traducció - translate - traducción

18.3.16

Eurodiputats demanen a la Comissió Europea que expedienti Espanya per discriminació lingüística | VilaWeb

Font: Eurodiputats demanen a la Comissió Europea que expedienti Espanya per discriminació lingüística | VilaWeb

La Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística denuncia a la Comissió de Llibertats de l’eurocambra que l’estat espanyol incompleix la normativa

Marina Albiol, eurodiputada d'Esquerra Unida del País Valencià.
Per: ACN
La Comissió de Llibertats, Justícia i Interior del Parlament Europeu ha debatut per primera vegada la situació del català a l’estat espanyol. El secretari general de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística, Davyth Hicks, ha presentat als eurodiputats el darrer informe de la Plataforma per la Llengua que denuncia una situació considerada molt greu. ‘Veiem la discriminació lingüística com una forma de racisme’, ha dit Hicks, que, juntament amb eurodiputats del país, ha pressionat durant la discussió perquè la Comissió Europea obrís un expedient d’infracció a Espanya per discriminació lingüística.

‘Pressionem perquè es prenguin més mesures’, ha dit Hicks. Segons ell la UE no pot continuar passant per alt els casos de discriminació lingüística a Catalunya. ‘Alguns dels casos denunciats impliquen agressions, gent a qui es denega tractament a l’hospital o que perd la custòdia. És vergonyós i totalment inacceptable a l’Europa del 2016 –ha dit–. Crec que no s’ho prenen seriosament i ho han de fer: això ha de canviar, i per això treballem amb els eurodiputats.’

Hicks ha explicat que la presentació dels casos molt greus de discriminació lingüística de catalanoparlants és només el principi d’un procés que confia que culmini, durant els mesos vinents, en un debat complet sobre la qüestió del català i de més llengües minoritàries o minoritzades a Europa.

Marina Albiol, eurodiputada valenciana d’Esquerra Unida, ha denunciat la situació del català al País Valencià. ‘No puc fer la intervenció en la meva llengua’, ha lamentat Albiol per començar. I ha recordat a la resta d’eurodiputats que si bé les competències en matèria lingüística són de l’estat espanyol, si no compleix la Comissió Europea li pot obrir un expedient d’infracció.

Jordi Sebastià, eurodiputat de Compromís, ha advertit que els casos de discriminació lingüística tenen relació amb ‘l’odi i el racisme’. Sebastià ha recordat que al País Valencià actualment no hi ha cap televisió pública en català, ni s’hi pot veure TV3.

L’eurodiputat d’ERC Josep-Maria Terricabras ha dit que el debat era excepcional perquè fins ara la situació del català s’havia tractat només a la Comissió de Peticions, on els ciutadans poden denunciar directament els seus problemes, mentre que la Comissió de Llibertats té un caràcter més polític. ‘Per primera vegada la Comissió de Llibertats fa seva la qüestió i l’eleva a un altre nivell’, ha celebrat.

Terricabras ha dit: ‘La Comissió Europea ha d’intervenir perquè l’estat espanyol no compleix la pròpia legislació sobre discriminació lingüística.’ Ha demanat que la comissió fes un ple monogràfic per a tractar no únicament de la situació del català, sinó també de les altres llengües d’Europa.

Ramon Tremosa, de CDC, ha dit: ‘L’objectiu de la compareixença és posar la qüestió sobre la taula i que eurodiputats de països diferents vegin que el fet català és important.’ Segons Tremosa, alguns dels casos denunciats a Catalunya posarien ‘els cabells de punta’ als polítics dels altres països si passessin a casa seva.

‘El debat –ha dit Tremosa– serveix per a posar davant del mirall les males pràctiques democràtiques i cíviques a l’estat espanyol’, que té una ‘qualitat democràtica molt baixa en molts àmbits, també el lingüístic’.

Teresa Giménez Barbat, eurodiputada catalana d’UPyD, ha replicat que el català no era discriminat a Catalunya sinó tot al contrari: ‘És un instrument de l’establishment per apuntalar l’agenda nacionalista’, ha dit. Segons ella, les denúncies de la Plataforma per la Llengua són ‘anècdotes sense cap rigor científic ni estatístic’. ‘Aquest informe és una expressió del talibanisme lingüístic’, ha afegit. I fins i tot ha arribat a dir: ‘La societat espanyola és la més oberta en drets lingüístics de tot Europa i part del món.’

Pel Juan Fernando López Aguilar, ex-ministre de Justícia espanyol i eurodiputat del PSOE, els plantejaments de la Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística són molt distorsionats. ‘Dir que el català és perseguit i que hi ha brutalitat policíaca és un disbarat dels grossos, un despropòsit, fa més de 30 anys que el pluralisme és protegit per les lleis i s’exerceix amb normalitat’, ha dit.

L’eurodiputat de Bildu Josu Juaristi ha coincidit amb la resta de ponents, i ha remarcat que allò mateix que s’explicava per al català es podria aplicar al basc: ‘Això que s’ha dit és cert, una altra cosa és que no es vulgui veure o acceptar.’

L’eurodiputada hongaresa del Partit Popular Europeu i vice-presidenta de la comissió, Kinga Gal, ha assegurat durant el debat que la qüestió lingüística s’havia de prendre molt seriosament: ‘Crec que la CE ha de canviar de posició i prendre’s aquests temes seriosament. Són llengües autòctones d’Europa i els ciutadans que són víctimes d’aquesta discriminació s’han de protegir adequadament.’

El president de la Comissió de Llibertats, Claude Moraes, ha assegurat que era ‘absolutament correcte i legítim’ obrir un debat sobre la qüestió lingüística i ha celebrat que tothom qui ha volgut intervenir ho hagi pogut fer. Segons ell, és una qüestió que suscita ‘passions’. Moraes ha recordat que Europa tenia ‘responsabilitats legals en aquesta àrea’.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.