traducció - translate - traducción

3.11.13

Carles Camp. Les incoherències historiogràfiques del president Alberto Fabra

El passat dia 8 d’octubre de 2013, el senyor Alberto Fabra, president de la Comunidad Valenciana, va fer un discurs solemne al monestir del Puig, al mateix lloc on Jaume I hi tenia acampat l’exèrcit catalanoaragonès que assetjava la ciutat de València, amb motiu de la celebració del 775è aniversari de la constitució del regne de València.
Va iniciar el seu discurs amb una prou encertada descripció del que s’hi estava commemorant:
“Demà celebrem que som valencians. No celebrem una batalla, ni la conquesta territorial, celebrem que el Conqueridor va fundar un nou regne lliure i independent, amb moneda pròpia, institucions i lleis pròpies que més tard van donar lloc als Furs”.
És un bon resum, tret que, de fet, va haver-hi una conquesta, que no va ser pacífica, i de batalles i violència n’hi va haver un munt. A part d’aquest matís, és una descripció correcta, especialment del fet que el País Valencià es va constituir en REGNE, no en Comunitat, que a més era LLIURE I INDEPENDENT.
Però va acabar el seu discurs dient:
“[els valencians] volem ser, un poble que, amb identitat pròpia com a nacionalitat històrica, creu en la unitat de la nació espanyola com a únic model d’estat”.
La contradicció és verament xocant: admira Jaume I com a fundador d’un regne lliure i independent i, alhora, lloa el fet que el País Valencià ara no ho sigui. Com s’entén?
És a dir, que als valencians els agrada haver passat de ser un país lliure i independent amb estat propi, moneda pròpia i lleis pròpies a ser una regió espanyola; els agrada haver passat de ser un país a ser una Comunidad Autónoma, una comunitat com una simple escala de veïns.
Els encanta als valencians, pel que sembla, viure en una estatus de colònia. Els agrada molt patir un espoli fiscal considerable, d’uns 7.000 milions d’euros anuals segons dades del Gobierno de España. Els agrada veure la seva bandera manipulada i el seu idioma perseguit, i també els agrada que els grups ultres feixistes cometin tota mena d’atemptats, insults, amenaces i delictes diversos, alguns d’ells extremadament greus,  amb total i absoluta impunitat. Fins i tot els deu fer il·lusió de tenir la llibreria que més atemptats a sofert a l’Europa Occidental des de la Segona Guerra Mundial, la Llibreria 3 i 4.
El senyor Fabra no esmenta que el País Valencià, el Regne de València, és d’Espanya gràcies a una invasió militar, o sia, que això que tant diu que els agrada va ser, en realitat, el resultat d’un acte de violència extrema i no la voluntat lliure dels valencians.
Espoli econòmic, persecució de la llengua pròpia, ocupació militar i no respecte a les llibertats, el mateix del que fa poc ja vam explicar sobre el Principat.
Jaume I va voler un regne lliure i independent, amb estat propi. Si hagués volgut, senzillament l’hauria incorporat a Catalunya tal com van fer els castellans amb Múrcia, Toledo o Andalusia i, el 1707, també al País Valencià el 1707. Però no, va fundar un regne, va engegar un país sobirà, amb estat propi, i no aquesta trista región española a la qual l’han rebaixada els espanyols amb una invasió militar i amb un extenuant, vergonyant i humiliant sotmetiment colonial.
 
Carles Camp
22/10/2013
Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.