traducció - translate - traducción

14.12.11

RAP DE BILL "SHAKE"


La cosa “està” entre viure a “tope”... o no “estripar” massa: aquesta és la qüestió. Saber si al teu “rollo” li “mola” més “passar de tot” amb els “pals” i els “marrons” que van venint, eh? O “liar-te” a “pinyos” contra tots els “yuyus” i eliminar-los cara a cara. Aquest és el "puto" problema!
Palmar-la?.... clapar, res més; una “siesta” que acaba amb “les cagades” del cor o amb els vicis que et demana el cos i que arrosseguem, “buf”! des dels “Picapiedra”. Això seria un final per poder anar de tranquis: “Dinyarla”, “clapar”. “Clapar”… i segons com “flipar”. I això és el que “mosqueja”, perquè tot el “mal rollo” de la “xunga” - quan ja has estirat la “gamba”, vull dir - “pués” “acollona”, la veritat. “Pillar-ho” d’aquest “pal” és el que dóna tant “de quartel” al “mal rollo”; perquè si no, de què aguantaríem els “pals” i les “pirules de la vida, eh?, a sant de què ens “menjaríem” els insults de quatre “matats que van de sobrats” i t’ho “apreten” fins que “pringues”; o bé les “neures” de “fliplar” per algú que ni et mira, o la lentitud de la justícia, els “cristos” en què et foten els que manen i el “despreci” que reben els que “traguen” amb tot?… “Viam”: qui seria el “guapo” d’aguantar-ho, si un mateix, pel seu compte, pogués “saltar del tren” amb un “xute” al coll, eh?. Qui collons “tragaria”, “agobiat” i “fet pols” tota la vida, si no fos per la por “d’algo raro” després de donar-te “matarile”?… El que passa és que la parca és com un “subidón” del que ja no en “baixes”, i és això el que et diu “frenaaa!” abans de “tirar-te de la moto”; és tot l’”asunto” aquest el que fa que “traguem” i “traguem” i tornem a “tragar” la merda que coneixem, abans que anar a olorar el cul d’un altre. “Pillar-ho d’aquest pal” fa que tots siguem uns merdes i que el “bon rollo” que dóna “muntar-te en algun tinglado” quedi en no res; per culpa del “coco”; i perquè? Perquè ja estem morts i som “un fracàs”.
Som borratxos, bojos, maníacs, tarats; tothom, en el nostre flamant conjunt. Tenim problemes dels que ningú no n’ha sentit a parlar mai! Som “frikis” sorgits d’allò en que ningú no hi creu, procurant cridar l’atenció “d’algú” sobre els nostres problemes inversemblants, desagradables, sòrdids. Per això una història “a lo gran”, que podria “estar de puta mare”, es desinfla i queda en “no res”, i no se li pot dir ni vida. ni acció, ni “polles”. “Vale”? “Pués” ja està dit.

Riudebitlles, febrer 1997

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.