traducció - translate - traducción

20.2.15

La dimensió ètica de la independència

Font
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

La indignació ciutadana ha crescut de manera exponencial a mida que a l'atur forçós, els desnonaments, i les retallades s'hi han sumat els milions d'euros ocults a paradisos fiscals, les estafes com les preferents, les targetes negres i tants altres casos de corrupció. La ràbia moral generada per la combinació de crisi i corrupció fa impossible que la independència, per ella mateixa, ocupi en el proper cicle electoral el lloc central que ha tingut en els darrers anys.

En canvi necessitem que els partits que defensen la independència obtinguin els millors resultats electorals a les municipals, les catalanes i espanyoles per mostrar al món la voluntat del nostre poble.  


Els resultats de les municipals a Barcelona poden donar un resultat molt destacat a la candidatura que millor encarna la indignació contra la crisi i la corrupció, la representada per Ada Colau, i uns bons resultats a dues forces independentistes com la CUP i ERC i uns resultats importants per a l'actual alcalde Xavier Trias, alhora que s'enfonsi el bipartidisme (PSC-PSOE, PP). Des de la perspectiva de la independència, com es llegiran aquests resultats a nivell intern i a nivell internacional? Quina influència tindran a les eleccions al Parlament de Catalunya del setembre?. D'altra banda, quina lectura tindran uns bons resultats per la independència en aquests comicis si, a causa de la fragmentació, tres mesos després, un partit d'àmbit espanyol com "Podemos" guanya les eleccions espanyoles? 

En aquesta situació d'irritació social i ètica els defensors de la República Catalana no podem barallar-nos sobre possibles "fulls de ruta" per l'endemà del 27-S. Hem de fer nostra aquesta indignació i convertir-la en motor de l'ampliació de la nostra base social. Hem de ressaltar la dimensió social i ètica de la independència de Catalunya amb la mateixa contundència amb que hem subratllat la seva dimensió democràtica amb la defensa del dret a decidir. Podem demostrar que la independència és la manera més eficaç de lluitar contra la corrupció. 

No apel·lant al voluntarisme, sinó mostrant les diferències estructurals amb el Regne d'Espanya, que són la garantia que una Catalunya independent assoliria els estàndards de transparència dels petits països del nord d'Europa. L'Estat espanyol intenta torpedinar l'avenç vers la independència destinant tots els seus recursos mediàtics i les seves clavegueres a mostrar una societat catalana corrupta. Hem de contraatacar i defensar que hem sobreviscut com a nació gràcies als nostres fonaments ètics. 
El contrast entre l'estructura vertical espanyola i l'estructura horitzontal catalana és la raó que garanteix l'exemplaritat ètica pública d'una Catalunya lliure"
La primera causa d'una menor corrupció a una Catalunya independent és la seva tradició democràtica, la que Pau Casals, referent ètic d'enorme magnitud, defensava davant les Nacions Unides com la més antiga d'Europa. En canvi el Regne d'Espanya és un estat de tradició autoritària que va néixer basant-se la força militar i que s'ha caracteritzat pels Cops d'Estat, les dictadures i les guerres civils. La corrupció és un tret estructural de la monarquia postfranquista que es fonamenta en la impunitat de tots els crims contra la Humanitat comesos pel règim militar. Quan els crims més greus no són castigats les elits socialitzen la idea de que tot està permès. Aquesta és l'arrel de la corrupció del règim constitucional que s'estén a les administracions autonòmiques. Catalunya és la societat més desfranquistada de l'Estat espanyol. 

Els noms dels carrers n'és l'exemple més evident; totes les ciutats i pobles de Catalunya tenen carrers principals i monuments que honoren els presidents Macià i Companys. En canvi, quantes ciutats espanyoles, començant per Madrid, tenen carrers i monuments que enalteixen el president de la II República espanyola, Manuel Azaña? La nostra tradició democràtica i republicana és una garantia de que la Catalunya independent assolirà els estàndards de transparència i la honestedat dels petits països del nord d'Europa, mentre que l'Estat espanyol ha demostrat ser irreformable. 

El contrast entre l'estructura vertical espanyola i l'estructura horitzontal catalana és la segona raó que garanteix l'exemplaritat ètica pública d'una Catalunya lliure. El poder polític, econòmic i mediàtic espanyol està agudament concentrat i jerarquitzat. Una espesa xarxa de caciquisme i clientelisme amara totes les instàncies de poder, en la qual els contactes ho són tot, les lleis són de plastilina i els mèrits no compten.

El cas del "pequeño Nicolas" és paradigmàtic d'un univers cultural en el que la corrupció en els alts nivells genera la picaresca generalitzada. A la societat catalana el pes de les administracions públiques i dels grans poders econòmics és més petit perquè la propietat està més ben repartida i vivim al marge dels favors del poder gràcies a la xarxa de petites i mitjanes empreses. L'oligarquia catalana s'oposa aferrissadament a la independència perquè sap que suposarà la pèrdua dels seus privilegis. 
El moviment sobiranista ha d'encapçalar el combat contra la corrupció"
Els triomf dels referents cívics europeus en la cultura catalana és una tercera raó estructural d'una major honestedat a la Catalunya independent, mentre que a Espanya predominen els referents reaccionaris. Una mostra colpidora d'aquesta divergència històrica és l'absència de tota commemoració pública del centenari de la mort de Fernando Giner de los Ríos que s'ha escaigut aquest 18 de febrer. Va ser el fundador de la Institución Libre de Enseñanza, un home d'un extraordinari nivell ètic, que confiava en l'educació per regenerar Espanya i va influir sobre tots els espanyols destacats des de Ramón y Cajal a Machado. 

El moviment català de renovació pedagògica va néixer al mateix temps i hi va tenir-hi punt de concomitància. Així un mestre tant emblemàtic com Pau Vila va iniciar-se a una "Escuela Moderna" de Ferrer i Guàrdia, però va acabar defensant l'escola catalana. Els dos moviments es van separar a causa de la defensa de l'ensenyament en català. L'escola catalana es va expandir, va resistir els quaranta anys de repressió franquista i va ressorgir amb una força inusitada. A tots els països amb un nivell més alt d'ètica l'escola és el fonament del civisme, la democràcia i la transparència. 

El moviment sobiranista ha d'encapçalar el combat contra la corrupció davant dels nostres conciutadans avalat per la triple dimensió ètica de la independència: tradició democràtica catalana contra tradició autoritària espanyola; estructura horitzontal catalana contra l'estructura vertical espanyola; i el triomf dels referents culturals europeus de Catalunya enfront de la cultura de poder caciquista i clientelar espanyola.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.