NEVA DINS EL VIDRE: Proclamar la independència en legítima defensa

'Hem de proclamar la independència per fer efectiva la voluntat dels catalans expressada a les urnes', diu l'argumentari que ha distribuït el partit entre els seus diputats

Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull entrant a la reunió del Consell Executiu del 24 d'octubre

Junts pel Sí veu clara la posició que ha de prendre en el ple de dijous al Parlament de Catalunya: ‘Cal proclamar la independència com a via defensiva perquè l’estat no ens esclafi. Fer-ho en legítima defensa.’ Ho diu el document a què ha tingut accés VilaWeb i que la coalició distribueix entre els seus diputats amb un resum d’arguments i indicacions que ha de servir per als actes públics que es fan avui i demà per tot el Principat.

El text fa referència a la importància de la gent per a fer efectiva la independència i evitar l’aplicació de l’article 155. ‘Fins ara, les institucions han fet la feina, conjuntament amb l’ajuda de la gent, i ara tampoc no ho podran culminar soles. Depèn de tu. Depèn de tots’, diu l’argumentari.

El document posa èmfasi en el ple del 10 d’octubre, en el qual Puigdemont va proclamar la independència i després va suspendre-la automàticament a instàncies de la comunitat internacional. ‘Vam deixar en suspens el resultat del referèndum a ulls de tot el món. No com una mostra de debilitat, sinó seguint la petició de la comunitat internacional.’ La coalició diu que aquesta defensa del diàleg va ser ‘ben rebuda’ a ulls del món i ha fet més evident ‘la cara real de l’estat espanyol, que no ha volgut seure mai a negociar res’.

L’ANC i Òmnium Cultural han organitzat més d’un centenar d’actes a tot el Principat en què intervenen diputats de JxSí i de la CUP per a explicar el ‘futur immediat’ de Catalunya. En aquests actes, JxSí defensa la validesa dels resultats del referèndum del primer d’octubre. També denuncia la repressió, la negació de qualsevol mediació i negociació, l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i la voluntat de suspendre la Generalitat i el Parlament de Catalunya amb l’article 155 de la constitució espanyola.

Així doncs, al ple que començarà dijous i que pot acabar divendres Junts pel Sí proposa d’aixecar la suspensió dels efectes de la declaració d’independència, com a resposta a l’article 155 i a la voluntat del govern espanyol de liquidar l’autogovern de Catalunya.

Ací podeu llegir el text sencer:

«L’1 d’octubre va ser un èxit:

Gran participació (un 42% del cens malgrat la violència)
Gran demostració de força organitzativa (van dir que no hi hauria referèndum i tothom va poder veure les urnes, les paperetes i les cues gràcies a govern i voluntaris)
Espanya es va treure la màscara intentant aturar la democràcia a través de la violència en ple segle XXI
Visibilització del conflicte català per primera vegada al món
El suport al referèndum i a la independència és completament transversal

El 10 d’octubre vam optar pel diàleg. Va ser un altre moment clau

Vam deixar en suspens el resultat del referèndum a ulls de tot el món. No com una mostra de debilitat, sinó seguint la petició de la comunitat internacional.
Una aposta sincera que buscava una solució negociada amb l’estat i que interpel·lava també la comunitat internacional.
Una aposta pel diàleg ben rebuda a ulls del món.
Una aposta que encara ha fet més evident la cara real de l’estat espanyol, que mai mai mai no ha volgut seure a negociar res.

Un cop més, la resposta a la nostra aposta pel diàleg per part de l’estat ha estat:

Negar qualsevol possibilitat de seure a parlar i qualsevol possibilitat d’una mediació interna o internacional que doni més seguretat al procés de diàleg
Més amenaces al govern i la detenció dels líders del nostre moviment sense justificació, deixant-los en presó incondicional injustificada i empresonats per un tribunal que no és competent per a fer-ho. Un cop més fent el que volen amb la legalitat.
I la darrera resposta al diàleg ha estat la suspensió de la Generalitat, l’anul·lació del parlament i l’inici de la intervenció dels Mossos i els mitjans de comunicació públics a través de l’article 155.
Això, però, només és el final d’un llarg procés, on el possible encaix de Catalunya a l’estat espanyol s’ha fet del tot impossible.
Es va iniciar amb l’Estatut tombat el 2010 pel TC després d’haver estat validat al parlament, el congrés i referendat pel poble de Catalunya. Allò va ser el trencament definitiu del pacte constitucional.
Però n’hi ha hagut més: incompliment de l’acord de finançament inclòs en l’Estatut, petició de pacte fiscal rebutjada, desenes de lleis tombades pel TC abolint de facto l’autogovern. 18 vegades rebutjada la possibilitat de pactar un referèndum.
El problema ja s’ha fet irreversible perquè a partir del mandat del 27-S les traves al parlament per complir-lo han estat diàries; després la fiscalia i l’actuació constant del TC; finalment la violència física de l’1-O, detencions de membres del govern, intervencions en mitjans de comunicacions o impremtes, intervenció dels comptes de la Generalitat i detenció de dos líders pacífics dels moviments socials. I finalment la liquidació de l’autogovern i les institucions pròpies amb l’article 155.
La independència no només és justa, sinó que s’ha convertit en una necessitat. És l’única sortida que queda als catalans per protegir les seves institucions, la seva població i els seus drets fonamentals.
I no és un problema d’un govern concret, sinó que afecta tot un estat. Els tres partits majoritaris (PP, PSOE i Cs), el funcionariat, el cap de l’estat, mitjans de comunicació, etc.

Davant d’aquesta situació:

Cal insistir que prioritzem el diàleg. Però hem de proclamar la independència per fer efectiva la voluntat dels catalans expressada a les urnes.
Cal proclamar la independència com a via defensiva perquè l’estat no ens esclafi. Fer-ho en legítima defensa.
Per això es convoca el ple de dijous. Per evitar el 155 i també per fer efectiva la independència caldrà resistir i no ho podrem fer sols. Ens cal la gent al costat.
Fins ara, les institucions han fet la feina, conjuntament amb l’ajuda de la gent, i ara tampoc no ho podran culminar soles. Depèn de tu. Depèn de tots.»