Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Si no comencem a parlar clarament de quin full de ruta volem establir no estarem preparats per a executar-lo»
Vicenç Partal
De les intervencions dels presoners
polítics a la darrera sessió del judici al Tribunal Suprem espanyol, n’ha
emergit a tall de resum la frase de Jordi Cuixart ‘ho tornarem a fer’. En part
perquè sintetitza bé allò que una part dels presos, no tots, van voler dir. En
part perquè la poderosa maquinària d’Òmnium ja s’ha encarregat de fer-la
sobresortir.
Ahir de matí em va sorprendre molt de
veure cartells d’Òmnium enganxats pel carrer amb la frase, que és evident que
havia estat pactada amb molta anticipació. I encara em va sorprendre més de
comprovar que, si més no en tots els cartells que vaig veure, deien que
tornaríem a manifestar-nos, a expressar-nos, a mobilitzar-nos i a votar. Tot de
coses que no és que les tornarem a fer, sinó que ja les fem cada dia –votar, per
exemple, ja hem votat quatre voltes d’ençà del 27 d’octubre del 2017. I per cap
d’aquestes coses, com a tals, no jutgen els presos polítics.
També ahir al matí el president de la
Generalitat, Quim Torra, es va referir a la frase de Cuixart en uns termes
d’indefinició bastant semblants. Encara, amb l’ajut d’una frase de Lluís
Companys, es va entendre millor que es referia a alguna cosa més que
manifestar-se, expressar-se, mobilitzar-se i votar. La pregunta, per tant, és
òbvia i crec que cal que ens la fem obertament: de què parlem? Què és això que
tornarem a fer?
El context en què Jordi Cuixart va fer
aquesta declaració anava clarament molt més enllà de votar i d’expressar-se.
Tots els qui vam sentir les seues paraules interpretàrem que deia que tornaríem
a fer allò per què van ser detinguts i per què seran condemnats injustament, que
tornaríem a fer allò que vam fer l’octubre del 2017. Que tornaríem, per tant, a
exercir el dret d’autodeterminació, com el Primer d’Octubre, i que tornaríem a
proclamar la independència, com vam fer el 27.
Però, si és així, si la intenció és
aquesta, ja cal que anem per feina, que pactem com fer-ho, que establim un full
de ruta assumible per totes les organitzacions independentistes, partits
polítics inclosos, i practicable pel parlament i pel govern.
Això no ha estat possible fins avui,
perquè el judici i la competència per l’hegemonia electoral ho impedien a la
pràctica. I cal dir que ja hem perdut prou temps. D’ara endavant, és una tasca
urgent. Fins i tot si per a concretar-la cal, com em fa l’efecte que caldrà,
esperar a veure què passa definitivament als ajuntaments, sobretot què passa a
Barcelona, que pot marcar molt el futur immediat. I si cal esperar també que es
desenganyen definitivament aquells membres de les cúpules dels partits
convençuts que hi haurà un indult dels presoners o que una reforma retroactiva
del codi penal els acabarà evitant de passar més anys a la presó, possibilitats
que em semblen completament descartables.
Amb aquests advertiments, doncs, i en el
mentrestant, els ciutadans de peu i les organitzacions civils crec que tenim la
responsabilitat de començar a imaginar opcions i d’estendre obertament la
necessitat de concretar aquest ‘ho tornarem a fer’. I, assumint aquesta
responsabilitat, personalment se me n’acudeixen quatre, d’aquestes opcions que
considere factibles, tot i que, evidentment, podrien ser moltes més. Les
explique per ajudar al debat.
1.-Eleccions plebiscitàries. És cert que
seria ‘tornar a fer’ una cosa que no va acabar de funcionar però també és cert
que la barrera del 50% ara és molt més a l’abast que al 2014. Caldria guanyar
unes eleccions amb majoria absoluta de vots també i recuperar la declaració del
27 d’octubre. Però amb la incògnita de saber com el govern faria allò que no va
fer aleshores. I comptant, evidentment, que en aquesta ocasió no hi hauria
unitat i que serien tres o quatre els partits o forces independentistes que hi
competirien.
2-. ‘Tornar a fer’ el Primer d’Octubre. És
una hipòtesi que pot estranyar d’entrada però que té una gran potència política.
Respondre al final de la repressió pel Primer d’Octubre tornant al punt d’inici
és demolidor per a l’estat, car demostra que el seu esforç ha estat debades.
D’incògnites, en aquesta via, també n’hi ha moltes, però la principal seria
saber si es podrien tornar a mobilitzar els dos milions de persones. Jo crec que
sí, però és evident que és un risc. Per a Pedro Sánchez seria una perspectiva
horrible, segurament la pitjor de totes.
3.-Fer un procés de proclamació de la
República que no es base en l’acció política de la Generalitat, sinó en el
control efectiu del territori per diverses organitzacions i institucions. És a
dir, ‘tornar a fer’ un Arenys de Munt, però ara no centrat a votar, sinó a
assumir el poder efectiu. El fet que tots els partits independentistes es
dediquen a pactar governs municipals contra partits independentistes ho
dificulta, d’entrada. Però és veritat que aquesta possibilitat és aquella en què
la pressió popular seria més efectiva i la incapacitat pràctica de l’estat
espanyol per a frenar un moviment com aquest, més gran.
i 4. ‘Tornar a fer’ un Slesvig-Holstein.
És a dir, aprofitar la via europea per a imposar canvis i forjar situacions
impossibles de gestionar per a l’estat espanyol. Segurament, això reclamaria un
canvi d’estratègia en què s’aprofitàs millor l’article 2 del Tractat de la Unió
Europea, acusant Espanya de negar els drets dels catalans com a minoria nacional
i remarcant que això és incompatible amb les normes europees, apuntant a
l’aplicació de l’article 7. Tanmateix, en aquest camí caldria bastir una aliança
molt estreta amb la resta del país i amb els occitans d’Aran, els bascs,
gallecs, canaris i musulmans de Ceuta i, sobretot, Melilla, pel cap baix i això
pot ser lent.
És evident, finalment, que qualsevol
d’aquestes possibilitats –tornar a fer unes plebiscitàries, un Primer d’Octubre,
un Arenys de Munt o un Slesvig-Holstein– és compatible amb qualsevol combinació
entre totes quatre. I evidentment cap no ha de ser la sola possibilitat i n’hi
pot haver més que a mi no se m’ocurreixen. Però si no comencem a parlar
clarament de quin full de ruta volem establir no estarem preparats per a
executar-lo. I si no executem res a curt termini, les dignes paraules dels
presoners es limitaran a ser expressions temporals de desigs inconcrets. I pense
que tots devem convenir que ells no ho mereixen i que nosaltres, si més no molts
de nosaltres, no ho volem. Comencem a parlar-ne, doncs?
Font: https://www.vilaweb.cat/noticies/que-tornarem-a-fer-quatre-idees-editorial-vicent-partal/
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada