traducció - translate - traducción

31.3.16

LA DESCONNEXIÓ AL PARLAMENT

Tres lleis i una comissió | Emma Ansola | Barcelona | Politica | El Punt Avui | Notícia

Tres lleis i una comissió

El nomenament, els dies 29 i 31, dels diputats que participaran en la redacció de les normes de règim jurídic català i seguretat social tanca els últims tràmits i posa en marxa l'inici del procés constituent aprovat el 9-N

La comissió d'estudi comença a treballar escoltant experts sobre models de constitució i de participació ciutadana


 - BARCELONA
La cambra catalana va ser el primer escenari on es va segellar el procés de desconnexió i l'inici de la construcció “d'un nou estat independent en forma de república”. Així ho recull la proposta de resolució aprovada al primer ple de la legislatura amb els setanta-dos vots de Junts pel Sí i la CUP. La declaració d'inici del procés constituent, o la declaració del 9-N, com se la coneix popularment, ha esdevingut el text de capçalera de l'activitat parlamentària, ja que obliga la cambra catalana i el govern a portar a terme tot un seguit d'actuacions que tot just s'han començat a concretar en òrgans de treball.
El TC vigilatota la feina parlamentària que es desprèn de la declaració
del 9-N, declarada nul·la
Així, i d'acord amb la declaració del 9-N, la setmana que ve, concretament els dies 29 i 31, es donarà per finalitzada la creació de les ponències que, a partir d'ara, han de redactar les tres lleis de ruptura. Dimarts, la comissió de governació nomenarà els diputats que participaran en la redacció de la llei de règim jurídic català i dijous farà el mateix la comissió de treball, aquest cop, per elaborar la llei de seguretat social. Amb el nomenament, fa dues setmanes, dels parlamentaris que han d'activar la norma sobre la hisenda pública s'han complert els terminis de constitució i ara s'han de posar a treballar en la redacció.
La decisió de Junts pel Sí i la CUP de constituir grups de treball amb tots els partits per iniciar la redacció de les lleis ha estat una de les activitats més polèmiques de la cambra catalana arran de la negativa de la resta de grups parlamentaris a participar-hi i més després que els serveis jurídics ho desaconsellessin. El rebuig a la iniciativa, amb la presentació, per part dels grups, d'una petició a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, perquè reconsiderés aquesta opció així com un recurs d'empara al TC, va endarrerir el nomenament dels ponents, situació que s'acabarà de resoldre la setmana que ve.
Tanmateix, la posada en marxa de les ponències, tot i que es tracta de reunions de treball privades amb l'assistència d'un lletrat de la cambra, afronta nous obstacles. El ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, ja va anunciar que quan comencin a funcionar les ponències conjuntes el govern espanyol les impugnarà davant el Tribunal Constitucional. La raó és que formen part del desplegament de la declaració del 9-N, que el TC va declarar inconstitucional i nul·la.
Sota la lupa del Constitucional
La tasca de redactar un nou cos legislatiu és paral·lela a la construcció d'espais de participació ciutadana amb l'objectiu de debatre com ha de ser el nou estat pel que fa a l'estructura econòmica, educativa, organitzativa i territorial, entre altres aspectes. Aquesta feina li pertoca a la comissió d'estudi del procés constituent que està en el punt de mira del TC després que, en aquest cas, els magistrats ja hagin admès a tràmit el recurs presentat pel govern espanyol contra la comissió. És el que es coneix com “l'incident d'execució de sentència” perquè l'executiu espanyol considera que la comissió està vinculada a la declaració del 9-N. L'admissió a tràmit no suposa encara cap “pronunciament” a fons, cosa que aquest organisme haurà de fer “en dates pròximes”, però sí que obre la via perquè, amb vista al futur, els magistrats puguin fer algun advertiment a càrrecs públics del Parlament i perquè el TC apliqui les seves noves atribucions, que li permeten sancionar i suspendre els que incompleixen les seves sentències.
El Parlament ja va presentar al·legacions justificant que, com que es tracta d'una comissió d'estudi, el tribunal no pot impedir el debat de les idees ni actuar prejutjant el resultat. La comissió, que presideix Lluís Llach en substitució de la desapareguda Muriel Casals, ja s'ha reunit en dues ocasions i ho tornarà a fer el pròxim 8 d'abril després que en la darrera sessió s'aprovés una llista de compareixences destinades a escoltar l'opinió d'experts en dret constitucional sobre diferents models de processos constituents arreu del món. Un dels convidats, el catedràtic Francesc de Carreras, ja ha dit que no hi assistirà. De moment, la comissió d'estudi no ha aprovat cap pla de treball.
29 i 31
de març
es nomenaran els diputats que han de redactar la llei de règim jurídic i la llei de seguretat social.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.