traducció - translate - traducción

19.12.11

L'extermini d'una nació


L'extermini d'una nació

EL REPUNT

He rebut un correu que, clarament i contundent, em diu: “l'any passat, a Catalunya, només 3 famílies van demanar castellà a les escoles i ara tot el sistema d'ensenyament català trontolla. L'any passat, a València, 70.000 famílies van demanar ensenyament també en català i... ni cas. També a València, 100.000 persones van demanar rebre el senyal d'una televisió pública en català i... ni cas. Destruir la immersió és un mètode d'extermini lingüístic. L'objectiu: la imposició, la submissió i l'extermini d'una cultura i d'una nació.” El correu acaba ordenant-me: “ho has de passar...”. Estic tan convençut, que vull passar aquest missatge a tothom i encara a tirar-li més llenya al foc.
Aquest Estat espanyol no té remei, perquè tot continua igual, malgrat el mirall de les autonomies. Els espanyols de pura cepa, continuen sent hegemònics en aquest territori plural (plurinacional?), tan hegemònics que, quan els interessa, fan tot el que els ve en gana, fins i tot conculcar les lleis, contra nosaltres. En realitat és que els espanyols ens consideren els seus enemics i, com no se'n descuiden mai, quan poden aixafar-nos, nyaca!, no miren pèl. Així ho han fet tota la història. Contràriament, entre nosaltres hi ha una gran majoria d'ingenus que s'emociona ofrenant-los noves glòries, disposats a fer de putes i pagar-los el llit. Us imagineu un poble vençut i aclamant amb entusiasme els vencedors? Doncs, això mateix, aquest és el nostre cas.
Un poble, quan l'injurien de la manera com ens fan els espanyols, quan li conculquen tots els drets, quan pateix un programa genocida, té tot el dret a defensar-se. El món està ple de casos heroics, de pobles heroics que han demostrat que no volien la submissió, sinó la llibertat, i l'han aconseguida (polonesos, irlandesos, algerians, vietnamites, sudafricans...) o que lluiten per aconseguir-la (saharians, palestins, kurds, bascos...). Nosaltres som un dels casos que no, que no lluitem per res, que ja estem bé com estem, sotmesos i submisos i viva Espanya!
Els fets que motiven el correu que he rebut: que a Barcelona tres famílies, tres, han reclamat ensenyament en castellà i que, amb el concurs entusiasta del PP, han aconseguit una sentència favorable del Constitucional, que intenta carregar-se el sistema educatiu català; mentre que les peticions nostres de normalitzar l'ensenyament del català i de veure la televisió catalana són menystingudes sistemàticament, no són sinó una mostra més, en ple segle XXI que açò no ha canviat res, des dels reis catòlics (ja sabeu l'enganyifa: tanto monta, monta tanto). Espanya ens ha reprimit tota la història, evidentment molt més a partir del Decret de Nova Planta, i no pensen deixar de fer-ho, com demostren cada dia.
Com la cosa, amb la majoria absoluta dels populars, encara anirà a pitjor i les poques coses que havíem aconseguides aniran retallant-nos-les a poc a poc, però sense parar, no és d'estranyar que la idea d'independentisme vaja estenent-se cada dia i que, fins i tot, polítics tan circumspectes com Duran i Lleida, o com el mateix Jordi Pujol, ja comencen a parlar-ne. El cas del govern català té, a més a més, l'incentiu de la pela que els deu el govern central, que els obliga a actuacions pressupostàries tan negatives com les retallades salarials; Mas i el seu govern protesten, doncs, amb raó. Contràriament, al País Valencià i a les Illes, com els governs són de Rajoy, els governs no piularan reclamant res, i això que també ens deuen quantitats impressionants.
I encara es complica tot molt més, pel tema de la crisi, per un costat, i pel de la corrupció, per altre. En el primer cas, perquè Madrid no té ni un duro, així que ja podem esperar asseguts; la crisi del sistema ens ha agafat a tots cagant, i ara a veure què fem. Tots devem més que divisem, però uns més que altres. Per exemple, el govern valencià és el més empenyorat de tot l'Estat, i per què? Perquè tant Zaplana com Camps han gastat més del que teníem i del que podíem esperar a tenir, en superfluïtats i fantasies...
Respecte de la corrupció també són els populars valencians i balears els qui s'emporten la palma, i per tant som nosaltres els qui hem de pagar el desastre financer en què ens han ficat. Curiosament i seguint la tònica històrica valenciana d'aclamar els qui ens oprimeixen (la darrera concentració feixista li l'organitzem a Franco a València, poc abans de morir; és curiós), malgrat tanta corrupció, els valencians i balears hem votat majoritàriament el PP, com a bons masoquistes que som.
Així que, amic Eduard, tu com ho veus, des de Mèxic estant? És o no és fotuda, molt fotuda, la situació? És molt fotuda, evidentment, però hem de continuar donant la cara. Possiblement, però, ara que la situació econòmica és tan difícil i que la crisi l'haurem de pagar els de sempre, les classes treballadores i els petits propietaris dels països catalans; i ara que els casos de corrupció comencen a veure's als tribunals, possiblement ara siga el moment idoni per a començar a parlar seriosament de solucionar el nostre problema històric amb Espanya. Seria fantàstic. Bon Nadal!

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.