traducció - translate - traducción

30.3.16

Veiem Irlanda i Catalunya seient de costat a Europa

Font: Àrea de Comunicació Cas dels Catalans


Al restaurant Núria, a la Rambla de Barcelona, damunt del qual Josep Sunyol, el president del Barça assassinat el 1936 a la serra del Guadarrama, hi tenia el seu despatx. Hom hi celebrà, el dijous 3 de març la Nit de la Memòria. L’endemà, a la plaça de Catalunya, davant del monument al president Macià, tingué lloc l’homenatge a Terence Mac Swiney, alcalde de Cork, en record del multitudinari homenatge que la ciutat de Barcelona dedicà al mateix lloc l’u de novembre del 1920 a aquest patriota irlandès mort en vaga de fam uns dies abans a la presó de Brixton.

L’acte d’homenatge fou organitzat per la Comissió de la Dignitat en col·laboració amb l’ANC amb sengles parlaments de Toni Strubell i Liz Castro respectivament. Cathal Brugha fou clar: “No esteu sols. Teniu amics, nacions germanes a punt per assenyalar-ho, potser al Parlament Europeu. Quan necessiteu ajuda, la tindreu”. Hom recordà tanmateix la intensa relació entre catalans i irlandesos ben present ja al segle XIX i continuada fins als nostres dies. Recordem el famós Missatge d’Adhesió al Poble irlandès redactat per Josep-Narcís Roca i Farreras l’any 1886 que es va enviar al líder nacionalista irlandès Charles Stewart Parnell acompanyat de milers de signatures.

Els lligams d’amistat entre Catalunya i Irlanda son més vius que mai. Una mostra d’això fou el debat que tingué lloc al Parlament d’Irlanda (en gaèlic, Oireachtas) el juliol del 2015. Hi foren presents el secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat, Roger Albinyana, el secretari general de Diplocat, Albert Royo i el representant de la Generalitat al Regne Unit, Josep Suàrez. Recordem també les paraules que unes setmanes abans l’alcalde de Dublín, Christy Burke, va adreçar als representants catalans: “No tinc cap dubte que el vostre dia també arribarà i espero que el vostre país pugui tirar endavant com ho va fer Irlanda”.

Cal recordar tanmateix que aquest any hom commemora el centenari de l’Alçament de Pasqua (Éiri Amach na Cásca) la revolta iniciada el 24 d’abril del 1916 i que marcà l’inici de la fi de la dominació britànica. Irlanda assolí la seva independència el 1921.

Seguint la tasca i el compromís iniciats l’any 2011 amb l’anada al Parlament de Westminster, ens plau informar-vos que des d’El cas dels catalans estem preparant una campanya d’homenatge al poble irlandès amb la redacció d’un manifest que us farem extensiu per tal d’aconseguir el màxim d’adhesions tot convidant-vos al mateix temps a l’anada a Irlanda que preveiem tingui lloc durant la segona quinzena d’agost i de la qual us tindrem convenientment informat. A aquest efecte comptem amb la vostra col·laboració així com els vostres suggeriments per tal d’assolir el màxim d’èxit en l’objectiu proposat.

Pere Vinyeta   Agustí Soler


Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.