traducció - translate - traducción

21.3.16

Els llibres del Priorat constaten l’existència d’una escola mixta a Lluc al segle XVI

Font: Els llibres del Priorat constaten l’existència d’una escola mixta a Lluc al segle XVI

Anar a classe estava reservat només a les famílies que no necessitaven la mà d’obra dels fills per sobreviure

EL DOCUMENT Portada del llibre en què es documenta que tres nines anaven a escola a Lluc. / M. B.

Lluc, bressol de la llengua i la cultura catalana a Mallorca, abraça el testimoni del devenir de pobladors cristians durant segles a partir de la Reconquesta. El santuari guarda part dels registres de fets d’èpoques que amb les seves esplendors i decadències assentaren els fonaments de la nostra història.
L’educació, com a sistema transmissor de les vivències i el batec dels pobles, té el seu paper en els llibres antics que custodia l’arxiu del Santuari. Una de les empremtes es troba a un dels llibres del Priorat que recullen l’activitat comercial al cor de la Serra durant cinc segles, gairebé de manera ininterrompuda. Pep Barceló Adrover, arxiver de la Col·legiata de Lluc, acaba de trobar una documentació que constata l’existència d’una escola mixta al 1545 a la petita vall d’Escorca. L’arxiver indaga en els vells toms de pell de cuir recopilant informació per al seu llibre 500 anys de vida quotidiana a Lluc. “Em fa il·lusió acabar-lo, però crec que necessitaré 30 anys més per fer-ho”, bromeja.
Cal remuntar-se al 1285 per recordar que l’ensenyament aleshores ja era present en format d’escola, dirigida a estudiants amb possibilitats econòmiques o recolzats per benefactors. Llavors, Lluc era un terme de muntanya tutelat per l’Ordre del Temple. Un testament datat el novembre d’aquell any recull: “Saurina, muller de Pere Porquer, anomena entre altres beneficiaris dels seus béns Guillem Ferrer, estudiant de Sant Pere d’Escorca”, la primitiva parròquia. Tres segles després Lluc és terra de traginers, bugaderes, pastors, carritxers... “Abans, però, el 1456 s’instaura la Col·legiata, que disposa de butlles papals, i de manera oficial li encarreguen el culte a la Mare de Déu, l’atenció als pelegrins, l’educació dels fills dels nobles...”, relata Pep Barceló, qui al llarg dels anys ha revisat “prop de mig milió de fulles i documents” de diversos segles de vida del Santuari.
El 1544, el llibre d’activitat registra el pagament de dotze lliures a la caixa del Priorat, per l’ensenyament rebut per na Jaumeta, la neboda del Prior Pere Ollers: “ Mes herebut opus ver pac del meu per la despesa de ma neboda iaumeta donzella dotze liures per los dos anys. Segons per lo collegi es stat determinat per la pluralitat ates que no son stats sino XXI mesos, dit XXI ”, (abril, 1545). Així consta en el llibre del Priorat treballat per mossèn Joan Girard i mossèn Pere Vell.
Pep Barceló conta que entre la documentació investigada referida al temps de Prior Ollers hi figura que una al·lota, de nom Jaumeta, va al col·legi amb altres dues nines. Es tracta de les dues filles de Toni Font, majordom del Prioritat. Jaumeta fou enviada pels seus progenitors a Lluc per treballar. “Hi ho fa, al principi, filant estopa i en tasques reservades a les dones. Però el prior volia que la seva neboda fos instruïda i per això la fa anar a escola, on s’hi està 21 mesos, juntament amb les dues filles del majordom i d’una dotzena de nins”, explica l’arxiver, recordant que anar a escola estava reservat només als descendents de les famílies que no necessitaven la mà d’obra dels seus fills per sobreviure: les classes socials altes. “Després dels quasi dos anys d’estudis, Jaumeta es casà; devia tenir uns 15 o 16 anys. El prior pagà les despeses de la boda i es conta que no hi hagué gaire gent, sense explicar-ne els motius”, afegeix l’arxiver.
“En aquell temps, el Priorat tenia una auditoria de l’Ordre cada dos anys i, per això, era important recollir tots els moviments econòmics. El contracte que tenia el majordom Toni Font, d’un termini de dos anys, establia el pagament de 30 lliures i unes sabates al matrimoni cada any. Però es recull en el document que se li descompten 8 lliures per l’escola de les nines i, per tant, només n’arriba a cobrar 22”, conta Pep Barceló, contagiat per l’entusiasme de la constatació d’un col·legi mixt, valorant el fet que aleshores les filles dels nobles no anaven a escola, perquè el paper de les dones estava exclòs de la formació, més enllà de l’àmbit d’aprendre els coneixements per fer una família i la procreació.
Als seus 76 anys, Pep Barceló, des de la cura i ofici dels seus 15 anys d’estudi i treball a l’Arxiu del Santuari, enllaça la constatació de l’escola mixta del Priorat en el segle XVI amb el retorn de les nines a les aules de Lluc. Això va ocórrer fa només una dècada. Entremig, hi ha dates significatives: “El 14 de març de 1614 es compra roba blava pels minyons del Cor, d’aquí el nom d’Els Blauets”, remarca.
El que avui és el Santuari, la seva configuració urbanística, la seva història religiosa i docent arrela després de les convulsions econòmiques i socials que tingueren l’origen en la Desamortització de Mendizábal. “La Col·legiata es dissol i hi ha un buit d’uns 50 anys en la cronologia de la documentació. Entre el 1832 i 1837 l’Estat s’incauta de la major part dels béns de l’Església i concentra les ordres religioses”, explica Pep Barceló. “Fou un temps de més pena que glòria per a Lluc. Llavors és el rector qui s’encarrega dels estudiants i es continua amb l’escola de música. També és el temps en què diversos edificis s’esbuquen. I arribam a 1891, quan la congregació dels Missioners dels Sagrats Cors, fundada pel Pare Joaquim Rosselló i Ferrà, assumeix la gestió del santuari fins a l’actualitat”, resumeix l’arxiver de la Col·legiata.
Però l’arribada dels missioners, a més d’haver de restaurar la capella i construir nous edificis, topa amb una nova intervenció de l’Estat. La Guerra de Cuba ha originat tantes despeses que de nou el Govern s’incauta de les terres de Lluc per obtenir-ne ingressos. El problema és que ningú les compra als preus posats per l’Estat, “però l’ensenyament no s’interromp”, matisa l’arxiver. El 1923 part de les terres retornen al Priorat i a la cel·la del prior hi torna a bullir el debat sobre la vida quotidiana. La classe dirigent torna a dominar el poder religiós i econòmic arreu de l’Estat. I malgrat això, i gràcies a la congregació dels Missioners dels Sagrats Cors, Lluc reneix amb força.
Actualment, l’Escolania dóna major glòria al Santuari i l’escola mixta on anà Jaumeta i les dues filles del majordom del Priorat a mitjan segle XVI, reverdeix el 2006, quan les veus de les nines es tornen a mesclar amb les dels nins, en el pati, en el menjador... a les aules del Santuari de Lluc, on avui ja acaben estudis desenes d’estudiants abans d’anar a la Universitat o al Conservatori de Música per continuar els dos graus de formació rebuts a l’Escolania.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.