traducció - translate - traducción

9.3.15

Temps d’humiliar la colònia

Catalunya a la cruïlla definitiva: resum de set dies entre les feres, a la jungla del procés.


Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.Sense contemplacions. Fer-nos sentir cada dia, intensament, com una autèntica colònia. Els exemples de la setmana són per emmarcar. El ministre Montoro, amb el seu somriure repulsiu, que ve a prestar-nos generosament els nostres propis diners. l’espectacle d’una marca Espanya tan rònega com sempre. Un jutge exigint que se’l parli en espanyol i trepitjant els drets d’un ciutadà que només li demana expressar-se còmodament en la seva llengua al seu propi país. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre demostrant la qualitat (quan no, com gairebé sempre, la dubtosa defensa de l’interès públic) que cal esperar d’Espanya en la gestió de les grans infraestructures, posant en perill àmplies zones de la Ribera i el Baix Ebre. Aquests són alguns dels protagonistes de la setmana.
Homs, Francesc (conseller de presidència i portaveu de la Generalitat de Catalunya).
Es costos de la dependència.
Després de la tasca ingent del Consell per a la Transició Nacional, a la qual, per cert, el món sobiranista en general i el Govern en particular hauria de treure molt més profit per a generar el debat públic que volem,aquesta setmana el conseller Homs ha anunciat que la Generalitat treballa també en la publicació d’un llibre negre sobre el procés de recentralització que du a terme el Govern espanyol des de fa massa anys. Es tracta d’una idea excel·lent: cal saber que, com el CIS ens ha tornar a recordar aquests dies, hi ha una majoria sòlida d’espanyols favorable a deixar les coses com estan o fins i tot a anar enrere en matèria autonòmica. Que, per tant, és fals que l’alternativa a la independència sigui cap tercera via, sinó la inexorable liquidació de l’autogovern.

Laporta, Joan(expresident del FC Barcelona).
Justícia nacional.
La caverna mediàtica madrilenya s’ha abraonat sobre el regidor barceloní, amb les seves tècniques habituals d’intoxicació. Es tracta, com gairebé sempre quan es parla sobre Catalunya, més encara si és en matèria lingüística, de girar la realitat com un mitjó : per art de màgia, una simple petició (absolutament respectuosa) de poder emprar la llengua pròpia en un judici celebrat a Catalunya, ha mudat en resistència i negativa a parlar castellà, com tothom sap “la llengua de tots”. De veritat que val la pena veure les imatges i escoltar la petició de Laporta, feta sense un bri de presumpció. Si, després de presenciar una estampa com aquesta, quaranta anys després de la mort del dictador, penseu que no existeixen motius fundats de dignitat per marxar és que esteu disposats a empassar-vos-ho absolutament tot.

Lecha, María José(candidata de @CapigremBCN a l’Ajuntament de Barcelona).
Coherència de risc.
Tot i rels rumors que havien apuntat a la possibilitat que David Fernández en fos cap de cartell, la designació d’aquesta veterana lluitadora de carrer, tot fent tàndem amb la Maria Rovira, acredita, novament, l’aposta arriscada de les CUP per la coherència extrema en la seva acció política. Recanvi radical de quadres i de veus a les institucions. Preferència per la política de carrer: evitar a tota costa l’empoltronament polític. Contrasta radicalment amb la designació, resultat del càlcul i la negociació, d’altres candidatures autoproclamades com a renovadores, on desembarquen fins i tot diputades procedents de la Carrera de San Jerónimo. Autenticitat contra impostura. El repte del 5% serà molt difícil, però la gent de la CUP sembla convençuda que només des de la solidesa de la tasca de formigueta es pot construir un futur realment nou.

Rodríguez, Santi(diputat del Partit Popular al Parlament de Catalunya).
Horitzó repressiu.
Després que, una setmana més, el diputat Sergio Santamaría (un de tants friquis que aviat perdran la feina a la bancada popular) provoqués, fins a la sacietat, la paciència infinita del diputat David Fernández, president de la comissió del cas Pujol, el Partit Popular s’ha acabat de cobrir de glòria amb l’aparició de Santi Rodríguez en una batussa amb el portaveu del Govern Francesc Homs. Molt destacable la seva referència a la (en realitat, inexistent) legislació alemanya que prohibeix presentar-se a les eleccions les formacions polítiques contràries a la constitució. Com sempre, girant la realitat: allà es tracta de protegir-se del retorn del totalitarisme feixista, justament el que els populars apliquen aquí per garantir que els catalans no ens puguem expressar democràticament. Un avís, doncs. La llei de partits com a fre al normal desenvolupament del 27-S.

Romeva, Raül(exparlamentari europeu d’ICV).
Temps de decidir.
És moment per als valents. Per a la dignitat i la coherència. El procés ens farà, a la majoria, molt millors. Un dels cervells més brillants de la política catalana ha pres una decisió humanament compromesa: abandonar la comoditat del seu partit de tota la vida per impossibilitat de defensar el seu actual projecte,  vinculat a una Espanya que tothom (inclosa la direcció d’Iniciativa) sap que no canviarà. Bàsicament, perquè no ho vol una clara majoria dels espanyols. Esperem que Romeva mantingui de ple la seva contribució pública a l’enfortiment del procés d’independència. Si no és el seu desig fer-ho des d’alguna de les llistes de les plebiscitàries del 27-S, convindria que aprofités alguna de les diverses plataformes de la societat civil. Algú ha parlat aquests dies de la possibilitat que succeís Carme Forcadell al capdavant de l’Assemblea. Sembla una idea formidable.

Rull, Josep(coordinador general del comitè de direcció de CDC).
Gir definitiu.
El president Mas apareixia aquesta setmana, en declaracions a la CNBC, des del MWC2015, parlant prou clarament de l’aspiració a la llibertat plena. Amb unes bases alineades en més d’un 80% amb l’objectiu, els temps dels sinònims pal·liatius, afortunadament, va quedant enrere. Hi contribuirà el document que ha començat a discutir la direcció convergent en vistes a la convenció que celebrarà el proper mes de juliol: passar de la fase de "recuperació de la consciència nacional" i una estructura institucional d’autogovern a "crear un estat propi que participi amb veu pròpia en les institucions de governança mundial i tingui una específica vocació europea i mediterrània". D’això el document en diu “fer estat”. Som ja a només un pas de dir “volem la independència”. Confiem que el donaran en el programa acordat entre tots els sobiranistes per a les eleccions del 27-S.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del Procés al seu blog Per a bons patricis 

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.