«Espanya, fent miques la seua constitució, ens ha posat en una situació que, des del punt de vista internacional, ens és la més favorable de totes: la del ‘darrer remei’»
Aquest divendres, segons que ha pogut
saber VilaWeb, el Parlament de Catalunya farà una sessió extraordinària que no
pot tenir cap més objectiu ni final que la proclamació immediata de la
independència i la posada en marxa de la república catalana. Serà, volgudament,
una sessió en paral·lel a la sessió del senat espanyol on el PP pot aprovar, si
cal amb els seus vots i prou, el decret que Mariano Rajoy ha preparat amb una
visió ben particular del que li permet fer l’article 155 de la constitució
espanyola. Aquest decret és un cop d’estat que va molt més enllà d’allò que
seria prudent fins i tot per a ell, com ho demostren les reaccions de
socialistes catalans i de les Illes, a la vista del lamentable paper que han
tingut el PSOE i Pedro Sánchez, i Miquel Iceta, més en concret.
No crec que a hores d’ara siga necessari
explicar de quina manera aquest decret ni tan sols és legal d’acord amb el
contingut de la constitució espanyola mateixa. El professor Marcel Mateu ho
explica de manera magnífica en aquest article. Sí que
voldria, però, apuntar dues coses.
La primera és que això no és un fet que
arriba de sobte, per més que el PP vulga presentar-ho com una reacció als fets
d’aquest octubre. Va ser el 31 de gener del 2006 quan el PP va començar aquella
campanya de recollida de signatures contra l’estatut de Catalunya, signatures
que Mariano Rajoy va presentar en persona a la porta del congrés. Després va
venir la presentació del recurs al Tribunal Constitucional i la sentència. Per
tant, fa com a mínim onze anys que el PP persegueix de liquidar l’autonomia. Com
a mínim, perquè cal recordar que amb el seu antic nom d’Aliança Popular, el PP
va votar contra la constitució espanyola que ara tant diu defensar, i ja
invocava la seua oposició a les autonomies.
La segona cosa és un detall molt bèstia
que m’ha cridat molt l’atenció i que crec que ha passat massa desapercebut. De
manera explícita, en la seua compareixença, Mariano Rajoy s’ha atrevit a dir:
‘El meu interlocutor el van triar uns altres, i ara ells hauran de donar
explicacions de per què ho van fer.’ Literalment ha dit això. Per tant,
referint-se a tots els electors catalans i amenaçant-los explícitament. Què vol
dir el president del govern espanyol amb això que haurem de donar explicacions
sobre què hem votat? Qui s’ha cregut que és, ell, per menystenir d’aquesta
manera la voluntat popular? Els ciutadans de Catalunya vam votar el que vam
voler, que és el que passa en unes eleccions democràtiques, sempre. L’expressió
de Rajoy és, en aquest sentit, la traducció en públic d’un pensament feixista
que no per desconegut deixa de ser profundament pertorbador.
Ara tot s’encara a divendres. Segons que
ha pogut saber VilaWeb, serà el dia que el Parlament de Catalunya prendrà
mesures clares. No estem en condicions d’aclarir quines seran, més enllà de la
definició (‘clares’) que hem pogut aconseguir de fonts parlamentàries de Junts
pel Sí. Però no hi ha marge: l’única mesura raonable divendres serà l’activació
de la república. Per això sembla que el ple es porta a aquest dia. Per fer-lo en
paral·lel amb el del senat espanyol. Proclamar la república dies abans podia
obrir la via que Espanya intentés detenir el govern sense haver d’activar aquest
155 que tants i tants problemes li acabarà causant. Declarant la independència
al mateix temps que Espanya declara la dictadura, les coses queden completament
clares i els procediments s’activen sense marge per a les trampes ni els
subterfugis.
Però entenguem-nos. Estic segur que
divendres el Parlament de Catalunya farà la seua feina. Però nosaltres també en
tindrem una d’important a fer. Més important que la seua i tot. Divendres al
vespre, quan a Madrid i Barcelona es canvien simultàniament les regles del joc,
tot, tot allò que hem conegut fins avui, deixarà formalment de ser legal, i tot,
per tant, passarà a ser una qüestió, una lluita, de fets. I ací la ciutadania
organitzada al carrer serem els qui determinarem qui guanya i qui perd.
Divendres a la nit, la República Catalana
i la nova vella Espanya sense autonomies s’enfrontaran en tots els terrenys i en
cada decisió. I qui demostre dissabte, i diumenge i dilluns i dimarts i dimecres
i dijous i divendres, que és el govern efectiu i real del Principat guanyarà.
Només serà qüestió de temps. Si els Mossos obeeixen la Generalitat, guanyarem; i
si els controla Rajoy, perdrem. Si els bancs actuen respectant la legalitat,
guanyarem; i si continuen segrestant els nostres diners a les ordres del PP,
perdrem. Si els ajuntaments fan cas de les ordres dels ministres espanyols,
perdrem; i si les ignoren, guanyarem. Si les escoles mantenen el seu model,
guanyarem; i si el canvien, perdrem. Si els diputats poden entrar i seure al seu
escó, guanyarem; i si no és així, perdrem. Si la policia espanyola aconsegueix
entrar a palau per detenir Puigdemont, perdrem; i si ho impedim entre tots,
aleshores guanyarem.
Això ha passat en tots els processos
d’independència del món: arriba un punt en què tant és quin article de quina
llei diu què, només compta què diu el poble i, sobretot, què fa. Espanya, fent
miques la seua constitució, ens ha posat en una situació que, des del punt de
vista internacional, ens és la més favorable de totes: la del ‘darrer remei’.
Només proclamant la república podrem defensar l’autogovern que fins ara
encarnava l’autonomia i només proclamant la república podrem defensar la
democràcia. No hi ha cap més possibilitat.
Així que gas a fons i prepareu-vos. Els
mateixos que no van ser capaços de trobar ni una sola urna ara diuen que ens
governaran. Els mateixos als quals van burlar l’exercit dels quatre mil
clandestins dels referèndum ara diuen que ens controlaran. Els mateixos que no
van poder impedir que més de dos milions de persones anàrem a votar ara diuen
que ens impediran ser… Torneu-vos a preparar que el cap de setmana vinent serà
el més important, políticament parlant, de les nostres vides.
Pots seguir Boladevidre
Facebook https://www.facebook.com/Boladevidre
Twitter: @Boladevidre
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada