Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
La sentència va suposar un “punt d’inflexió” en acceptar la “rellevància al dret intern espanyol dels compromisos internacionals en drets i llibertats fonamentals”
El judici del procés ha viscut aquesta setmana un sotrac
important. Sobretot pel que afecta al poder judicial. El grup de treball de
l’Organització de Nacions Unides sobre Detencions Arbitràries (GTDA) estirava
les orelles a l’Estat espanyol per la detenció de Jordi Cuixart, Jordi Sánchez
i Oriol Junqueras, dels que demana. L’informe, molt dur, va crispar
la diplomàcia espanyola que va posar el crit al cel fins al punt que va
despotricar obertament de l’estudi i de dos dels seus integrants. De fet, en
base aquest informe, la defensa de Cuixart -formada per Marina Roig,
Benet Salellas i Àlex Solà- va demanar la posada en llibertat immediata
dels presos polítics a la sala Penal que els jutja i els manté en presó
preventiva.
Tot i les crítiques dels poders espanyols al dictamen i la
tàctica de fer-se l’orni contrasta amb la darrera jurisprudència del mateix
Tribunal Suprem respecte l’obligatorietat d’aquest tipus de dictamens de grups
de treball de les Nacions Unides. Concretament la sentència del Tribunal
Suprem 1263/2018 de 17 de juliol. Una resolució que encara no té un any. Una
sentència celebrada per experts com el catedràtic de Dret Internacional Públic,
Cesáreo Guitérrez Espada, que l’ha definida com un autèntic punt
d’inflexió en la doctrina jurisprudencial espanyola.
Aquest cas és la desgraciada història d’Adelina González
Carreño, víctima de violència física i psicològica en l’àmbit familiar. Una
història de vuit anys, entre 1996 i 2003, que van incloure ordres d’allunyament,
una guerra de divorci, processos judicials o règims de visites controlats pels
serveis socials. Dissortadament, tot i l’entramat judicial l’exmarit de
l’Adelina va assassinar la seva filla i després es va suïcidar. Aquest conjunt
de despropòsits va obrir una llarga batalla judicial de la víctima davant el
Ministeri de Justícia en reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Estat
per “anormal funcionament de la seva Administració de Justícia, al·legant
negligència per part de les autoritats administratives i judicials”.
La justícia espanyola no en va fer cas. Però, les coses van
començar a girar quan el 18 de juliol de 2014 el Comitè per
a l'Eliminació de la Discriminació contra la Dona, que depèn de l’ONU, va
emetre un dictamen en què considerava que l’Estat espanyol havia violat
determinats articles de la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de
discriminació contra la dona, el CEDAW, un organisme paral·lel al GTDA.
Amb aquest document al sarró, l’Adelina va iniciar un nou
procediment per aplicar aquest dictamen a través dels tribunals espanyols per
reclamar una indemnització per la vulneració de drets. El procés judicial va
acabar quatre anys més tard al mateix Tribunal Suprem espanyol. I curiosament,
li va donar la raó a la demandant en entendre que els convenis internacionals
signats per Espanya obliguen a les institucions espanyoles. Concretament aquesta
sentència (STS 1263/2018, de 17
de juliol), accepta l'aplicació a Espanya del dictamen d'un comitè
internacional creat en el marc d'un tractat de drets humans del qual Espanya és
part i respecte del que va acceptar expressament la competència d'aquest comitè
per pronunciar- sobre reclamacions individuals.
Fins i tot, el Suprem va condemnar l’Estat a pagar una
indemnització com reparació dels danys morals causats a la recurrent. Amb
aquesta resoució, el Suprem va trencar amb la tònica habitual de ser impermeable
a aquest tipus d’informes o dictamens segons el seu interès particular o
polític. Amb aquesta sentència, l’alt tribunal va acceptar per primera vegada i
de forma clara la rellevància en el nostre Dret intern dels compromisos
internacionals assumits per l’Estat en matèria de drets i llibertats fonamentals
de la persona.
Cal destacar que el mateix Suprem admet la “inexistència d'un
procediment específic d'execució dels dictàmens del Comitè de la CEDAW”. Un
argument recorrent per evitar la vinculació de l’estat a aquest tipus d’informe.
Ara bé, el mateix Tribunal, la sala Conteciosa Administrativa recorda que el
dictamen “és en si mateix un incompliment d'un mandat legal i constitucional
per part Espanya, el que la recurrent pugui disposar d'una via adequada i eficaç
per fer valer el reconeixement de la vulneració dels seus drets fonamentals
davant els òrgans judicials espanyols afecta directament al respecte i
observança pels poders públics espanyols dels drets fonamentals”.
I continua: “En efecte, la conculcació dels seus drets
humans, també pot constituir, pel que s'ha dit, una lesió dels seus drets
fonamentals que ha de ser examinada i, si s’escau reparada pels jutges i
tribunals espanyols, sota pena que una possible lesió d'un dret fonamental
romangui incòlume i l'acte o resolució que l'hagi ocasionat vigent en els seus
efectes, tal com va declarar el Tribunal Constitucional en el seu acte 260/2000,
de 13 de novembre”. En base aquesta resolució, el Suprem i, en concret, la
sala que presideix Manuel Marchena té una via clara d’obligatorietat del
compliment d’aquest dictamen.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada