Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Volem aclarir els dubtes que han sorgit després de la presentació del Consell de la República: com s'organitza i quins objectius té.
El Consell de la República fundat aquest cap de setmana a Brussel·les vol ser un espai republicà fora de la legalitat espanyola que promogui i faci accions que internacionalitzi el conflicte català i els ciutadans puguin consensuar decisions des del seu telèfon mòbil.
S’ha fundat com una entitat privada seguint la legislació belga per evitar qualsevol ingerència de l’estat espanyol. Aquesta fundació vol seguir els passos de l’eslovena que va arribar a aglutinar un 60% de la població, va promoure la independència i es va dissoldre un cop aprovada la Constitució.
Per això Puigdemont remarca tant la xifra del milió de persones, com més gent en formi part més legitimitat tindrà. Si poden arribar a aglutinar l’independentisme, serà més fàcil que els tinguin en compte a l’escena internacional. Per tant, com més gent s’apunti al Consell de la República més legitimitat tindrà
Com funcionarà?
Durant el 2019 o quan s’arribi a una quota mínima de persones, que ara s’ha fixat en un milió, es crearà una assemblea de representants formada per un centenar de membres triats entre tots els que hi estiguin apuntats.
Aquesta assemblea triarà una vintena de membres que formaran el consell i triarà el president.
Què farà?
S’han presentat cinc línies d’actuació: la redacció d’una Constitució, la diplomàcia per internacionalitzar el conflicte, defensar els drets dels represaliats, promoure la cultura catalana i una darrera que farà estudis de com desplegar la República Catalana.
Qui se’n pot fer?
Qualsevol ciutadà del món que estigui d’acord amb els valors republicans. Cal donar certes dades personals que seran guardades segons la llei de protecció de dades belga i fer una aportació única de 10 euros (per dissuadir que els trolls s’apuntin en massa).
Com es votarà?
Totes les consultes, votacions i informacions es faran a través del mòbil. Per una banda significa un avanç tecnològic respecte l’arcaic funcionament d’Espanya i de l’altra un espai incontrolable i impossible de represaliar per part de l’estat espanyol.
Què és i què fa el Consell per la República: les deu preguntes i respostes
S'ha presentat a Brussel·les i el 2019 convocarà eleccions a l'Assemblea de Representants republicana
1. Què és el Consell per la
República?
El Consell per la República és una institució privada, creada d’acord amb la llei belga i amb l’objectiu de ser el primer pas de la institucionalització de la República Catalana. Aspira a representar la ciutadania republicana i, juntament amb la Generalitat, fer efectiva la república proclamada legalment pel Parlament de Catalunya el 27 d’octubre de 2017. En paraules de la consellera Clara Ponsatí durant l’acte de fundació a Brussel·les, ‘avui diem al món que els catalans ens comencem a organitzar al marge de la legalitat espanyola’.
El Consell per la República és una institució privada, creada d’acord amb la llei belga i amb l’objectiu de ser el primer pas de la institucionalització de la República Catalana. Aspira a representar la ciutadania republicana i, juntament amb la Generalitat, fer efectiva la república proclamada legalment pel Parlament de Catalunya el 27 d’octubre de 2017. En paraules de la consellera Clara Ponsatí durant l’acte de fundació a Brussel·les, ‘avui diem al món que els catalans ens comencem a organitzar al marge de la legalitat espanyola’.
2. Quina legitimitat té el Consell
per la República?
El Consell per la República tindrà la legitimitat que vulgui atorgar-hi la ciutadania. Ha començat obrint un registre de ciutadania, al qual qualsevol ciutadà pot apuntar-se. Si finalment s’hi afegeixen cent mil persones, serà un projecte interessant, però no podrà pas aspirar a representar el país. En canvi, si en té un milió, com demana el president Puigdemont, o els més de dos milions de votants independentistes, aleshores el consell podrà afirmar que representa una part substancial de la ciutadania catalana o fins i tot la majoria del país i podrà explicar-ho. Per tant, la legitimitat dependrà de quanta gent s’hi afegeixi.
El Consell per la República tindrà la legitimitat que vulgui atorgar-hi la ciutadania. Ha començat obrint un registre de ciutadania, al qual qualsevol ciutadà pot apuntar-se. Si finalment s’hi afegeixen cent mil persones, serà un projecte interessant, però no podrà pas aspirar a representar el país. En canvi, si en té un milió, com demana el president Puigdemont, o els més de dos milions de votants independentistes, aleshores el consell podrà afirmar que representa una part substancial de la ciutadania catalana o fins i tot la majoria del país i podrà explicar-ho. Per tant, la legitimitat dependrà de quanta gent s’hi afegeixi.
Ara, el consell invoca també tres
legitimitats constituents. La primera és l’acord de govern tancat entre les
forces independentistes per a investir Quim Torra com a 131è president de la
Generalitat. Aquest acord, presentat el 8 de març de 2018, preveu la creació
d’una Assemblea de Representant i un Consell de la República en l’exili, i va
ser signat per Junts per Catalunya, ERC i la CUP.
La segona legitimitat prové del referèndum
d’autodeterminació del primer d’octubre i de la declaració d’independència
posterior. El Consell per la República és una institució que emana del dictat de
les urnes del plebiscit.
I encara hi ha una tercera legitimitat a
la qual van recórrer en l’acte de presentació, la de la república proclamada el
14 d’abril de 1931. El consell recorda que abans d’aprovar la constitució
l’estat espanyol va reconèixer la legalitat de la Generalitat en la persona de
Josep Tarradellas, que n’era president d’ençà del 1954, d’acord amb la
legitimitat de les eleccions del 1931 que havien permès de restituir aquesta
institució. Per això, doncs, la legitimitat de la Generalitat i el consell no
emanen de les institucions creades pel cop d’estat de Franco i la seva
transformació posterior, sinó del vot lliure dels ciutadans i la lluita per a
preservar les institucions pròpies amb dos exilis, el del 1939 al 1977 i el que
comença el 2017, quaranta anys després.
3. El consell pot representar el
país, si és una institució privada?
És a l’acord d’investidura on consten l’Assemblea de Representants i el Consell per la República i on es diu que tindran la forma jurídica d’entitat de dret privat per garantir-ne la independència i impedir la intervenció de l’estat espanyol.
És a l’acord d’investidura on consten l’Assemblea de Representants i el Consell per la República i on es diu que tindran la forma jurídica d’entitat de dret privat per garantir-ne la independència i impedir la intervenció de l’estat espanyol.
Hi ha molts exemples d’institucions
privades que en moments determinats han assumit la representació d’una nació. El
Congrés d’Estònia, un parlament paral·lel al Soviet Suprem d’Estònia del 1989 al
1992, era privat i va arribar a agrupar el 60% dels ciutadans. Es va dissoldre
quan la independència va ser reconeguda arreu del món una vegada el parlament
oficial va redactar la nova constitució.
En política internacional és possible de
reconèixer legalment un partit, una associació o una entitat com a representant
d’un poble que encara no té un estat reconegut diplomàticament. Per això el 1993
es va reconèixer que l’OAP era el representant legítim del poble palestí i
recentment molts estats han reconegut la Coalició Nacional de Forces
Revolucionàries i d’Oposició com el representant legal del poble sirià. L’ONU,
l’Organització dels Estats Africans o la Lliga Àrab, entre més, reconeixen també
governs a l’exili o no reconeguts diplomàticament com a representants dels
pobles respectius, i aquests governs solen ser institucions privades. Entre més,
el govern de Biafra, el Front Polisario i l’Administració Central Tibetana tenen
un cert grau de reconeixement diplomàtic, tot i ser formalment institucions
privades.
4. L’estat espanyol pot
condicionar el Consell per la República?
De cap manera. Per això s’organitza com una entitat de dret privat i en l’espai lliure europeu. L’estat espanyol no pot perseguir-ne ni impedir-ne les activitats, en absolut. Fins i tot en el cas que torni a activar l’article 155 i dissolgui el govern i el parlament de la Generalitat, el Consell per la República continuaria funcionant i assumiria la representació del país que les institucions de l’interior no estarien en condicions d’assumir.
De cap manera. Per això s’organitza com una entitat de dret privat i en l’espai lliure europeu. L’estat espanyol no pot perseguir-ne ni impedir-ne les activitats, en absolut. Fins i tot en el cas que torni a activar l’article 155 i dissolgui el govern i el parlament de la Generalitat, el Consell per la República continuaria funcionant i assumiria la representació del país que les institucions de l’interior no estarien en condicions d’assumir.
5. Com s’organitza el Consell per
la República?
Durant l’any 2019 es convocaran les eleccions a l’Assemblea de Representants. Tal com explica aquest vídeo mostrat a la presentació del consell, aquesta assemblea tindrà entre 100 i 150 membres i serà triada per tots els ciutadans amb ciutadania republicana, que s’obté apuntant-se al registre ciutadà.
Durant l’any 2019 es convocaran les eleccions a l’Assemblea de Representants. Tal com explica aquest vídeo mostrat a la presentació del consell, aquesta assemblea tindrà entre 100 i 150 membres i serà triada per tots els ciutadans amb ciutadania republicana, que s’obté apuntant-se al registre ciutadà.
L’Assemblea de Representants serà formada
majoritàriament per ciutadans que es vulguin presentar a les eleccions, elegits
en una votació amb llistes obertes. Una petita part dels membres de l’assemblea
pertanyeran al Parlament de Catalunya o als ajuntaments del Principat. Finalment
una part serà reservada als ciutadans de la resta dels Països Catalans i del
món, que gaudiran del dret de ser elegits i votats si s’inscriuen en el registre
de ciutadania.
L’assemblea crearà un consell de govern de
deu a vint membres i triarà el president, que nomenarà la resta.
El 8 de desembre de 2018 es va crear a
Brussel·les l’Assemblea Fundacional, un organisme provisional presidit pel 130è
president de la Generalitat i amb l’encàrrec de crear les condicions per a
organitzar les primeres eleccions.
6. I tot això funcionarà pel
mòbil?
Sí. El funcionament del Consell per la República copia l’administració electrònica creada a Estònia, que permet que totes les activitats dels ciutadans es facin al telèfon mòbil. Això inclourà les eleccions i els referèndums que es puguin convocar.
Sí. El funcionament del Consell per la República copia l’administració electrònica creada a Estònia, que permet que totes les activitats dels ciutadans es facin al telèfon mòbil. Això inclourà les eleccions i els referèndums que es puguin convocar.
A Estònia totes les funcions pròpies del
govern, inclòs el pagament d’imposts, les relacions administratives de tota mena
o les conteses electorals ja es fan per mitjà del telèfon mòbil.
En el cas català això torna a significar
que l’estat espanyol no pot impedir de cap manera el funcionament de l’Assemblea
de Representants nidel Consell per la República ni fent servir la violència com
el primer d’octubre.
7. Què cal fer per ser-ne
membre?
Qualsevol persona més gran de setze anys pot inscriure’s al registre de ciutadania i això li atorga de manera automàtica la ciutadania republicana.
Qualsevol persona més gran de setze anys pot inscriure’s al registre de ciutadania i això li atorga de manera automàtica la ciutadania republicana.
Per a ser-ne membre cal estar d’acord amb
els principis republicans, expressats a la primera pantalla del registre, i
pagar deu euros una sola vegada, que serveixen per a acreditar les dades reals i
impedir que intentin integrar-s’hi persones amb l’ànim de sabotar-la. Els menors
de divuit anys no han de pagar.
8. El consell és només del
Principat o de tots els Països Catalans?
El consell neix al Principat i de la legitimitat de la Generalitat de Catalunya republicana, però no té límits geogràfics. Qualsevol ciutadà dels Països Catalans en pot ser membre i, amb independència de la ciutadania física, també qualsevol ciutadà de la resta del món que cregui en els principis de la República Catalana. Segons que va expressar en la presentació el conseller Comín, ‘al segle XXI la ciutadania no pot ser imposada, ha de ser volguda i assumida’.
El consell neix al Principat i de la legitimitat de la Generalitat de Catalunya republicana, però no té límits geogràfics. Qualsevol ciutadà dels Països Catalans en pot ser membre i, amb independència de la ciutadania física, també qualsevol ciutadà de la resta del món que cregui en els principis de la República Catalana. Segons que va expressar en la presentació el conseller Comín, ‘al segle XXI la ciutadania no pot ser imposada, ha de ser volguda i assumida’.
Això també s’inspira en el model estonià.
Qualsevol qui accepti els principis de la república d’Estònia pot accedir a
l’anomenada residència digital, que li atorga
categoria legal dins l’estat. D’aquesta manera, tant Estònia com Catalunya
cerquen d’atreure talent i persones compromeses que ajudin a millorar el
país.
9. Quins són els eixos d’actuació
del Consell per la República?
Els eixos d’actuació, segons que es va dir en la presentació del consell, es despleguen en cinc àmbits, com es veu en aquest vídeo.
Els eixos d’actuació, segons que es va dir en la presentació del consell, es despleguen en cinc àmbits, com es veu en aquest vídeo.
El primer és l’àmbit polític, que farà
possible que vagi desplegant lleis gràcies al dret d’iniciativa política del
Parlament de Catalunya i que redacti una constitució catalana.
Quant a l’àmbit internacional, el consell
farà acció diplomàtica i mantindrà les relacions amb els estats i els
interlocutors internacionals. També impulsarà iniciatives internacionals, la
primera de les quals serà una de ciutadania europea que demani l’aplicació de
l’article 7 de la constitució europea contra l’estat espanyol.
El tercer àmbit és el jurídic, centrat en
la defensa dels drets dels represaliats, presos i exiliats i en la defensa del
dret d’autodeterminació.
En el quart, la cultura i la difusió, el
consell treballarà sobretot en la promoció internacional de la cultura
catalana.
I el darrer serà l’àmbit d’estudis i
coneixement, que promourà la creació de tots els estudis i anàlisis necessaris
per a desplegar la República a Catalunya.
10. Quins partits i associacions
hi donen suport i quins no?Els tres partits independentistes amb
representació al Parlament de Catalunya varen donar-hi suport en el pacte
d’investidura, però la CUP se n’ha retirat. Tot i això, Poble Lliure s’hi ha
manifestat a favor.
Fonts:
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada