traducció - translate - traducción

28.2.11

ORÍGEN DE LES MIGRACIONS - Arcadi Oliveres (parts 1 i 2)


Share/Bookmark

AVUI TOCA RELAT ERÒTIC

Fa una anys em vaig presentar a un concurs de narrativa eròtica amb aquest conte.
EL VIATGE
L’automòbil
Feia la patxoca d'un pura raça acabat de raspallar. Un De Dion Bouton que combinava amb elegància el verd de la vella Irlanda i el negre solemne que concordava amb la classe nobiliària dels propietaris. Els cromats proporcionaven al giny un aspecte esportiu. Als parafangs, als fars i al sostre en un voraviu discret, mentre que a l’interior de les rodes - les de recanvi encaixades a cadascun dels laterals de l’immens capó que amagava el motor de dotze cilindres – cobria la multitud de radis que s’entrellaçaven. Si hom podia emmirallar-s’hi era gràcies a la constància de Charles, el xofer, amb el cotó màgic per a metalls. A l’interior del vehicle un vidre aïllava l’estreta cabina de Charles del luxós compartiment per als passatgers, folrat amb fusta polida de banús indi, on també hi reposaven uns confortables seients de pell.

Charles
Amb el Macfarlan de xofer i les botes lluents fins a sota genoll hauria pogut passar per un príncep a l’exili, si no fos pel quasi imperceptible detall de tenir les mans lleugerament calloses degut a l’efecte de la conducció. Aquesta petita anomalia, però, desapareixia en enfundar-se els guants i, d’altra banda, era un jove de faccions ametllades i exòtiques, tan alt i ben proporcionat com fornit, dotat d’una elegància natural que sotraguejava - secretament, és clar - el capteniment de les senyoretes de bona família fins més enllà del comptat de Lancashire. Discret i fidel fins a l’avorriment, despertava la curiositat morbosa de les joves ladies, potser per una mirada tèrbola que feia pressentir nits inundades de plaers continguts i d’esvaïments humits. No calia sinó que deixés escapar alguna de les escassíssimes paraules que sorgien en comptagotes dels seus llavis ben formats, per tal que les reprimides ments victorianes esdevinguessin turmentades per un doll d’imatges obscenes que calia guardar en el record per a ocasions més propícies.

Lady Elisabeth Hanford-Lonelymoore
Era un esperit solitari i incomprès, nascut a l’avançada i per error en l’Anglaterra que discorria plàcida a cavall dels segles dinou i vint. Es reconeixia com una víctima passiva de la rígida moral imposada per l’alta societat britànica. Ben al contrari, ella era més aviat activa, cosa que l’havia dut a protagonitzar diversos escàndols d’adolescència, deixem-ho en sentimentals . Havia arribat a ser una soltera molt atractiva, l’edat de la qual era una incògnita més enllà de la família directa, tot i que - entre nosaltres - podríem establir que sobrepassava la trentena.
Els personatges masculins que la rodejaven, imbècils virtuosos tots ells, la menystenien i sovint era discretament bandejada en les festes de temporada, en les quals les millors famílies del comptat feien ostentació de les noves adquisicions pictòriques o d’orfebreria destinades a estendre llurs patrimonis i a augmentar l’enveja dels respectius cercles socials. Els més llibertins amb prou feines podien dissimular l’admiració i l’embadaliment que els provocaven els vestits atrevits o els temes de conversa de Lady Elisabeth, absolutament prohibitius per a les jovencelles de l’aristocràcia. Lady Hanford-Lonelymoore havia après molt aviat a malfiar-se dels homes. Sobretot dels de la seva mateixa classe. Entenia que si volia viure a la seva manera, no podia arribar a cap tipus d’acord amb aquella colla de somniadors d’imperis, incapaços però, de reconèixer les argúcies i falsedats amb què havien bastit una societat que impedia a dones com ella mateixa - i a alguns homes també - exposar amb naturalitat emocions i desitjos que li eren imprescindibles per a sentir-se viva.
El viatge
Aquell matí de primavera, Charles es llevà d’hora. Es vestí d’una revolada i s’empassà dret els ous amb cansalada que l’hi havia preparat la cuinera. La raó de tanta pressa no era altre que el viatge que havia de fer Lady Elisabeth a Londres i a ell li pertocava tenir llest el De Dion Bouton per a les vuit en punt  amb el braseret encès de força estona abans per temperar l’interior del vehicle .
Va posar el motor en marxa amb l’estrèpit potent i greu del motor perfectament reglat i es dedicà a treure les miques de la pols invisible que, aquí i allà, havia deixat la lona protectora del vehicle en ser retirada.
Lady Elisabeth sortí al tímid matí angles i s’aturà un moment per flairar l’aire humit per la rosada. Resultava estimulant després del rosbif  ben regat amb un Borgonya – deferència periòdica d’un admirador de la veïna França - i de la tassa de cafè negre, que tant havien escandalitzat a la cuinera.
Escoltà com s’apropava el ronc estable del motor del De Dion Bouton per, seguidament, donar pas a l’automòbil, superb i resplendent, que anà a deturar-se al seu davant. Lady Elisabeth Hanford-Lonelymoore gairebé s’emocionà al comprendre que aquell tros d’home , atractiu i distant, del qual veia només el cap a través dels vidres, havia estat esperant, amatent, just al moment en què ella sortís per tal de posar-li la portella del cotxe just al seu davant. Ho troba excitant.
-          passa tant poques vegades que un home arriba quan ha d’arribar! – va pensar mentre esbossava un lleuger somrís que li féu enrogir les galtes.
A vegades el trobava a faltar un home... un de debò, però. Que tingués cura dels seus desitjos, ni que fos amb petits detalls com aquell amb que Charles l’havia obsequiat. I no n’hi havia cap altra al seu voltant
Un pessigolleig al ventre la torbà quan el cos elegant de Charles s’inclinà lleugerament per obrir la porta del compartiment de viatgers.
-          Charles...
-          Bon dia, Lady Elisabeth. Fa un matí esplèndid – digué l’homenàs amb una lleu inclinació
-          Ben cert, Charles. Serà un viatge agradable, doncs - .
D’un salt, va pujar al cotxe amb la gràcia natural de qui ha estat ben peixada. Charles, amb recança, ajustà amb suavitat la porta del vehicle fins sentir el clic del pestell.
-          Això funciona com amb els cavalls - va pensar procurant captar una mica del rastre d’aquell perfum car i diabòlicament atractiu.
Això era tot! No tornaria a tenir-la a l’abast fins que arribessin a la St Pancras New Church British Library en ple barri elegant de Bloomsbury. Li recà no haver pogut observar-la una estona més, doncs Maggie, la cambrera que el visitava d’amagat de tant en tant, havia caigut malalta des de feia algunes setmanes.
Amb resignació abaixà la palanca del fre i posà la primera marxa. El cotxe arrencà amb la suavitat d’un cigne en desplaçar-se en un estany. Lady Elisabeth deixà caure el cap sobre el respatller del seient i, ulls clucs, s’abandonà a una somnolència agradosa que, combinada amb la barreja dolors de la fusta i el cuir, i l’escalfor que proporcionava el braseret, l’hi proporcionava una efecte de seguretat heretada, talment el paisatge verd i frondós que es contradeia amb la velocitat de l’automòbil. Sense pressa, deixà volar imatges abellides pel record tot submergint-se dolçament en una irrealitat que va créixer al seu voltant com un atordiment, fins a atrapar-la en un espiral de plaent confusió. La respiració d’Elisabeth s’accelerà lleugerament i notà una escalfor de torronet que li inundà les galtes. Amb ronseria es deixà caure en aquell estat càlid i suau que coneixia  prou bé i els símptomes del qual no podia evitar. Ni ho pretenia tampoc. Com qui inicia un ritual, es va treure el guant de la ma dreta i es repapà en el seient bla, mentre els seus ulls s’enterbolien mirant el clatell de Charles.
El matí bromós s’arrapava al paisatge solitari que travessaven rabents invitant a somniar, quan Charles va sentir un soroll lleuger. Tot i que parà atenció no encertà a saber de quin lloc provenia exactament. De sobte el soroll s’aturà. L’havia sentit realment? Restà un moment preocupat i s’implicà en un repàs mental de la revisió que havia fet al cotxe, quan, de cop i volta altra cop el soroll. Es concentrà. Era com un lleuger fregadís. Charles donà un lleuger cop de volant per comprovar que no fos algun objecte encaixat a la roda o al parafangs. El cotxe oscil·là lleugerament.
-          Què ha estat això Charles?
-          Demano excuses, Lady Elisabeth... m’havia semblat sentir Un soroll...
-          Mmmm …
Be. Amb tot semblava que el soroll havia desaparegut. Quina contrarietat de maniobra però! Potser havia espantat Lady Elisabeth? Li recava doncs era la única persona al mon per qui sentia una mica d’afecte. Al marge de Maggie, és clar. Per uns moments va tenir la temptació de recrear-se en imatges que tenia arxivades de les seves cites amb Maggie. Però no, ell podia ser senzill i de procedència humil, però home d’honor abans que res. No cauria en la infidelitat.
l altra cop el soroll. Semblava més suau, amb ritme desigual i petites interrupcions, per, tot seguit, iniciar-se de nou amb renovada fúria i delicadesa.
Charles parà l’orella. Ara s’hi afegia un petit cruixit com de roba tractada amb midó i - això era el més estrany - semblava provenir del petit auricular que el comunicava amb el compartiment on es trobava Lady Elisabeth. Com que la finestreta que separava els dos habitacles era tancada li impedia captar el soroll del tot, obligant-lo a afinar més i més l’orella.
Lady Elisabeth copsà la lleugera inclinació del cos de Charles i una esgarrifor li recorregué el cos des de les cames fins a la punta dels mugrons, endurits per l’emoció.
Passejà la llengua pels llavis cobejant-ne uns altres i, deixant que el seu cos rellisqués al seient, dugué una ma cap els pits que va prémer suaument per damunt de la roba, alhora que senti com el sexe s’humitejava sota les calcetes d’encaix.
Charles, dissimuladament, orientà el petit retrovisor cap el seient del darrera on Lady Elisabeth, pel que distingia, semblava dormir amb placidesa. Una lleugera ganyota extremadament delicada i un lleuger sobresalt a les parpelles i als llavis de la noia, van cridar l’atenció al xofer. Podia ser que la senyoreta tingués un malson? Va enfocar el retrovisor resseguint el braç dret que s’enfonsava, entre capes de roba, cap al l'entrecuix de la noia.
El braç restava quasi immòbil, però sota la roba, allí on s’entremirava la ma, un moviment suau maldava quasi imperceptiblement al ritme del fregadís i del soroll provinent de l’auricular.
L’atractiu de la mestressa i la incertesa del dubte li provocaren una morbositat fins a l’extrem d’excitar-lo. Notà el muscle del sexe com tibava incomodant-lo i alhora causant-li un intens plaer al punt més sensible.
Lady Elisabeth entreobri els ulls i s’absorbí en com Charles, del tot indiferent a la conducció de l’automòbil, s’agitava amb la ma dreta mentre encorbava l'esquena separant els ronyons del seient. Una cremor li recorregué el camí entre el sexe i les galtes. Amb un gest brusc amagà l’altra ma sota la faldilla cercant el plaer desbocat que li provocava el seu propi desig.  Amb fúria adelerada anà obrint el canal, ara completament xop, mentre l’inconscient li eixarrancava les cames. Fora de control va deixar anar un gemec curt i vellutat mentre tombava el cap duna revolada.
Charles, que no havia perdut cap detall a través del retrovisor, s’inflamà més i més. Obri els botons de la bragueta i prengué el seu sexe tibat, vermell i dur fent pujar i baixar la pell amb la mà, al mateix ritme que li marcava el so de l'auricular i la visió privilegiada. La respiració accelerada de la noia es fongué en un gemec prolongat que arrencà el seu propi plany, preludi de la satisfacció que enramparia el seu sexe.
Lady Elisabeth perdé el mon de vista quan, a l’altre canto de l’auricular, sentí l’espetec mullat del sexe de Charles, el qual imaginà congestionat mentre especulava en com seria el contacte d’aquella cremor amb la seva vagina. Una fiblada de pler intens recorregué diverses vegades el seu cos com un avis per no retardar per més temps l’orgasme. Cobejava la descàrrega més intensa i la desitjava en aquell moment.
Charles forçà al màxim el mirallet per tal de veure com la ma de la noia es movia amb vigor en el seu entrecuix, obrint i tancant les cames, mentre l’altra ma pessigava els mugrons que ara tot just s’entreveien entre la brusa i el cosset descordats.
Es masturbaven amb insolència i tant se’ls en donava l’evidència.  Millor! – pensaren els dos, sense saber-ho. Ella va retirar per uns moments la ma de sota les faldilles per mullar amb saliva la punta dels dits. Ell, ara totalment cec i lliurat a la passió, la va imitar mullant-se abundosament el sexe. Una descàrrega de pler els va fer cridar, quan un cop de volant quasi els treu del camí.
Ella, els ulls esbatanats i el cos amb tensió, remenava sota la faldilla en perfecta conjunció amb el sacseig violent de la ma i el braç de Charles. Cridaven i xisclaven com enfollits, mentre el cotxe recorria la carretera de banda a banda, ballant i cruixint, sumint-se així a l’alegria incontrolada d’aquella bacanal de sons, gestos i olors.
-          Yes, yes, yes! – verbalitzaren plegats.
Per fi el senyal! Les emocions i els esdeveniments es precipitaren en una sensibilitat profunda que treballà els cossos de cap a peus, unint-los en un crit perllongat que els fongué en un calidoscopi d’olors i glopades de líquids emergents, al ritme dels batecs dels cors i els pistons del motor, alliberant l'èxtasi contingut i embriagador que els devorava. Un darrer esgarip agut i prolongat es va confondre amb els grinyols de les rodes, les quals, fora de tot control, conduïren el cotxe de gairell, marge avall, fins que un fanal el va deturar amb un estrèpit de vidres trencats i remucs panteixants de plaer.

Quan sortiren de llurs hospitals, puix eren de rangs socials diferents, es reconegueren en silenci com a complements perfectes d’aquelles fantasies somniades en nits de solitud, però també havien pres consciència que, malauradament, mai més no podrien tornar a compartir el paroxisme de l'ambigüitat i molt menys amb tant risc.

Riudebitlles, abril de 1992


Share/Bookmark

23.2.11

CEMENTIRI DE SINERA - Salvador Espriu





[XLVI]


A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.



Share/Bookmark

21.2.11

BARCELONA AMB EL PAÍS VALENCIÀ

El millor dels crits: SENSE VALÈNCIA NO HI HA INDEPENDÈNCIA!











Share/Bookmark

20.2.11

PÒQUER D'ASES EN TAULA DE GÀNGSTERS


Share/Bookmark

19.2.11

FRANCISCO CAMPS VOL TANCAR YOUTUBE (Paròdia)


Share/Bookmark

CONCENTRACIÓ PER TV3 A VALÈNCIA


Share/Bookmark

18.2.11

LA CANÇÓ DE LES BALANCES


Share/Bookmark

Adéu TV3 al País Valencià


Adéu TV3 al País Valencià
Acció Cultural (ACPV) ha decidit cessar les emissions de TV3 al País Valencià aquest dijous en entrar en vigor la modificació de la llei valenciana de l'audiovisual que imposa sancions de 60.000 euros cada 15 dies si continua emetent.



18.02.2011 - 11:02 - Països Catalans
Així ho han confirmat fonts properes a l'entitat en acabar la reunió de la junta directiva celebrada aquest dijous. Les mateixes fonts han explicat que de continuar emetent no podrien fer front a les elevades sancions, posant en joc la supervivència d'ACPV.
A banda de les sancions a les quals s'exposa, Acció Cultural ha de pagar abans del 20 de març més de 600.000 euros en multes sota risc d'embargament de comptes, subvencions i propietats immobiliàries. El País Valencià deixa de rebre el senyal de TV3 aquest dijous en decidir Acció Cultural del País Valencià (ACPV) cessar les emissions. L'entitat ha pres aquesta determinació després d'una junta directiva celebrada d'urgència davant l'amenaça d'elevades multes en entrar en vigor aquest divendres la nova llei valenciana de l'audiovisual.
Segons el nou text, que ACPV considera fet expressament per castigar l'entitat, el govern valencià multaria amb 60.000 euros cada 15 dies durant tant de temps com es continue emetent, segons consta en els requeriments enviats per la Generalitat Valenciana a l'entitat. L'amenaça de multa es fonamenta en la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat Valenciana del Sector Audiovisual.
A banda d'aquestes sancions, l'entitat que presideix Eliseu Climent té pendent de pagament amb data 20 de març més de 600.000 euros en multes per emetre des de tres repetidors. Les sancions a les quals s'enfronta corresponen a cadascun dels repetidors que el govern valencià va precintar el 2007, la Carrasqueta (Alacantí), Alginet (Ribera Alta) i Llosa de Ranes (Costera). ACPV va pagar una primera multa de 126.943,90 euros però manté pendents de pagament dues multes de 300.000 euros cadascuna. L'entitat va presentar en el seu moment recursos a les dos ordres de pagament però la darrera resolució del govern que presideix Francisco Camps esgotava la via administrativa i insta a pagar.
Així, ACPV s'enfronta a una amenaça d'embargament dels comptes, congelació de les subvencions pendents de rebre i embargament de propietats immobiliàries si no fa front a aquestes sancions en el termini d'un mes. Acció Cultural acumula al llarg de tot el procés sancions per valor de més de 700.000 euros per les emissions als que s'afegeixen ara aquests 600.000 euros i el risc de ser multat cada 15 dies si continua emetent.
25 anys d'emissions al País Valencià 

Televisió de Catalunya va arribar a tot el País Valencià l'any 1986 a través dels repetidors que Acció Cultural va instal·lar arreu del territori. Fins l'arribada de Televisió Valenciana (TVV) l'any 1989, aquest va ser l'únic canal en llengua pròpia que emetia al territori.

El març de 2007 el govern valencià va iniciar un procés de tancament de repetidors, que després de diversos recursos per part d'ACPV va culminar amb el cessament d'emissions des dels repetidors de la Carrasqueta, Alginet i Llosa de Ranes.

Fins aquest divendres, tres repetidors que cobrien zones importants del País Valencià com són el de Mondúver (Safor), Perenxisa (Ribera Baixa, l'Horta i els Camps de Morvedre i del Túria) i Bartolo (Plana Alta i Plana Baixa) continuaven emetent, pendents de diferents procediments judicials.

En paral·lel, ACPV va engegar un procés de signatures en favor de la Iniciativa Popular Televisió Sense Fronteres, amb el suport de més de 600.000 persones i bona part dels partits polítics i societat civil.

El govern espanyol manté paral·litzada la ILP al Congrés, pendent de resolució d'un recurs de la Mesa, que demana que s'accepti i pugui ser votada.

Enllaç original:

Share/Bookmark

REBEL·LEM-NOS AMB EL PAÍS VALENCIÀ !

Suposo que a aquestes alçades de la pel·lícula tothom estarà d'acord que la Santa Inquisició va ser una aberració. Per tant espero que tothom farà costat a les seves víctimes.

Al País Valencià hi ha una nova Inquisició que treballa per a obscures màfies, que extorqueix, viola lleis, roba, estafa, enganya, conspira per delinquir, blanqueja i evadeix capitals, trabuca les votacions democràtiques, amenaça i menteix, amb l'única finalitat d'enriquir-se.

Per poder fer això impunement els cal desviar l'atenció de la ciutadania, no fos cas que acabessin a la presó si la ciutadania al complert arribés a ser conscient dels entramats delictius que controlen.

Per poder-se camuflar entre el soroll que generen, els cal un gran enemic extern que justifiqui totes les seves operacions de camuflatge. És per això que traeixen la pròpia nació, la llengua i la cultura mil·lenàries que els agermana i els identifica com a poble sobirà.

Fem costat a qui s'hi oposa. A qui lluita per sobreviure com a poble i com a cultura. A qui porta anys de lluita dura per desemmascarar la trama. A qui s'aixeca quan l'han fet caure tantes vegades. Rebel·lem-nos amb qui els planta cara.
DIGUEM LES COSES PEL SEU NOM!.



Share/Bookmark

17.2.11

SOLIDARITAT AMB EL PAÏS VALENCIÀ

NO CALLAREM!
Baixa't aquest logo i posa'l de foto al teu perfil de la xarxa social que vulguis mentre duri l'agressió contra la llibertat d'expressió.
NO VOLEM QU ENS GOVERNEN MES GÀNGSTERS NI MAFIOSOS.
FORA EL PP DEL PAÍS VALENCIÀ.

Per a donacions per ajudar l'ACPV a pagar les multes:
http://www.facebook.com/event.php?eid=201125833230869

c/c La Cixa: 2100 0700 12 0200294927



Share/Bookmark

BREVÍSSIMA HISTÒRIA DE "EL IMPERIO"


Share/Bookmark

FINALS DE MAIG



Aquell dia de finals de maig, el camí de Sant Joan de Missa s'oferia particularment esplendorós amb la llum obliqua que passava entre les branques dels pins, donant al conjunt de l'ermita un aire de puresa i quietud inabastables.
Amb prou feines eren les vuit del matí, quan un grup de persones, algunes de les quals semblaven excursionistes, s'acostaren a la porta ferrada que donava entrada al jardí de l'ermita.

Es dirigiren en silenci al porxo encarat a l'oest, en un contrallum perfecte de tons negres contra la paret tan blanca que obligava a aclucar els ulls. En un dels extrems del porxo, sobre el banc de pedra pintat amb calç blanca, hi deixaren un càntir de terracota grisa omplert amb aigua fresca. El lloc esdevingué de sobte acollidor.

Es feren una mica enrere, restant una estona en silenci per copsar  la màgia del moment tant sols per uns instants. Sorprengué el flash d'una càmera fotogràfica, perfectament sincronitzat amb un sanglot d'emoció que s'escapà de l'emoció continguda per algú.

No tardaren en abandonar el porxo en direcció al jardí i al banc adossat al mur que dóna al nord esdevenint una balconada natural que s'aboca sobre el prat en el qual pasturaven, rumiant les seves coses, un grapat de vaques.
Uns quants dels personatges s'assegueren al banc fitant més enllà del mur. Tot plegat prenia un aire de recolliment i d'alerta a l'hora. Com si hom esperés esdeveniments.

Sense saber ben bé com, aparegueren uns altaveus i un portàtil que algú distribuí sobre el banc. Una dona rossa de cabells rinxolats s'acostà als blocs de pedra. Amb les mans premia amb delicadesa una urna. La rossa escrutà cada detall d'aquell entorn que coneixia bé, permetent i fins i tot provocant un devessall de records quasi fotogràfics que es van instal·lar als seus ulls confonent-se amb el blau del cel, el verd del prat i el to rogenc de la terra de l'illa. La tragué de l'ensonyació el so dels altaveus on començà a sonar Like a Bird on a Wire de Leonard Cohen.

Coincidint amb les darreres notes de la cançó i com en un ritual antic que deixa el temps suspès durant el que dura un parpelleig, la dona destapà l'urna, l'abocà amb una certa solemnitat i permeté alliberar-ne el contingut per damunt la tanca que feia de respatller del banc.
Una regolfada de vent atragué les cendres i se les emportà tot seguint formes capritxoses per damunt dels caps dels i les assistents, per anar a dipositar-les com una pluja fina de primavera sobre la terra rojenca i humida que s'entreveia en les clapes que deixava l'herba tant verda.
L'ordinador i els altaveus desaparegueren tal i com havien aparegut i els silenci espès, fet de pas del temps, s'apoderà de nou de l'indret. Com una ombra, el grup es dirigí cap al pou que es refugia sota un ginebró immens on guardaren uns minuts de silenci.

Finalment desferen tot el recorregut fins arribar als cotxes. Engegaren llurs motors i es posaren en marxa tot allunyant-se del lloc fins a ser confosos amb el paisatge.
Quan ja no es distingien i ja s'havia diluït la remor ronca dels motors i el so de la carícia dels pneumàtics sobre la pell del camí, el lloc recuperà la seva solitud.
Un lleuger cop de vent, o el que fos, va fer sonar una única vegada la campana.
Al banc de pedra blanca el càntir començava a suar per oferir aigua fresca a qualsevol.


Share/Bookmark

15.2.11

L'ESTELADA DEL POBLE


L’esdeveniment

Tota la informació original:

L’esdeveniment s’efectuarà el DIUMENGE 20 DE MARÇ, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona a les 12:00 am, però demanaríem als participants d’arribar a les 11h per poder assejar l’event. L’objectiu és arribar a construir l’Estelada més gran del món feta per persones.
Quan arribeu es repertiran les cartulines amb els respectius colors per portar a terme el mosaïc, a continuació ens posicionarem i alçarem les cartulines per assolir l’ESTELADA MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA!
Durant tot l’esdeveniment podreu gaudir d’una gran festa popular catalana, disfrutar dels castellers, de les sardanes i so de les gralles i timbals.
En el menú principal trobareu una pestanya on hi figuren les diferents formes de participar-hi, animeu-vos!!!

Share/Bookmark

14.2.11

FINS ARA, CARLITUS! - Dedicat a Carles Sabater


Hi ha cercles que, a vegades, culminen d’una manera estranya, Carles.
Com el vol de la mosca Aurèlia, o el de l’encenedor llençat entre els “hombros” del teatre.
Tu, nascut a la Barceloneta i fill adoptiu d'Osona, concretament de Sau, tant a prop d’on junts crearem aquell somni d’espectacle i amistat que fou “Omertà”.
Altres també som emigrants de la capital, ja ho saps, però optàrem per una comarca més meridional: l’Alt Penedès; aquesta terra que va assistir al teu darrer mutis - el més inesperat de tots - , a la qual t’hi has quedat una mica per sempre.
T’havies vinculat a Sant Pere, quan preparàvem la gira durant la primavera de 1987, amb una estada de nits allargassades, l'ombra de les quals trencaven els riures i trapelleries.
També Sant Sadurní va acollir la darrera de les funcions d’aquell moment teatral inoblidable de La Vendetta, amb el seu primer espectacle, "Omertà". Així per les fires de setembre del 87, altre cop ens instal·larem a la comarca, on arrelares una fugaç història d’amor. Ara ja es pot dir, suposo...
Recordo els teus ulls, anys més tard, quan lamentaven no poder tornar a passar uns dies a la casa vella del carrer S. Quintí: “és que no puc sortir de casa, sense que passin coses i al Penedès s’ha de viure a l’aire lliure”, - et queixaves mentre unes “fans” que t’havien descobert ens acorralaven en un caixer automàtic.
Finalment, quan tu ja despuntaves amb l’aventura de Sau, vingueres a Vilafranca per fer-nos costat, als vells amics, antics companys, que estrenàvem un segon espectacle al teatre del Bolet. A pocs metres del teu darrer camerino, a força anys de la teva darrera funció.
Així juntament a la Barceloneta i a l’Osona, hi ha un cercle d’intimitats, que has fet passar ben prop d’on he sobreviscut uns quanta anys. Una mica més sol, una mica més vell, però captiu de l’aire de l’amic, del company, de l’artista i creador, que impregna els racons de la meva memòria i de les meves emocions.
I va ser a Vilafranca on vas segellar el darrer cercle, aquell que culminarà les entrades a les enciclopèdies, per tal que estudiosos o curiosos del futur puguin buscar el secret de la teva eterna joventut. Jo ara he canviat el Penedès pel Garraf, a Vilanova, que sé que, com tots nosaltres, recordes per aquella lluna plena màgica sobre el mar i damunt del nostre espectacle. Nosaltres, còmplices,  el sabrem, i formarà part ja per sempre del nostre paisatge.  Fins ara Carlitus, gràcies per quedar-te més enllà de nosaltres mateixos. T'estimo. O què?
Antonio "el Vendetta", Joan "john Keib", Jordi "Martin's", tu, Quico "noquiconooo" i Cesc "l'Albi"

Share/Bookmark

12.2.11

DEDICAT ALS POBLES DE TUNÍSIA I EGIPTE, I A TOTHOM QUE ASPIRA A LA PLENA SOBIRANIA


Share/Bookmark

7.2.11

VOTEM LA LLEI D'INDEPENDÈNCIA DES D'ARA MATEIX!

MOLT IMPORTANT! Demà la Mesa decideix si accepta a
tràmit la proposició de llei de la independència! Ajuda'ns a pressionar
el Parlament per a què accepti la tramitació de la llei de la
independència. Omple els camps amb les teves dades i envia aquest email a
tots els representants de la Mesa. Mobilitzem-nos per la
independència, FEM INDEPENDÈNCIA!

PODEU ENVIAR AQUESTA CARTA A TOTES I TOTS ELS MEMBRES DEL PARLAMENT DE CATALUNYA DES DE L'ADREÇA:


Molt Honorable Senyora Presidenta, Il.lustres Diputats i Diputades,
 

El proppassat dimecres 2 de febrer, el Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independència va entrar al Registre del Parlament la Proposició de Llei de Declaració d'Independència, una Llei que té per objecte regular les passes que el Parlament i el Govern de Catalunya haurien de seguir per iniciar el procés d'independència i el seu reconeixement internacional, i per declarar-la.

Com a ciutadans i ciutadanes de la Nació catalana, us demanem que admeteu a tràmit aquesta Proposició de Llei. Us demanem que ho feu en coherència amb allò que ja anteriorment ha manifestat el nostre Parlament (mitjançant les resolucions Resolució 98/III, Resolució 679/V i Resolució 631/VIII). Als anys 1989, 1998 i 2010 ha declarat el Parlament que Catalunya té el dret a l'autodeterminació, i en conseqüència la Cambra ha de poder debatre i decidir sobre l'exercici d'aquest dret.

Cal tenir en compte la jurisprudència del Tribunal Constitucional Espanyol en aquesta matèria. La Interlocutòria del Tribunal Constitucional 135/2004 de 20 d'abril (ATC 135/2004, de 20 d'abril) va establir que l'eventual consideració d'inconstitucional o extralimitació competencial d'una proposta legislativa no pot impedir la seva tramitació:

"En tanto no se agote el procedimiento parlamentario iniciado con la remisión de la "Propuesta" no cabe más inconstitucionalidad, en su caso, que la que resulte de la infracción de las normas que disciplinan ese procedimiento." Les decisions de no admissió a tràmit "desnaturalizarían irremediablemente, de prosperar, los principios fundamentales de la democracia parlamentaria." "Entender otra cosa, sería desconocer la lógica del sistema democrático parlamentario, uno de cuyos fundamentos consiste en que el Parlamento es la sede natural del debate político y el Gobierno uno de los sujetos habilitados para propiciarlo. Cómo se traduzca normativamente el fruto del debate, si es que finalmente llega a traducirse en algo, es cuestión que no debe condicionar anticipadamente la suerte de ningún debate, so pena de negar al Parlamento la facultad de arbitrar la discusión política en los términos que estime convenientes. So pena, en definitiva, de someter al Parlamento a tutelas inaceptables." "Decir que el contenido de la "Propuesta" es contrario al ordenamiento vigente, no es decir nada que no pueda decirse de cualquier norma que pretenda, justamente, la reforma de ese ordenamiento. Si la antijuridicidad se predicara, no ya de normas definitivamente instaladas en el ordenamiento, sino de simples proyectos de normas o, antes aún, de la sola intención de producir normas, entonces el cambio y la reforma serían literalmente imposibles." "La "Propuesta" impugnada, en tanto que iniciativa de debate parlamentario, agota todos sus efectos en esa sola condición, y, como tal, no puede ser objeto de otro juicio que el de oportunidad o conveniencia, para el que este Tribunal es manifiestamente incompetente, por estar reservado a los propios parlamentarios y, mediatamente, a sus representados."

Nosaltres, el poble, som els representats pel nostre Parlament, els titulars de la sobirania nacional que en democràcia elegim els nostres representants perquè debatin i decideixin en el nostre nom, i no per escudar-se en fal·laces excuses jurídiques que ni tan sols el Tribunal Constitucional espanyol admet com a vàlides. Serà la Mesa del nostre Parlament més restrictiva encara, més anticatalana i antidemocràtica que el Tribunal Constitucional espanyol?
Us demanem que admeteu a tràmit i per tant permeteu que al Parlament de Catalunya es pugui debatre i decidir, amb tota naturalitat i com correspon a un Parlament nacional, sobre la independència de Catalunya. No emmordasseu el nostre Parlament, fóra emmordassar el poble, fóra emmordassar Catalunya.


Share/Bookmark

4.2.11

ESTRELLA MERENGUE "BEBER PARA OLVIDAR"


Share/Bookmark

3.2.11

MANIFEST DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS RECORDANT ELS NOSTRES DRETS COM A POBLE



L`Institut d`Estudis Catalans (IEC) ha fet públic aquest dijous, 3 de febrer, un comunicat en què recorda que Catalunya te els seus drets com a poble, i que li assisteixen principis de justícia universals si vol reclamar els drets d`autodeterminació i autogovern en un marc democràtic.
El president de l`IEC, Salvador Giner, ha alertat contra el procés d`homogeneïtzació que vol anorrear la diversitat lingüística i cultural de la Península Ibèrica, i s`ha referit a les sentències del Tribunal Constitucional i del Suprem que fan sospitar un cert perill d`involució dels drets d`autogovern actuals de Catalunya.
A continuació reproduïm el text sencer del manifest

DECLARACIÓ DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
SOBRE ELS DRETS DEL POBLE CATALÀ 


L’Institut d’Estudis Catalans 

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC), acadèmia de les ciències i les humanitats,fundada el 1907, és la primera corporació acadèmica de les terres de llengua-cultura catalanes, membre de ple dret de la Unió Acadèmica Internacional des del 1922.
L’IEC és integrat per 186 membres numeraris o emèrits procedents de tot el territori lingüístic i 70 membres representatius de les relacions de la nostra institució amb la comunitat científica internacional, i compta amb 28 societats filials de tots els camps de coneixement, amb uns 10.000 associats en el conjunt del territori.
Així mateix, té adherits 111 centres d’estudi locals, que mostren l’arrelament de la comunitat investigadora en tots els indrets del nostre àmbit cultural.


La comunitat de llengua i cultura catalanes, subjecte de drets nacionals 

La comunitat de llengua catalana ha participat molt significa tivament al llarg de la història en el desenvolupament de la civilització europea, en tots els aspectes,des dels mateixos orígens dels pobles romànics. Avui, tant per les dimensions —milions de catalanoparlants— com pel dinamisme que té, reclama una consideració igualitària entre les llengües i cultures del món.
Les seves característiques s’adiuen amb els principis de la Carta de les Nacions Unides, que garanteix la igualtat de drets i l’autodeterminació dels pobles (article 1.2), i també, en el cas dels territoris que no han assolit la plena sobirania, el reconeixement dels interessos dels seus habitants, el respecte de la seva cultura i el desenvolupament progressiu del seu autogovern, d’acord amb les aspiracions polítiques que tenen (capítol XI). L’article 1 dels Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i de Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966) estableix que tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació i, en virtut d’aquest dret, poden decidir lliurement el seu estatus polític i aspirar lliurement al seu desenvolupament econòmic, social i cultural.
La comunitat de llengua i cultura catalanes constitueix, amb tota evidència, una nació que mereix un reconeixement igualitari en el marc dels estats respectius en què s’inscriu, i també en el marc de la Unió Europea i de les Nacions Unides. Cadascun dels territoris en què es troba actualment fragmentada aquesta nació té el dret legítim i inalienable de decidir de quin estat vol formar part, tant si és l’Estat en què ara s’inscriu com si aspira a la construcció d’un estat específic diferent.
Cap acció democràtica legítima no pot contradir i menys encara criminalitzar aquest dret dels ciutadans catalans.
Ningú, en un marc polític democràtic, no pot decidir quina ha de ser la nació dels altres.
Per més que el nostre cas no és el d’una minoria nacional, i nó el d’una nació minoritzada, cridem l’atenció de tothom sobre la insuficiència de la protecció de les minories en el sistema polític internacional, que és incapaç d’impedir la greu contra dicció que implica el fet que les majories estatals puguin decidir quin és el destí de les minories, i desposseir-les del seu dret a decidir sobre els recursos propis i sobre el futur de les llengües, les cultures i els territoris respectius, i anul•lar, d’aquesta manera, la primacia social que tota llengua i cultura mereix tenir en l’hàbitat propi.
És massa limitada l’eficàcia de documents com la Convenció marc per a la protecció de les minories nacionals (1995), la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (1992) o la Recomanació 1735 de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa sobre el concepte de nació, del 26 de gener de 2006, el punt 12 de la qual afirma que és necessari adoptar una aproximació més tolerant en les relacions entre l’Estat i les minories nacionals, que culmini en l’acceptació genuïna del dret de tots els individus de pertànyer a la nació que senten que pertanyen, sigui en termes de ciutadania o en termes de llengua, cultura, tradicions i voluntat de pertinença.

Per què ara aquesta declaració 

Ens trobem davant d’una conjuntura excepcional, en la qual coincideixen les tendències pròpies del procés de mundialització i les pressions de les majories estatals —i molt especialment al Regne d’Espanya— envers una homogeneït zació lingüística i cultural completament contrària als principis de diversitat cultural sostenible que reclama l’interès general de les llengües i cultures de tot el món, i que propugnen els tractats internacionals i declaracions de la Unió Europea i de les Nacions Unides.
La involució política de l’Estat autonòmic espanyol mostra cada vegada tendències més adverses a la igualtat, tant en la consideració política de les nacionalitats i el respecte de la pluralitat lingüística i cultural, com en el sistema definançament o en les inversions estatals. Nombrosos mitjans de comuni cació fomenten la catalanofòbia, i acabem de veure com un Tribunal Constitucional anul•lava preceptes d’un Estatut d’autonomia no solament aprovat pel Parlament de Catalunya i les Corts Generals d’Espanya, sinó que fins i tot ha obtingut el plebiscit favorable del poble de Catalunya.
Aquesta situació posa en perill el nostre futur col•lectiu, l`esforç de cohesió de tota la nostra societat, i molt especialment del sistema educatiu, amb vista a integrar inclusivament en català i castellà milions de persones arribades d’altres terres de llengües i cultures diverses. Més del 40 % dels estrangers d’Espanya viuen a l’àrea de lengua catalana.
La nostra crida és lluny de qualsevol opció política partidista, que no correspon gens a una institució com la nostra. Neix de la consciència que constitueix una legítima intervenció respon sable en els afers públics, i no pas en defensa de cap particularisme excloent, sinó ben al contrari, en afirmació dels principis universals més equitatius, justos i democràtics per a la convivència en la diversitat, com ho va ser la Declaració Universal de Drets Lingüístics proclamada a Barcelona l’any 1996.
Volem contribuir a un context internacional favorable per a totes les llengües i cultures del món, sabent que la nostra comunitat és un indicador de la credibilitat de les polítiques de respecte de la diversitat.

A qui ens adrecem 

Ens adrecem, doncs, en primer terme i sobretot, al nostre poble, perquè sàpiga amb tota certesa que l’assisteixen els principis universals de justícia i no dubti a reclamar els seus drets d’autodeterminació i autogovern amb tota l’energia i la constància que calgui dins el marc cívic de la democràcia.
Ens adrecem als nostres representants polítics i a les nostres institucions perquè assumeixin i mantinguin aquests drets i maldin per la consecució d’un estatus igualitari, dins o fora del marc estatal actual i en el context de la comunitat internacional.
Ens adrecem a la Unió Europea i a les Nacions Unides, perquè es comprometin activament amb els principis que proclamen sobre el respecte igualitari de la diversitat lingüística, cultural i nacional, i no tan sols per als milions d’europeus que es consideren de llengua, cultura i nació catalanes.
I ens adrecem a tots els qui aspiren a construir una societat europea i mundial equitativa i sostenible, respectuosa amb la diversitat lingüística, cultural i nacional, perquè comprenguin que la societat catalana és tan sols una mostra d’un procés que afecta el conjunt de la humanitat.


Barcelona, 3 de febrer de 2011

Share/Bookmark

SUMEM-NOS AL MAPA PER UN ESTAT PROPI

Suma-t'hi tu també pels Països Catalans.

Alguna cosa ha nascut als Països Catalans. La Campanya "Sumem-nos al mapa per un Estat Propi" proposa un pas endavant i desvergonyit cap a l'autodeterminació del Poble Català.

L'objectiu és inequívoc: visualitzar en un mapa totes les persones que votarien que Sí en un referèndum per la independència.

Si tu també vols sumar-te al mapa, visita el web de la campanya i adhereix-t'hi:

http://www.estatpropi.cat/

MUNICIPIS AMB PERSONES QUE HAN FORMALITZAT L'ADHESIÓ:


Estat Propi

Share/Bookmark

VA COM VA - OVIDI MONTLLOR

Traducció a l'italià d'Alba Sidera.

"A te fa incazzare molto che tu mi stia sulle scatole,
va come va,
a me fa incazzare molto che tu vai accumulando
va come va
...A te hanno detto bello!, a me hanno detto stai zitto!
va come va.
Ed io non voglio star zitto mentre tu c'hai l'arma
va come va.
va come va...
A te hanno dipinto, io rompo il pennello
va come va
A me hanno fatto pieno di odio, a te hanno fatto di gomma,
va come va
A te hanno dato la heredità, a me hanno datto la vita.
Va come va.
A me tocca lottare, a te prendere misure.
Va come va.
Se io non ce n'ho per me, se tu non ce n'hai mai abbastanza,
va come va.
E sei tu chi ricevi da me, io di te prendo uno stipendo.
Se io mi sono stuffatto ormai d'andare vivendo dicendo
il "va come va"
pensa che da ora solo diró finché non ne potrò piu:
Va come voglio, come vogliamo!"



Share/Bookmark

1.2.11

A MÉS DE CATALÀ, AVUI SÓC EGIPCI


Escolto amb emoció les notícies sobre Egipte.
Sento que estic al carrer amb el poble egipci. Vaig ser-hi en el NO A LA GUERRA, i, més recentment el 10J passat.
Quan el poble parla té el dret a ser escoltat, sobretot quan ho fa amb la saviesa i clarividència que es despren dels comentaris que, malgrat els impediments governamentals, surten del país.
No és ara el moment d'especular qui s'apropiarà de la protesta. Sabem per experiència que els radicals, els militars o els serveis secrets estrangers deuen estar maldant per portar les coses cap a llurs interessos.
Però ara no s'ha de tenir por. El poble egipci, com el tunissià fa pocs dies, ha sortit al carrer i aquest fet possibilita que el món avançi i s'alliberi una mica més. Com va avançar amb la revolució francesa, la lluita pels drets civils, el maig del 68, la primavera de praga o la caiguda del mur de Berlin.
Si un dia tothom vam ser jueus, afroamericans, alemanys o bosnians, les persones que desitjem que algun dia al món es senti català, avui, i malgrat les reticències del nostre món occidental, ens toca ser egipcis i reclamar amb elles i ells els vells lemes: Llibertat, Igualtat, Fraternitat.


Share/Bookmark

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.