"L'empresonament de Sànchez i Cuixart pretén aconseguir una reacció violenta que justifiqui una altra jornada de vandalisme policial"
No falta ni un element en el procés de feixistització de l'Estat i la conversió del règim del 78 en una dictadura dissimulada amb un bipartidisme corrupte. No es troba una altra via civilitzada per tractar la qüestió catalana. Compta amb el suport actiu del PSOE, de l'oligarquia, de l'Església i el passiu de l'altra esquerra espanyola i la inhibició de la UE.
No queda res dels principis de l'Estat social i democràtic de dret de la CE. El Rei, la legitimitat és més que qüestionable, està per sobre de la llei, però no del partidisme polític. En el seu recent missatge va recolzar la política repressiva del partit del govern, es va posar de la seva banda, va amenaçar a l'altra part del conflicte i va ignorar la sort de les víctimes innocents.
El Tribunal Constitucional és un òrgan polític al servei del poder, convertit contra tota justícia, en executor de les seves pròpies sentències mitjançant una reforma inconstitucional avalada per ell. Aquest òrgan que arrossega un desprestigi d'anys, ha anul·lat la Llei del Referèndum catalana, amb la mateixa rapidesa amb què mostra la seva complicitat amb els interessos del govern.
La jutge de l'Audiència Nacional (versió actual del TOP de Franco), persona amb una carrera política partidista i recentment condecorada per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, ha empresonat a dos dirigents socials populars catalans. La decisió, de fonament jurídic dubtós, pretén alimentar la política de provocació de l'Estat a Catalunya per aconseguir una reacció violenta que justifiqui una altra jornada de vandalisme policial al Principat.
No és estrany que, segons la Comissió Europea, Espanya estigui a la cua d'Europa en matèria d'independència judicial. A la cua és poc. El poder judicial està al servei del govern i del seu partit que té més de 700 imputats en processos penals per delictes de dret comú.
Al Parlament hi ha una coalició nacional-espanyola de fet entre el PP, el PSOE i C’s que bloqueja la càmera i la converteix en una imitació d'un òrgan legislatiu i de control. La seva sola funció és donar suport al govern en la seva política d'imposició i arbitrarietat.
Els mitjans de comunicació estan a les ordres del poder polític. Tant els públics com els privats són instruments de propaganda, tergiversació i manipulació especialment pel que fa a Catalunya. També els fa servir en muntatges polítics en campanyes de guerra bruta contra els seus enemics polítics. Segons l'estudi Reuters de la Universitat d'Oxford, aquests mitjans són dels menys creïbles d'Europa i del món. Si els espanyols volen informar-se han de recórrer a alguna (escassa premsa digital), els mitjans estrangers i, sobretot, les xarxes socials. Per això el govern de la dreta pretén escometre una "regulació" de la llibertat d'expressió en les xarxes. És a dir, suprimir la llibertat d'expressió en el digital, igual que el seu "Llei Mordassa" era una llei contra la llibertat d'expressió.
Amb arbitrarietat del poder executiu, submissió del poder judicial, irrellevància del legislatiu, servilisme dels mitjans de comunicació, suport de l'oligarquia financera i de l'Església catòlica, Espanya no és un Estat social i democràtic de dret, sinó un règim despòtic de filiació franquista. El social va ser eliminat de cop amb el programa neoliberal del PP de corrupció i saqueig del país. Allò democràtic, fulminat quan es va apallissar la població catalana pel fet de votar. Això de dret ha acabat de desaparèixer amb l'empresonament de dos dirigents populars per motius polítics.
Mentre es resol el contenciós epistolar entre el govern d'Espanya i la Generalitat, l'Estat no deixarà de provocar l'independentisme per veure si aconsegueix destruir la seva base popular, política i moral. Per veure si, amb ajuda dels seus comparses pseudosocialistes, el posa al seu baix nivell franquista per tenir un pretext i atacar amb això que els seus criats intel·lectuals diuen "violència legítima" de l'Estat i no és altra cosa que feixisme marca Espanya.
Per això, la resposta de l'independentisme català serà sempre la mateixa: resistència democràtica i pacífica davant de l'arbitrarietat i la tirania i, sobretot, manteniment de la unitat d'acció de totes totes. De totes totes vol dir de totes totes mentre l'objectiu estratègic estigui pendent. És el missatge que han deixat els dos Jordis en entrar a la presó i el que sens dubte il·luminarà l'acció de la societat catalana en la seva resposta a les cada vegada més histèriques escomeses d'un Estat en procés accelerat de feixistització. I a què la gent dóna suport massiu als carrers. Quan l'Estat comprengui (o, el més fàcil, l'obliguin a comprendre) que no pot bloquejar la voluntat majoritària d'una població que expressa la seva desobediència a la tirania pacífica i democràticament, la República Catalana, ja proclamada de fet el 3 d'octubre, serà una realitat de dret.
Pots seguir Boladevidre
Facebook https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter: @Boladevidre
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada