traducció - translate - traducción

20.12.18

BONES FESTES I BON ANY 2019!

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Ens veiem l'any que ve.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark
0 comentaris

19.12.18

Missatge de Jordi Sànchez des de Lledoners.

.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial


Benvolgudes, benvolguts,

Avui és el meu 18è dia de la vaga de fam, que porto a terme al costat d’en Joaquim Forn, en Josep Rull i en Jordi Turull. Vull començar agraint totes les mostres d’estima rebudes per carta (centenars) i visibles en concentracions i actes de suport.

La Crida Nacional comença a caminar de cara al seu acte fundacional, a finals de gener. Estic content i engrescat. Sé que hi ha moltes expectatives i que som milers els qui volem unir esforços, construir complicitats i avançar plegats.

Al projecte de la Crida, no hi sobra ningú. Tothom és necessari, i sobretot, caldrà molta generositat per sumar tantes voluntats. Et convido, si encara no ho has fet, a inscriure-t’hi per conèixer les ponències, participar en el debat i fer propostes de millora. El termini per fer-ho és breu, s’acabarà aviat. Per això et convido a fer-ho avui mateix visitant el nostre web (http://www.cridanacional.cat/).

Aquest primer escrit coincideix amb la setmana del 21 de desembre. És necessari recordar el que vam ser capaços de fer fa avui tot just un any. I és impossible no fer esment de l’anunci de la reunió del govern espanyol d’aquest divendres.

Pedro Sánchez s’ha equivocat volent portar el Govern d’Espanya a Barcelona el divendres 21 de desembre. La percepció que aquesta decisió provoca és la d’una decisió innecessària, que no ajuda gens a obrir les vies de diàleg que Pedro Sánchez diu que vol obrir. Una decisió que és llegida més aviat com una provocació que com un error.

El discurs polític, per ser creïble i tenir autoritat moral, ha d’anar acompanyat d’una política coherent de gestos i de fets. El 21D del 2018 ja ha portat tensió política i, tot i que el balanç de la visita del govern espanyol no el podem fer encara, és fàcil imaginar que deixarà un mal sabor i un clima polític més tensionat, tant a l’interior de la política catalana com entre els governs de Catalunya i Espanya.

Tenim tot el dret el 21D a sortir al carrer a protestar i mobilitzar-nos. Hem de fer sentir la nostra veu davant del Consell de Ministres. Hauríem de ser desenes de milers de persones als carrers de Barcelona el proper 21. Però no podem ser condescendents amb aquells que vulguin usar la violència. No podem justificar ni una cara tapada, ni una tanca llançada ni un contenidor cremant. No ens podem permetre que uns pocs centenars de persones ens malmetin en unes hores tot el camí recorregut aquests anys. Segur que ho sabrem fer. Serem molts i hi serem cívicament, sense caure en provocacions del desplegament policial que novament ens imposaran, pacíficament. Com l’1 d’octubre.

Llum als ulls i força al braç!

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark
0 comentaris

18.12.18

Els pacifistes i els pacífics | CARLES RIBERA

. ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Resultat d'imatges de símbol pacifista

No entrem en la dialèctica de la violència, perquè ni és dialèctica ni mai la dominarem millor que ells
No soc pacifista. Simplement soc pacífic. No és pas, doncs, una qüestió de conviccions, sinó de caràcter. En una guerra, només hi sabria fer de mort. En qualsevol conflicte violent m’assignarien el paper de víctima. No hi puc fer més. No és covardia, sinó temperament. A banda d’aquesta tirada personal a la no-violència per una qüestió d’aptitud, trobo que, en general, és molt més eficaç a la llarga intentar resoldre qualsevol disputa enraonant o, si no és possible enraonar perquè ningú no ens vol escoltar, o perquè davant les nostres raons hi trobem agressivitat, resistint.
Amb el 21-D a les envistes i liquidada de moment la possibilitat d’enraonar perquè des de Madrid no atenen a raons excepte a la d’estat, toca resistir. Hi ha protestes efectives que no impliquen violència activa. Fa una dècada que n’explorem les possibilitats i, encara que es pugui pensar que han estat infructuoses, han tingut més efecte que totes les estratègies dels 300 anys anteriors. Hem portat Espanya a l’únic terreny que no domina per falta d’experiència: el conflicte no violent.
Tenim exiliats, tenim presos i tenim presos en vaga de fam. Podríem interpretar-ho com una derrota, però només serà una derrota si acaba en desfeta. L’Estat espanyol viu en estat de xoc des de fa mesos perquè no sap com sortir de l’embolic. Mentrestant, es van reescalfant entre ells.
El 21-D tenim l’oportunitat de fer un pas més cap a la consolidació del moviment republicà o de perdre-hi bous i esquelles. No entrem en la dialèctica de la violència, perquè ni és dialèctica ni mai la dominarem millor que ells, no sé si per caràcter o per convicció.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark
0 comentaris

17.12.18

‘Tombem el règim’: tota la informació de la manifestació unitària del 21-D a la tarda

. ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Sortirà a les 18.00 dels Jardinets de Gràcia i té el suport d'organitzacions com l'ANC, Òmnium, els CDR i Universitats per la República 




Divendres 21 de desembre Barcelona bullirà per les mobilitzacions en contra del consell de ministres que el govern espanyol vol fer a la Llotja de Mar. Al matí els CDR i l’ANC han convocat diverses manifestacions, a més d’un ‘consell de ministres popular’ que Òmnium Cultural farà a les onze del matí davant l’estació de França. A la tarda hi ha convocada una manifestació unitària que, amb el lema ‘Tombem el règim’, té el suport d’organitzacions com l’ANC, Òmnium, CDR, SEPC, Arran, Universitats per la República, l’ANJI, la Intersindical, la Forja o Jovent Republicà.

La manifestació sortirà a les 18.00 dels Jardinets de Gràcia. Vegeu alguns piulets de les organitzacions que hi donen suport:
















Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark
0 comentaris

16.12.18

Encolomar el mort al carrer | Gemma Aguilera

. ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

A la manera dels castellans des del Corpus de Sang de 1649 (Nota del Blogger):

"El tercer camino, aunque no con medio tan justificado, pero el más eficaz, sería hallándose VM con esta fuerza que dije, ir en persona como a visitar aquel reino donde se hubiere de hacer el efecto, y hacer que se ocasione algún tumulto popular grande y con este pretexto meter la gente, y en ocasión de sosiego general y prevención de adelante, como por nueva conquista asentar y disponer las leyes en la conformidad de las de Castilla y de esta misma manera irlo ejecutando con los otros reinos." Conde Duque de Olivares - Memorial


"L’única possibilitat que té el règim de no perdre Catalunya és convertir el conflicte institucional i polític en un de purament civil i violent"

Resultat d'imatges de setmana trágica 1909
L'estat espanyol juntament amb l'església catòlica i els militars van aprofitar els fets de la Setmana Tràgica, per treure's del mig Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog renovador que els feia nosa. Va ser assassinat per afusellament el 13 d'octubre de 1909, a Montjuïc. (N. del Blogger)

Des que l’1-O més de dos milions de catalans, un Govern, entitats de la societat civil i partits polítics van derrotar la maquinària d’Espanya a nivell judicial, econòmic, mediàtic, funcionarial i polític, que el règim ha assumit que l’única possibilitat que té de no perdre Catalunya és convertir el conflicte institucional i polític en un de purament civil, on el carrer català pugui ser presentat internacionalment com un focus de violència extrema que impedeixi qualsevol diàleg democràtic. Al llarg de la història, Espanya ha resolt els conflictes polítics amb violència, repressió i guerra, d’aquí que en ple segle XXI estigui disposada a tot per evitar el progrés democràtic en un dels seus territoris. El nacionalisme espanyol no té cap altre projecte per a Catalunya, només pot guanyar evitant que el conflicte entre Catalunya i Espanya sigui llegit dins i fora com un conflicte polític i s'interpreti només com una mena de guerra civil desencadenada per raons purament identitatàries i de xenofòbia.

Així, Madrid vendria al món la idea que Catalunya és només un problema de convivència intern provocat pel nacionalisme extremista. Amb violència al carrer i amb un Estat ja desmarcat com a interlocutor polític, el cas català cauria en l’oblit internacional. Ni presos polítics ni exiliats tindrien cap credibilitat i la diplomàcia espanyola tornaria a campar lliurement per Europa. Un pla perfecte per a un Estat que té les armes, la repressió judicial, les porres i les clavegueres, si no fos perquè després de molts anys de lluita pacífica, la comunitat internacional no s’empassaria fàcilment que l’independentisme i els seus dirigents han passat a ser violents davant d’un Estat indefens i incapaç d’asseure’s a negociar propostes democràtiques.


A aquest règim se li acaba el temps i ho sap. Amb més esquerdes que mai, es precipita en la seva estratègia d’encolomar el mort al carrer allargant el relat de la violència, el caos i desgovern que va construir el 20-S davant la por atroç a ser desmantellat. La por d’Espanya a perdre Catalunya és proporcional a la por que pretén inocular en la societat catalana. Només tenen un problema, tot indica que moltíssims catalans tornarien a posar el seu cos per defensar un procés pacífic. Vinguin els Piolins que vinguin. El 21D intentaran per tots els mitjans repetir un 20 de setembre i complir la fantasia violenta d’uns líders polítics i d’opinió que volen provocar l’enfrontament físic a qualsevol preu.

El botí no és poc: desencadenar la violència els serviria per justificar la destrucció del poc autogovern català que queda amb un 155 perpetu. Amb morts o sense. El 21D es tracta de demostrar que, com l’1-O, l’Estat ha fet fallida democràtica a Catalunya i que ja no controla el territori. Calen manifestacions i protestes massives. Paralitzar el país com el 3-O. Sense violència, però amb eficàcia.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark
0 comentaris

15.12.18

Els altres 6-D | DAVID FERNÀNDEZ

. ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Davant del consell de ministres, la Pantera Rosa no compareixeria allà on l’esperen en format trampa

Resultat d'imatges de 21-D


« Atenció a la jugada
que pot ploure altra vegada»

Ovidi Montllor i Mengual
Memòria antídot, quan la cosa ve de lluny, va per llarg i del que es tracta és de fer-la durar tan poc com es pugui. Ara bé, el quarantè aniversari de l’aprovació de la Constitució del 1978 –excepte al País Basc, que sempre s’obliden de dir que el 'sí' va recollir amb prou feines el 30% del cens– deixa una seqüència que permet, decenni a decenni i en píndola, revisitar-la, remirar-la i remoure-la.
1978. 40 anys després, la llei del silenci i la doctrina del mutisme continuen vigents i no permeten qüestionar i negar alguns tòpics i mites de la faula de la transició reformista. ‘Pacífica’ en diuen, però qui en miri la cara B descobrirà que de pacífica poc: 714 morts entre el 1975 i el 1983. 178 per accions policials i violència institucional; 67 per violència ultradretana. No són dades oficials: "Les tenim, però no te les donarem", li van dir des de l’Estat a la periodista francesa Sophie Baby ('El mito de la transición pacífica', Akal, 2018). Si ho volen comparar amb el cost humà d’una ruptura no transicional, recordin que la revolució portuguesa dels clavells en va deixar menys d’una vintena.
Ni pacífica ni modèlica, doncs, però prohibit dir-ho. Però sí, el preu de la Transició va ser oblit i impunitat. De fet, de tan singular i invertida que va ser, resulta que els botxins foren qui van perdonar les víctimes i no a l’inrevés, que és el que acostuma a passar quan la democràcia guanya. Amnèsia i injustícia, Gregorio Morán escrivia l’any 1991 que el més difícil seria explicar-ho a la mainada futura: "Corren el risc que no ho entenguin o que s'ofenguin". Per cert, santa Hemeroteca, l’editorial d’'El País' de l’endemà del referèndum de la Constitució es titulava "Incompetència i caos", a propòsit del desori amb el cens.
El 1988 el tinent fiscal que defensava la raó d’estat a Europa es deia Cándido Conde-Pumpido. El 2018 el magistrat que coordina la dilació dels recursos dels presos en vaga de fam es diu també Conde-Pumpido, versió fill
1988. Causalitats repressives, el constitucional 6 de desembre del 1988 el Regne d’Espanya rebia la primera sentència condemnatòria del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, que clarificava que no complien la Constitució. Memòria d’un futur anterior, se’l condemnava, ves per on, per no haver garantit un judici just a independentistes catalans. Ve d’antic el drama. En relació al mateix cas –el convuls cas Bultó– el Tribunal Suprem ja havia establert el 1981 que als imputats no els era aplicable l’amnistia que tot ho va amnistiar, especialment els crims de la dictadura. Motiu suprem? Ideològic i gens banal: el tribunal afirmà que com que no lluitaven per l’autonomia, sinó per la independència, no procedia amnistiar. Estat autoreproduït, tenim una altra coincidència: el 1988 el tinent fiscal que defensava la raó d’estat a Europa es deia Cándido Conde-Pumpido. El 2018 el magistrat que coordina la dilació dels recursos dels presos en vaga de fam es diu també Conde-Pumpido, versió fill.
1998. "Desafiament a la Constitució", titulava 'El País' en temps d’aznaritat. "Dels nacionalistes i IU". La cantarella també té anyades. Com la corrupció: a la portada es llegeix "Els alts càrrecs de l'administració han cobrat 124.000 milions en sobresous". Aleshores, una nova excepcionalitat havia tret el cap. El juliol d’aquell any –dependència judicial i Montesquieu guillotinat– José María Aznar havia afirmat des de Turquia arran del tancament de l''Egin': "¿Es pensaven que no ens hi atreviríem?" El diari fou tancat pel govern via ordre judicial de Baltasar Garzón. 11 anys constitucionals després, lacònicament i a misses dites, el Suprem constatava "la il·licitud del tancament".
2008. Aquell dia, clavegueram al dia i esborrada de la complicitat inconstitucional amb els vols il·legals de la CIA, 'El País' titulava "Els papers de Guantánamo van desaparèixer d'una caixa forta". Dels ministeris oficials, esclar. L’excepció prosseguia: en l'enèsima il·legalització de l’esquerra basca, al mateix Conde-Pumpido, fiscal general, se li va escapar la realitat de la boca: "Ens hem passat però ha colat". Més portada: "La Constitució compleix 30 anys en un ambient de forta divisió". No, no és pas d’ara. I ja hi havia aleshores mobilitzacions sobiranistes –contra el desori de Rodalies, per cert.
Si Pedro Sánchez vol consensos del 75%, en té un que el supera i tot: el 83% de la societat catalana vol presos i preses en llibertat
2018. Com a procés destituent, les dades són avui inapel·lables: el 1978 un 90% de la societat catalana donava suport a la Constitució. Avui no ho faria ni un 17%. I un 57% ho faria en contra. I per això el 40è aniversari de la Constitució només el poden celebrar a Catalunya amb xarop de canya i a cop d’excepció. Revisitada metàfora dràstica: nou ciutadans catalans són ciutadans lliures a Europa mentre a l’estat espanyol serien presos polítics.
2028. Mirall del temps, demanar-se on volem ser d’aquí deu anys –anticipar-se– i com arribar-hi –escaire, neurona i cartabó– és la pregunta més urgent. Sobretot perquè alguns han planificat –repressió d’ampli espectre i llarga durada– que aquell any encara hi hagi presos i exiliats i cap república. La doctrina del xoc va amb els llums llargs fins que aprenguem a ‘votar correctament’. Salvant les corresponents distàncies, recordin Pinochet el 1989: "Estic disposat a acceptar el resultat de les eleccions si no guanya cap opció d’esquerres".
Deu anys abans, ara i aquí, hi ha qui confon i blanqueja reial excepció amb ficcionada normalitat en format consell de ministres, fet que justifica del tot el dret a la protesta general i a la mobilització social a la ciutat de la vaga dels tramvies. La Pantera Rosa –refugi i escut de la intel·ligència col·lectiva de la desobediència civil activa, pacífica i no-violenta– mai no compareixeria allà on l’esperen, en format trampa i amb tots els canons i tota l’artilleria. Ho faria, èticament i estratègicament, amb allò que avui més desarma el poder, el despulla del tot, li arruïna els plans i sempre el fa emmudir: pacíficament dempeus.
Corol·lari inconstitucional. Si Pedro Sánchez vol consensos del 75%, en té un que el supera i tot: el 83% de la societat catalana vol presos i preses en llibertat. La vella consigna: per Nadal, us volem a casa. Són els munyidors de la imposició, invocant sempre el 6-D, els que ho impedeixen. Però passa que un, entre molts i entre tantes, serà per sempre més del primer dia d’octubre. I divendres vinent caldrà donar la cara, la veu i la paraula per recordar-ho.

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark
0 comentaris

14.12.18

Totes les protestes contra el consell de ministres espanyol del 21-D a Barcelona: l’última hora de les mobilitzacions

. ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Entitats i organitzacions independentistes convoquen nombroses accions de protesta



A mesura que s’acosta el divendres 21 de desembre, es van concretant les mobilitzacions de protesta contra la reunió del consell de ministres espanyol que es farà a Barcelona, a la Llotja de Mar. Aquell dia s’escaurà el primer aniversari de les eleccions del 21-D, imposades per Mariano Rajoy arran de l’aprovació de l’article 155 de la constitució. Unes mobilitzacions que han convocat organitzacions independentistes molt diverses.

L’ANC: una concentració lenta de vehicles
L’ANC, que ja va dir que la protesta no seria ‘ni un cercle ni un llaç de llum’, ha anunciat a Twitter que faria una concentració multitudinària de vehicles a Barcelona. ‘Direm ben clar que no són benvinguts’, ha dit l’entitat, que pot voler col·lapsar el centre de la ciutat. L’ANC fa una crida a sortir de tots els racons de Catalunya amb cotxe de bon matí en direcció a la capital. Així mateix, convoca una concentració a les nou del matí a la Ciutat de la Justícia, on Roger Español, que va perdre un ull per una bala de goma en la jornada de l’1-O, compareix com a investigat per desordres públics.
Òmnium: un Consell Popular de Ministres
Òmnium ha convocat un acte polític amb el títol ‘Consell Popular de Ministres’, el dia 21 a les onze del matí, en un lloc encara per determinar. Hi participaran diverses entitats de la societat civil de l’àmbit dels drets humans, de la cultura i l’educació. L’entitat fa una crida a ‘protestar de manera pacífica i determinada’ contra la presència del govern espanyol a la capital catalana i a ‘fer sentir la veu al carrer’. I destaca la darrera carta de Jordi Cuixart, en què demana: ‘Mantinguem tant la determinació com la serenor, tant el coratge com la intel·ligència […]. No caiguem en cap parany i sapiguem respondre amb l’ambició insubornable dels qui ens sentim deslliurats de cap por.’
  ERC s’ha afegit a la convocatòria d’Òmnium.

CDR: convocatòria davant la Llotja de Mar
Els CDR han convocat la gent a la Llotja de Mar, el 21 a primera hora del matí, amb els lemes ‘Tombem el règim’ i ‘Desbordem-los’. ‘Les barricades poden tallar un carrer, però obren el camí’, han dit, i han recordat les concentracion que es van organitzar en diverses escoles el primer d’octubre de l’any passat al matí. Els CDR recomanen ‘intel·ligència col·lectiva i organització’, i demanen a tothom que es reservi la data del 21 de desembre i estigui atent als canals oficials per a possibles mobilitzacions.
Intersindical-CSC: aturada de dues hores
La Intersindical-CSC ha convocat una vaga el divendres 21, de les 12.30 a les 14.30, coincidint amb la reunió del consell de ministres espanyol. El sindicat explica que l’aturada es fa per motius econòmics i socials, atès que el govern de Pedro Sánchez no ha retirat el decret del 6 d’octubre que facilita el trasllat de seus socials ni ha retirat la reforma laboral del PP, entre més. D’altra banda, fonts del sindicat recorden que hi ha moltes lleis de contingut social aprovades al parlament que ‘continuen anul·lades’. Per tot plegat, i segons que han confirmat fonts del Departament de Treball, el sindicat ha registrat la convocatòria de vaga.
Universitats per la República: aturada de quatre hores
Amb el lema ‘El consell de ministres arriba, aturem les classes’, Universitats per la República ha convocat una aturada el dia 21 entre les 10.00 i les 14.00. La portaveu, Núria Nieto, que creu que el consell de ministres a Barcelona és una clara provocació, diu: ‘Cal mostrar rebuig a aquells que amenacen de tornar a aplicar el 155 i no respecten el dret d’autodeterminació.’
Font:  https://www.vilaweb.cat/noticies/protestes-contra-el-consell-de-ministres-del-21-d-a-barcelona-quines-convocatories-hi-ha/

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark
0 comentaris

13.12.18

Només guanyarem amb la cara descoberta | Jordi Sànchez

. ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

«Escric des de la presó de Lledoners, en el meu 422è dia d’injust empresonament i el 12è de vaga de fam»

Jordi Sànchez ANC


A Girona i Terrassa, el dia 6 de desembre, no ens vàrem agradar. No solament pels enfrontaments i excessos d’alguns manifestants (per exemple, els que varen fer saltar en l’aire les tanques de seguretat o van cremar contenidors) i d’alguns agents dels Mossos (per exemple, els que continuaven atonyinant una persona que havia caigut o utilitzaven defenses personals no reglamentàries o pegaven per sobre de la cintura i contra persones que caminaven d’esquena, marxant dels incidents), sinó també per una dinàmica d’arrossegament que l’extrema dreta ens imposa progressivament.

Hem de reflexionar si convocar contramanifestacions a la presència de grups ultradretans a Catalunya (ja sigui Vox o qualsevol altre) és la millor resposta que pot donar el sobiranisme, la més pertinent, la que més ens reforça en el camí cap a la independència. En la meva opinió no ho és. Ni per convicció ni per oportunitat.

La meva convicció rau en l’assumpció plena del dret de manifestació i de llibertat d’expressió. La defensa coherent d’aquest dret és quan el reivindiquem perquè pugui ser exercit pels nostres adversaris, pels nostres contraris, tant o més que quan el reivindiquem a favor nostre.

La manca d’oportunitat rau en l’impacte negatiu que tenen aquestes contramanifestacions. Un exemple ajuda a reflexionar-hi. El dia 6 de desembre a Barcelona es van manifestar unes 2.000 persones convocades per l’extrema dreta. A Girona poc més de dos centenars i a Terrassa probablement ni això. A Barcelona no hi va haver cap contramanifestació. A Girona i Terrassa, sí. Que cadascú faci balanç i conclogui quina és la millor estratègia a seguir des del sobiranisme. En quina de les nostres reaccions vàrem donar més veu a l’extrema dreta i la vàrem projectar amb més força? Jo ho tinc clar.

Per una altra banda, és del tot imprescindible evitar i aïllar qualsevol acció que ens aproximi a la violència. Hem de desterrar els aldarulls i les cares tapades a les nostres mobilitzacions. Només guanyarem amb la cara descoberta. Cada brot d’enfrontament amb la policia, cada contenidor cremat, cada tanca tombada, cada cara tapada, cada vidre trencat és una alenada d’aire fresc al Regne d’Espanya.

Des dels poders de l’estat s’ha buscat durant anys que els aldarulls arribessin a les nostres mobilitzacions. De fet, ho han desitjat de manera descarada. Només cal veure el relat comunicatiu que han intentat imposar cada any dies abans de la Diada advertint del risc de la violència. És tan gran el seu desig que, sense que la violència hagi fet acte de presència a Catalunya, l’han convertit en la particular paret mestra en què han construït l’acusació de rebel·lió.

Afortunadament, sempre han fracassat, fins i tot quan els provocadors i infiltrats –molts provinents del Piolín que aquells dies era atracat al port de Barcelona– van vorejar totes les accions i mobilitzacions del 3 d’octubre del 2017.

L’interès de l’estat en l’existència de desordres públics i violència –encara que sigui de baixa intensitat– és proporcional al convenciment que tenen que només amb la distorsió social que comportaria la kale borroka l’unionisme podrà recuperar terreny. Els càlculs de l’estat descansen sobre una simple equació: com més aldarulls hi hagi menys creixerà el suport social a la independència. De fet, no fa gaires dies, el senador i dirigent de l’esquerra abertzale Jon Inarritu expressavaexactament aquesta mateixa idea parlant sobre Catalunya: l’estat espanyol vol desordre públic, violència de baixa intensitat per aplicar i justificar la seva repressió.

No em serveixen d’excusa els fets que aquestes setmanes se succeeixen a França. No crec que els aparadors trencats, els cotxes cremats, els contenidors tombats i les barricades fetes de mobiliari urbà, llambordes i terrasses de bars siguin cap solució als desafiaments que avui tenim a Catalunya. De fet, no crec que siguin mai la solució de cap problema, però segur que ara a Catalunya no ho són.

La desobediència civil i la no-violència poden arribar a aturar un país, a fer caure governs i lleis injustes –com va passar amb el servei militar obligatori els anys noranta– o a guanyar la independència, com va succeir a l’Índia a mitjan segle passat.

La dignitat que ens fa invencibles com a país és la mostrada el primer d’octubre de l’any passat per milers d’homes i dones resistint de manera no-violenta la violència policial. En cap cas la de les persones que s’amaguen darrere un passamuntanyes i que opten per l’enfrontament i els aldarulls al carrer.

Aquests dies i setmanes vinents seran de gran intensitat. Si us plau, us demano que no ens apartem d’allò que ens ha fet tan i tan forts. Siguem valents, radicalment valents, i encarem des de la plenitud de la no-violència el camí cap a la nostra llibertat.

Jordi Sànchez, president del grup parlamentari Junts per Catalunya
CP Lledoners, 12 de desembre de 2018


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark
0 comentaris

12.12.18

El laberint espanyol | Vicent Partal

. ,
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

«Tots els problemes que té al davant el moviment independentista no són res comparats amb els que té l'estat espanyol per culpa de l'acció del moviment independentista»



Encara no un any després d’aquella victòria extraordinària del 21-D, una victòria que no lloarem mai prou, la vaga de fam i la constitució del Consell de la República han canviat el to del país. També l’èxit de Vox a Andalusia, difícil de pair, i les mobilitzacions que comencen a sovintejar, ADIC i CDR cada dia, els CDR tallant la AP-7 o obrint barreres, els estudiants del Liceu plantant-se davant Valls… Fins i tot aquest incomprensible debat sobre la via eslovena, que només serveix per a posar en relleu com n’arriben a ser, d’inconsistents, els unionistes, quin poc gruix intel·lectual i moral estan disposats a assumir.

Amb les unes coses i les altres, un any després, el Principat va recuperant el to de l’enfrontament amb l’estat espanyol mentre l’estat espanyol s’enfonsa més i més en la seua misèria política. Espanya és avui clarament un país ingovernable, a mercè del franquisme polític. I que ja no sap què fer.

Aquella dona que es va encreuar altivament amb la meua família quan anàvem a votar sí que ho sabia: volia esborrar-nos del seu món. L’estat s’ho va jugar tot a la victòria de Ciutadans, a una presidència de la Generalitat en mans d’Inés Arrimadas que no arribarà mai. I la desorientació posterior va ser total i absoluta. Oimés quan les circumstàncies han portat tothom a haver-se de treure la careta. El 21-D Ciutadans volia aparentar que era un partit si més no de centre. Ara ja no s’ho creu ningú, això, i ha de prendre una decisió que els enfonsarà, facen què facen. Si Ciutadans pacta amb Vox ja no podrà enganyar ningú mai més. Si no pacta amb Vox els seus votants no li ho perdonaran mai.

Els catalans tenim una mirada hipercrítica sobre nosaltres mateixos. Personalment, crec que això és molt bo, però a voltes ens emboira la vista. Tots els problemes que té al davant el moviment independentista no són res comparats amb els que té l’estat espanyol per culpa de l’acció del moviment independentista. La divisió interna i el conformisme davant la repressió són dos problemes greus que té i que tindrà l’independentisme. Però ara mateix la qüestió ja no és aquesta, sinó com aconseguirà Espanya d’eixir del forat on s’ha ficat. I quines conseqüències tindrà.

El govern espanyol pretén reunir-se a Barcelona el 21 de desembre, un any més tard, dia per dia, de les eleccions imposades pel 155. És evident que això és una provocació. I el país no sembla disposat a deixar-la passar. Les convocatòries són variades i no totes gaire clares, però a hores d’ara ja sembla indiscutible que la resposta del carrer serà important. I amb el clima incendiari que els mitjans unionistes va creant, això menarà a una situació políticament extrema que no tinc clar que Pedro Sánchez puga superar. La dreta, unida, de Vox al PP, reclamarà duresa, ja en demana. I que es torne a aplicar el 155. I què farà el PSOE? Ahir ja hi havia socialistes que defensaven de tornar a dissoldre el parlament i a destituir el govern, un altre colp d’estat un any i dos mesos després de l’anterior.

Si no ho fan es trobaran amb una pressió immensa i ells tenen una minoria que els inhabilita per a tot. La vida serà un infern per a Pedro Sánchez a Madrid i el franquisme creixerà exponencialment, segurament fent miques les eleccions europees i autonòmiques de maig. I si ho fan, si apliquen per segona vegada el 155, l’estat ja quedarà completament desqualificat, cap diferència entre Rajoy i Sánchez, entre PP i PSOE, cap pastanaga a oferir als catalans per a frenar allò que és inevitable. Amb l’afegit que ara ja saben que no serveix de gran cosa aplicar el 155. Ara haurien d’impedir unes eleccions perquè saben que les tornaria a guanyar l’independentisme i que a final del 2020, tirant llarg, en trobaríem per tercera vegada en la mateixa situació.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark
0 comentaris

11.12.18

Què és i què fa el Consell per la República?

.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Volem aclarir els dubtes que han sorgit després de la presentació del Consell de la República: com s'organitza i quins objectius té.


El Consell de la República fundat aquest cap de setmana a Brussel·les vol ser un espai republicà fora de la legalitat espanyola que promogui i faci accions que internacionalitzi el conflicte català i els ciutadans puguin consensuar decisions des del seu telèfon mòbil.
S’ha fundat com una entitat privada seguint la legislació belga per evitar qualsevol ingerència de l’estat espanyol. Aquesta fundació vol seguir els passos de l’eslovena que va arribar a aglutinar un 60% de la població, va promoure la independència i es va dissoldre un cop aprovada la Constitució.
Per això Puigdemont remarca tant la xifra del milió de persones, com més gent en formi part més legitimitat tindrà. Si poden arribar a aglutinar l’independentisme, serà més fàcil que els tinguin en compte a l’escena internacional. Per tant, com més gent s’apunti al Consell de la República més legitimitat tindrà

Com funcionarà?

Durant el 2019 o quan s’arribi a una quota mínima de persones, que ara s’ha fixat en un milió, es crearà una assemblea de representants formada per un centenar de membres triats entre tots els que hi estiguin apuntats.
Aquesta assemblea triarà una vintena de membres que formaran el consell i triarà el president.

Què farà?

S’han presentat cinc línies d’actuació: la redacció d’una Constitució, la diplomàcia per internacionalitzar el conflicte, defensar els drets dels represaliats, promoure la cultura catalana i una darrera que farà estudis de com desplegar la República Catalana.

Qui se’n pot fer?

Qualsevol ciutadà del món que estigui d’acord amb els valors republicans. Cal donar certes dades personals que seran guardades segons la llei de protecció de dades belga i fer una aportació única de 10 euros (per dissuadir que els trolls s’apuntin en massa).

Com es votarà?

Totes les consultes, votacions i informacions es faran a través del mòbil. Per una banda significa un avanç tecnològic respecte l’arcaic funcionament d’Espanya i de l’altra un espai incontrolable i impossible de represaliar per part de l’estat espanyol.

Què és i què fa el Consell per la República: les deu preguntes i respostes

S'ha presentat a Brussel·les i el 2019 convocarà eleccions a l'Assemblea de Representants republicana


1. Què és el Consell per la República?
El Consell per la República és una institució privada, creada d’acord amb la llei belga i amb l’objectiu de ser el primer pas de la institucionalització de la República Catalana. Aspira a representar la ciutadania republicana i, juntament amb la Generalitat, fer efectiva la república proclamada legalment pel Parlament de Catalunya el 27 d’octubre de 2017. En paraules de la consellera Clara Ponsatí durant l’acte de fundació a Brussel·les, ‘avui diem al món que els catalans ens comencem a organitzar al marge de la legalitat espanyola’.


2. Quina legitimitat té el Consell per la República?
El Consell per la República tindrà la legitimitat que vulgui atorgar-hi la ciutadania. Ha començat obrint un registre de ciutadania, al qual qualsevol ciutadà pot apuntar-se. Si finalment s’hi afegeixen cent mil persones, serà un projecte interessant, però no podrà pas aspirar a representar el país. En canvi, si en té un milió, com demana el president Puigdemont, o els més de dos milions de votants independentistes, aleshores el consell podrà afirmar que representa una part substancial de la ciutadania catalana o fins i tot la majoria del país i podrà explicar-ho. Per tant, la legitimitat dependrà de quanta gent s’hi afegeixi.

Ara, el consell invoca també tres legitimitats constituents. La primera és l’acord de govern tancat entre les forces independentistes per a investir Quim Torra com a 131è president de la Generalitat. Aquest acord, presentat el 8 de març de 2018, preveu la creació d’una Assemblea de Representant i un Consell de la República en l’exili, i va ser signat per Junts per Catalunya, ERC i la CUP.

La segona legitimitat prové del referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre i de la declaració d’independència posterior. El Consell per la República és una institució que emana del dictat de les urnes del plebiscit.

I encara hi ha una tercera legitimitat a la qual van recórrer en l’acte de presentació, la de la república proclamada el 14 d’abril de 1931. El consell recorda que abans d’aprovar la constitució l’estat espanyol va reconèixer la legalitat de la Generalitat en la persona de Josep Tarradellas, que n’era president d’ençà del 1954, d’acord amb la legitimitat de les eleccions del 1931 que havien permès de restituir aquesta institució. Per això, doncs, la legitimitat de la Generalitat i el consell no emanen de les institucions creades pel cop d’estat de Franco i la seva transformació posterior, sinó del vot lliure dels ciutadans i la lluita per a preservar les institucions pròpies amb dos exilis, el del 1939 al 1977 i el que comença el 2017, quaranta anys després.

3. El consell pot representar el país, si és una institució privada?
És a l’acord d’investidura on consten l’Assemblea de Representants i el Consell per la República i on es diu que tindran la forma jurídica d’entitat de dret privat per garantir-ne la independència i impedir la intervenció de l’estat espanyol.

Hi ha molts exemples d’institucions privades que en moments determinats han assumit la representació d’una nació. El Congrés d’Estònia, un parlament paral·lel al Soviet Suprem d’Estònia del 1989 al 1992, era privat i va arribar a agrupar el 60% dels ciutadans. Es va dissoldre quan la independència va ser reconeguda arreu del món una vegada el parlament oficial va redactar la nova constitució.


En política internacional és possible de reconèixer legalment un partit, una associació o una entitat com a representant d’un poble que encara no té un estat reconegut diplomàticament. Per això el 1993 es va reconèixer que l’OAP era el representant legítim del poble palestí i recentment molts estats han reconegut la Coalició Nacional de Forces Revolucionàries i d’Oposició com el representant legal del poble sirià. L’ONU, l’Organització dels Estats Africans o la Lliga Àrab, entre més, reconeixen també governs a l’exili o no reconeguts diplomàticament com a representants dels pobles respectius, i aquests governs solen ser institucions privades. Entre més, el govern de Biafra, el Front Polisario i l’Administració Central Tibetana tenen un cert grau de reconeixement diplomàtic, tot i ser formalment institucions privades.

4. L’estat espanyol pot condicionar el Consell per la República?
De cap manera. Per això s’organitza com una entitat de dret privat i en l’espai lliure europeu. L’estat espanyol no pot perseguir-ne ni impedir-ne les activitats, en absolut. Fins i tot en el cas que torni a activar l’article 155 i dissolgui el govern i el parlament de la Generalitat, el Consell per la República continuaria funcionant i assumiria la representació del país que les institucions de l’interior no estarien en condicions d’assumir.

5. Com s’organitza el Consell per la República?
Durant l’any 2019 es convocaran les eleccions a l’Assemblea de Representants. Tal com explica aquest vídeo mostrat a la presentació del consell, aquesta assemblea tindrà entre 100 i 150 membres i serà triada per tots els ciutadans amb ciutadania republicana, que s’obté apuntant-se al registre ciutadà.

L’Assemblea de Representants serà formada majoritàriament per ciutadans que es vulguin presentar a les eleccions, elegits en una votació amb llistes obertes. Una petita part dels membres de l’assemblea pertanyeran al Parlament de Catalunya o als ajuntaments del Principat. Finalment una part serà reservada als ciutadans de la resta dels Països Catalans i del món, que gaudiran del dret de ser elegits i votats si s’inscriuen en el registre de ciutadania.

L’assemblea crearà un consell de govern de deu a vint membres i triarà el president, que nomenarà la resta.

El 8 de desembre de 2018 es va crear a Brussel·les l’Assemblea Fundacional, un organisme provisional presidit pel 130è president de la Generalitat i amb l’encàrrec de crear les condicions per a organitzar les primeres eleccions.

6. I tot això funcionarà pel mòbil?
Sí. El funcionament del Consell per la República copia l’administració electrònica creada a Estònia, que permet que totes les activitats dels ciutadans es facin al telèfon mòbil. Això inclourà les eleccions i els referèndums que es puguin convocar.

A Estònia totes les funcions pròpies del govern, inclòs el pagament d’imposts, les relacions administratives de tota mena o les conteses electorals ja es fan per mitjà del telèfon mòbil.

En el cas català això torna a significar que l’estat espanyol no pot impedir de cap manera el funcionament de l’Assemblea de Representants nidel Consell per la República ni fent servir la violència com el primer d’octubre.


7. Què cal fer per ser-ne membre?
Qualsevol persona més gran de setze anys pot inscriure’s al registre de ciutadania i això li atorga de manera automàtica la ciutadania republicana.

Per a ser-ne membre cal estar d’acord amb els principis republicans, expressats a la primera pantalla del registre, i pagar deu euros una sola vegada, que serveixen per a acreditar les dades reals i impedir que intentin integrar-s’hi persones amb l’ànim de sabotar-la. Els menors de divuit anys no han de pagar.


8. El consell és només del Principat o de tots els Països Catalans?
El consell neix al Principat i de la legitimitat de la Generalitat de Catalunya republicana, però no té límits geogràfics. Qualsevol ciutadà dels Països Catalans en pot ser membre i, amb independència de la ciutadania física, també qualsevol ciutadà de la resta del món que cregui en els principis de la República Catalana. Segons que va expressar en la presentació el conseller Comín, ‘al segle XXI la ciutadania no pot ser imposada, ha de ser volguda i assumida’.

Això també s’inspira en el model estonià. Qualsevol qui accepti els principis de la república d’Estònia pot accedir a l’anomenada residència digital, que li atorga categoria legal dins l’estat. D’aquesta manera, tant Estònia com Catalunya cerquen d’atreure talent i persones compromeses que ajudin a millorar el país.

9. Quins són els eixos d’actuació del Consell per la República?
Els eixos d’actuació, segons que es va dir en la presentació del consell, es despleguen en cinc àmbits, com es veu en aquest vídeo.

El primer és l’àmbit polític, que farà possible que vagi desplegant lleis gràcies al dret d’iniciativa política del Parlament de Catalunya i que redacti una constitució catalana.

Quant a l’àmbit internacional, el consell farà acció diplomàtica i mantindrà les relacions amb els estats i els interlocutors internacionals. També impulsarà iniciatives internacionals, la primera de les quals serà una de ciutadania europea que demani l’aplicació de l’article 7 de la constitució europea contra l’estat espanyol.

El tercer àmbit és el jurídic, centrat en la defensa dels drets dels represaliats, presos i exiliats i en la defensa del dret d’autodeterminació.

En el quart, la cultura i la difusió, el consell treballarà sobretot en la promoció internacional de la cultura catalana.

I el darrer serà l’àmbit d’estudis i coneixement, que promourà la creació de tots els estudis i anàlisis necessaris per a desplegar la República a Catalunya.

10. Quins partits i associacions hi donen suport i quins no?Els tres partits independentistes amb representació al Parlament de Catalunya varen donar-hi suport en el pacte d’investidura, però la CUP se n’ha retirat. Tot i això, Poble Lliure s’hi ha manifestat a favor.

Fonts:

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark
0 comentaris
Subscriure's a: Missatges ( Atom )