traducció - translate - traducción

5.3.15

PROVA QUE UNA "GESTAPO", ACTUA A CATALUNYA CONTRA EL PROCÉS.

Objectiu: trobar casos de corrupció a Catalunya

El ministeri de l'Interior usa agents d'afers interns i planificació per crear una unitat secreta antifrau al marge de la UDEF

Un comissari afí controla els agents, adscrits a afers interns o planificació

FEU CLIC PER AMPLIAR-LA
La Policia Nacional té des del 2012 una unitat secreta dedicada en exclusiva a rastrejar informació sobre presumptes irregularitats i delictes de polítics catalans, per utilitzar-la en contra del procés cap a la independència. El ministeri de l’Interior en nega oficialment l’existència i només uns quants alts càrrecs del departament que dirigeix Jorge Fernández Díaz saben amb detalls quines actuacions desenvolupa.
Segons ha pogut saber l’ARA, els seus integrants camuflen la seva veritable ocupació repartits en dues unitats d’existència ja reconeguda: la de planificació i estratègia, i la d’afers interns. Fa dos anys que s’afanyen a recopilar i ordenar dades sobre possibles escàndols de polítics catalans que després fan arribar als jutjats a través d’altres unitats policials (com ara la unitat de delinqüència econòmica i fiscal, UDEF) o als mitjans de comunicació, coincidint amb moments clau del procés. Així, la seva feina queda oculta i s’escapa del control judicial.
L’existència d’aquesta 'unitat antiindependència' era fins ara un rumor, al qual s’havien referit algunes informacions, firmades a Madrid, que elogiaven que la policia competís amb el CNI, el servei secret espanyol, en tasques d’intel·ligència. Aquest diari ha tingut accés a un document que evidencia l’existència del grup al cor mateix de la direcció general de Policia. Es tracta de l’oferta per a una vacant a afers interns, una de les unitats que nodreix el grup creat pel ministeri de Jorge Fernández Díaz. La unitat d’afers interns s’hauria de dedicar a investigar possibles males pràctiques d’altres agents, però la convocatòria especifica que es valorarà “positivament” que els inspectors aspirants tinguin “coneixements i / o experiència” en la investigació de delictes de “crim organitzat, delinqüència econòmica i fiscal, blanqueig de capitals, etc.”. Unes característiques molt diferents de les que han sigut útils fins ara als policies que investiguen altres policies.
Per aspirar al lloc també puntua el coneixement d’idiomes, i aquí es fa una menció expressa de les "llengües cooficials d’Espanya". Crida l’atenció que busqui inspectors per investigar policies a Galícia, Euskadi o Catalunya i que parlin les llengües pròpies d’aquests territoris en un cos policial que funciona únicament en castellà. A més, a Euskadi i Catalunya la Policia Nacional quasi no té presència, ja que les competències en seguretat ciutadana estan transferides a l’Ertzaintza i als Mossos, respectivament.
Més d’una trentena d’agents
La unitat de planificació estratègica i coordinació va ser creada per Ignacio Cosidó poc després de ser nomenat director general de Policia amb l’arribada del PP al govern a finals del 2011. Dels tres paràgrafs que s’utilitzen per descriure-la en l’organigrama públic del Cos Nacional Policia (CNP) resulta complicat endevinar quin pot ser el seu dia a dia, ja que els termes usats són genèrics com ara “prospectiva” o “coordinació”. Hi operen uns trenta policies que farien anàlisi i aprofundiment de la informació recollida a Catalunya, obtinguda principalment pels agents d’afers interns. El grup d’agents a afers interns s’hauria creat també el 2012 i treballaria al marge de les dues brigades que formen la unitat. Les característiques i el nombre de policies d’aquesta unitat especial per als afers catalans no se sap perquè la direcció va deixar de facilitar el catàleg de llocs de treball de la unitat just aquest 2014.
Afers interns té ara el focus mediàtic al damunt arran de la detenció del Petit Nicolás. Tot i que el jove del PP no és agent ni funcionari adscrit -condició perquè intervingui afers interns, segons el reglament policial-, va ser aquesta unitat la que el va detenir. Quan els mitjans van preguntar per l’assumpte al ministre de l’Interior, ell va dir que les suplantacions fetes pel jove afectaven la “seguretat de l’Estat” i que per això es tractava de la unitat “idònia” per perseguir-lo.
Les fonts policials consultades atribueixen la creació de la unitat secreta al comissari Eugenio Pino, el responsable de la direcció adjunta operativa, on radiquen les dues unitats que nodreixen d’agents el grup secret. Pino és el policia de total confiança del ministre Fernández Díaz. El comissari col·laborava en el disseny de la futura policia quan el PP ja era a l’oposició. Al CNP i al ministeri són àmpliament conegudes dues de les fixacions de Pino: la Guàrdia Civil -amb la qual manté un enfrontament soterrat per qüestions competencials- i el procés català.
El director adjunt operatiu és el responsable, per exemple, de l’enviament intempestiu de centenars d’antiavalots a Catalunya en dates prèvies al 9-N. També és responsable de la militarització de la Policia amb el canvi d’insígnies, els càntics castrenses i la salutació militar. La seva mà dreta és Marcelino Martín Blas-Aranda, comissari en cap d’afers interns.
Acabar a la portada d''El Mundo'
L’acceleració del procés sobiranista és paral·lela a les notícies sobre presumptes casos de corrupció vinculats a polítics nacionalistes o al seu entorn. Algunes, fins fa uns anys amagades, parteixen d’indicis sòlids que investiga l’Audiència Nacional -Jordi Pujol Ferrusola i el seu germà Oleguer- o un jutjat de Barcelona, com és el cas del llegat sense declarar durant tres dècades que va confessar l’expresident Jordi Pujol. D’altres, però, no van passar de la portada d’ El Mundo, el mitjà triat per a la filtració: és el cas dels suposats comptes a Suïssa del pare de Mas o del mateix Pujol. O més recentment de negocis d’Artur Mas amb els Pujol a Liechtenstein o d’un dipòsit bancari atribuït a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. La publicació ha coincidit amb eleccions o moments àlgids del procés.
Un grup especial sense control judicial
La llei d’enjudiciament criminal (Lecrim) i diversa jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Suprem prohibeixen les investigacions policials prospectives, és a dir, triar un objectiu i sortir a pescar,com és el cas. L’article 284 de la Lecrim estableix que “immediatament que els funcionaris de la policia judicial tinguin coneixement d’un delicte públic, o siguin requerits per prevenir la instrucció de diligències per raó d’algun delicte privat, el participaran a l’autoritat judicial o al ministeri fiscal, si poden fer-ho sense cessar en la pràctica de les diligències de prevenció”. A més, l’article 5 de la llei de forces i cossos de seguretat de l’Estat assenyala que els seus integrants han d’actuar en les seves funcions “amb absoluta neutralitat política i imparcialitat”
Contingut relacionat

Share/Bookmark