacions han sigut ampliades per la UDEF i estan a disposició de l’Audiència Nacional. N’hi ha d’altres que continuen sense ser judicialitzades.
Objectiu: trobar casos de corrupció a Catalunya
El ministeri de l'Interior usa agents d'afers interns i planificació per crear una unitat secreta antifrau al marge de la UDEF
La Policia Nacional té des del 2012 una unitat secreta dedicada en exclusiva a rastrejar informació sobre presumptes irregularitats i delictes de polítics catalans, per utilitzar-la en contra del procés cap a la independència. El ministeri de l’Interior en nega oficialment l’existència i només uns quants alts càrrecs del departament que dirigeix Jorge Fernández Díaz saben amb detalls quines actuacions desenvolupa.
Segons ha pogut saber l’ARA, els seus integrants camuflen la seva veritable ocupació repartits en dues unitats d’existència ja reconeguda: la de planificació i estratègia, i la d’afers interns. Fa dos anys que s’afanyen a recopilar i ordenar dades sobre possibles escàndols de polítics catalans que després fan arribar als jutjats a través d’altres unitats policials (com ara la unitat de delinqüència econòmica i fiscal, UDEF) o als mitjans de comunicació, coincidint amb moments clau del procés. Així, la seva feina queda oculta i s’escapa del control judicial.
L’existència d’aquesta 'unitat antiindependència' era fins ara un rumor, al qual s’havien referit algunes informacions, firmades a Madrid, que elogiaven que la policia competís amb el CNI, el servei secret espanyol, en tasques d’intel·ligència. Aquest diari ha tingut accés a un document que evidencia l’existència del grup al cor mateix de la direcció general de Policia. Es tracta de l’oferta per a una vacant a afers interns, una de les unitats que nodreix el grup creat pel ministeri de Jorge Fernández Díaz. La unitat d’afers interns s’hauria de dedicar a investigar possibles males pràctiques d’altres agents, però la convocatòria especifica que es valorarà “positivament” que els inspectors aspirants tinguin “coneixements i / o experiència” en la investigació de delictes de “crim organitzat, delinqüència econòmica i fiscal, blanqueig de capitals, etc.”. Unes característiques molt diferents de les que han sigut útils fins ara als policies que investiguen altres policies.
[ Un grup contraseparatista a les ordres de Fernández Díaz][ Un grup especial sense control judicial]
Per aspirar al lloc també puntua el coneixement d’idiomes, i aquí es fa una menció expressa de les "llengües cooficials d’Espanya". Crida l’atenció que busqui inspectors per investigar policies a Galícia, Euskadi o Catalunya i que parlin les llengües pròpies d’aquests territoris en un cos policial que funciona únicament en castellà. A més, a Euskadi i Catalunya la Policia Nacional quasi no té presència, ja que les competències en seguretat ciutadana estan transferides a l’Ertzaintza i als Mossos, respectivament.
Més d’una trentena d’agents
La unitat de planificació estratègica i coordinació va ser creada per Ignacio Cosidó poc després de ser nomenat director general de Policia amb l’arribada del PP al govern a finals del 2011. Dels tres paràgrafs que s’utilitzen per descriure-la en l’organigrama públic del Cos Nacional Policia (CNP) resulta complicat endevinar quin pot ser el seu dia a dia, ja que els termes usats són genèrics com ara “prospectiva” o “coordinació”. Hi operen uns trenta policies que farien anàlisi i aprofundiment de la informació recollida a Catalunya, obtinguda principalment pels agents d’afers interns. El grup d’agents a afers interns s’hauria creat també el 2012 i treballaria al marge de les dues brigades que formen la unitat. Les característiques i el nombre de policies d’aquesta unitat especial per als afers catalans no se sap perquè la direcció va deixar de facilitar el catàleg de llocs de treball de la unitat just aquest 2014.
Afers interns té ara el focus mediàtic al damunt arran de la detenció del Petit Nicolás. Tot i que el jove del PP no és agent ni funcionari adscrit -condició perquè intervingui afers interns, segons el reglament policial-, va ser aquesta unitat la que el va detenir. Quan els mitjans van preguntar per l’assumpte al ministre de l’Interior, ell va dir que les suplantacions fetes pel jove afectaven la “seguretat de l’Estat” i que per això es tractava de la unitat “idònia” per perseguir-lo.
Les fonts policials consultades atribueixen la creació de la unitat secreta al comissari Eugenio Pino, el responsable de la direcció adjunta operativa, on radiquen les dues unitats que nodreixen d’agents el grup secret. Pino és el policia de total confiança del ministre Fernández Díaz. El comissari col·laborava en el disseny de la futura policia quan el PP ja era a l’oposició. Al CNP i al ministeri són àmpliament conegudes dues de les fixacions de Pino: la Guàrdia Civil -amb la qual manté un enfrontament soterrat per qüestions competencials- i el procés català.
El director adjunt operatiu és el responsable, per exemple, de l’enviament intempestiu de centenars d’antiavalots a Catalunya en dates prèvies al 9-N. També és responsable de la militarització de la Policia amb el canvi d’insígnies, els càntics castrenses i la salutació militar. La seva mà dreta és Marcelino Martín Blas-Aranda, comissari en cap d’afers interns.
Acabar a la portada d''El Mundo'
L’acceleració del procés sobiranista és paral·lela a les notícies sobre presumptes casos de corrupció vinculats a polítics nacionalistes o al seu entorn. Algunes, fins fa uns anys amagades, parteixen d’indicis sòlids que investiga l’Audiència Nacional -Jordi Pujol Ferrusola i el seu germà Oleguer- o un jutjat de Barcelona, com és el cas del llegat sense declarar durant tres dècades que va confessar l’expresident Jordi Pujol. D’altres, però, no van passar de la portada d’ El Mundo, el mitjà triat per a la filtració: és el cas dels suposats comptes a Suïssa del pare de Mas o del mateix Pujol. O més recentment de negocis d’Artur Mas amb els Pujol a Liechtenstein o d’un dipòsit bancari atribuït a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. La publicació ha coincidit amb eleccions o moments àlgids del procés.
Un grup especial sense control judicial
La llei d’enjudiciament criminal (Lecrim) i diversa jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Suprem prohibeixen les investigacions policials prospectives, és a dir, triar un objectiu i sortir a pescar,com és el cas. L’article 284 de la Lecrim estableix que “immediatament que els funcionaris de la policia judicial tinguin coneixement d’un delicte públic, o siguin requerits per prevenir la instrucció de diligències per raó d’algun delicte privat, el participaran a l’autoritat judicial o al ministeri fiscal, si poden fer-ho sense cessar en la pràctica de les diligències de prevenció”. A més, l’article 5 de la llei de forces i cossos de seguretat de l’Estat assenyala que els seus integrants han d’actuar en les seves funcions “amb absoluta neutralitat política i imparcialitat”.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada