traducció - translate - traducción

12.3.16

HA ARRIBAT L'HORA DE PENSAR EN EL FEDERALISME?

Del federalisme amb Castella, o el que quedi d'això que s'enquimeren a anomenar Espanya, res de res, per descomptat. D'evitar-ho ja se'n cuiden tant PP com PSOE. 

Antonio Alcalá Galiano (1789-1865), Gran Cruz de Carlos III, Diputat, Senador y Ministre, a mitjans del segle XIX ho va deixar clar a les Corts de Madrid: Debemos propagar la imagen y la herencia de la “nación” e inculcar apego a ella y unirlo todo al país y a la bandera, a menudo “inventando tradiciones” o incluso naciones para tal fin. Uno de los objetos principales que nos debemos proponer nosotros es hacer de la nación española una nación, que no lo es ni lo ha sido hasta ahora.

Doncs en aquestes estan, encara. És a dir: el mal que han fet els Torcuato Fernández Miranda de torn, autor de Formación del Espíritu Nacional, encara perdura no només en l'inconscient de molts castellans, si no que jo diria en el conscient d'una minoria considerablement àmplia. Per tant res de federalisme a l'horitzó per aquesta banda. Mirem cap a l'altra banda, doncs.

Recentment, a Palma, els sindicats amb representació majoritària en llurs territoris en l’àmbit de l’ensenyament STEPV-iv (País Valencià), USTEC-STES (IAC) del Principat i STEI-i (Illes Balears i Pitiüses), han manifestat "rebuig als intents dels diferents Governs de crear i d’atiar el conflicte lingüístic dins l’àmbit escolar" i han afirmat que "la millor manera de lluitar contra els intents que volen malmetre la presència de la nostra llengua en el sistema educatiu, sota el parany d’un ensenyament plurilingüe, són els arguments pedagògics  d’un model lingüístic que durant molt anys ha funcionat bé i que ha estat un veritable garant de l’èxit escolar i de la cohesió social". Afirmen que són partidaris que el sistema operatiu introdueixi l'aprenentatge d'una tercera llengua, però exigeixen " rigor i el màxim respecte als criteris pedagògics i que això no vagi en detriment de la llengua  catalana ni del seu aprenentatge". És a dir: front als problemes comuns, han decidit treballar de manera conjunta per trobar-hi solucions conjuntes, però actuar també " de manera unitària en defensa de la llengua i l’educació, i establir de manera conjunta estratègies per fer front a les polítiques dels diferents Governs en contra de la nostra llengua i la nostra cultura".

Més clar l'aigua. És evident que l'atac a la llengua és comú en tots els territoris de l'estat de parla catalana. Bé, atacs a la llengua, a la cultura, a l'ensenyament, a l'economia, a la història, a l'autogovern, als drets col·lectius i nacionals, a la iniciativa, etc.

La solució unitària adoptada pels sindicats que, cal recordar-ho, van estar en l'inici de l'exportació  a la resta dels Països Catalans del fenomen ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, és similar a la que fa unes dècades havien adoptat Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, i que, amb alguns entrebancs, s'ha mantingut fins avui. I aquestes no han estat pas les úniques ni de bon tros. Hi ha centenars d'exemples més enllà de la llengua o la cultura; l'ensenyament, com és el cas, però també en els àmbits de la representació, de l'agricultura, dels regants, la pesca, propietats de boscos, transport, alimentació, mediambientals i un inacabable etcètera.

Precisament aquesta setmana, Enllaçats per la Llengua s'ha entrevistat amb el Govern Valencià per exigir que es compleixi la Carta Europea de les llengües Minoritzades quan estipula ben clarament que els estats han de vetllar, facilitar i potenciar els mitjans de comunicació en aquestes llengües que, com la catalana, abracen diverses regions d'un estat, o fins i tot quan aquestes es troben en estats diferents; aquest és el cas del català tant al Principat d'Andorra o la Catalunya Nord. Aquesta reunió es repetirà amb els Governs Balear i del Principat per tal de resoldre d'una vegada aquesta imposició castellana que pretén dividir la llengua i nació catalanes des de fa més de 300 anys.

Quan són tants i tants els problemes comúns i quan en alguns casos aïllats es fan necessaris protocols i accions conjuntes, vol dir que s'avança en la necessitat d'establir polítiques comunes. Per fer efectives aquestes en aquells aspectes on es poden donar desacords, colisió, conflictes o contradiccions, cal doncs que els diversos agents mancomunin esforços i recursos i estratègies, és a dir, que es federin. Si serveix als sectors productiu, cultural, social i de serveis, perquè no s'ha d'articular políticament?

Al Principat, més enllà de les evidencies culturals i de tradició, tenim moltíssim més en comu amb el País Valencià, la Franja i les Illes, que amb Astúries, Galícia, Extremadura o Canàries, posem per cas.

Crec que fariem bé de seguir amb atenció els passos que s'estan donant en aquest sentit en diversos àmbits i sectors dels nostres països, i nosaltres, la societat civil reforçada i musculada pel procés cap a la independència del Principat, hauríem d'exigir als nostres polítics i representants, que contemplin, facilitin i fomentin mecanismes de federació amb la resta de territoris en una eventual constitució catalana d'un inevitable Principat de Catalunya independent.

Només així podrem seguir resolent els problemes comuns de manera conjunta tant per part de qui hagi assolit la llibertat com de qui no encara. I tinguem ben present que els territoris dels Països Catalans que de moment no opten a la independència, hauran de ser defensants des del nou estat del previsible intent d'extermini ferotge per part del que quedi d'estat espanyol.

Deia Lluís Companys que els catalans només ens tenim a nosaltres mateixos. Doncs això: fem possible que els catalans, valencians i illencs que ho vulguin, a més de a ells mateixos, puguin disposar d'un estat que els protegeixi. Si ho fem, aleshores sí. Haurà arribat l'hora del federalisme. D'uns Països Catalans federats.

Quico Romeu 17/10/2014





Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.