traducció - translate - traducción

13.11.16

Entre els Països Catalans i la independència de Catalunya (2)

Una identitat nacional feta des de la societat civil
Dues històriques portades de Las Provincias d'octubre del 1978 (HMV).

La creació de la identitat nacional és un procés que es dóna en el cas dels Països Catalans, no pas des de l’estat, sinó des de la societat civil, a través de les organitzacions petites i grans que tenen aquella base local que comentàvem. Així, trobem que als diferents territoris dels Països Catalans es produeix l’emergència d’aquest moviment en el moment que apareixen les connexions entre Barcelona i la resta dels territoris, la mobilitat geogràfica dels joves estudiants o l’emergència d’una classe mitjana i obrera que promou i es mobilitza al voltant de l’activitat cultural com a eina d’afirmació, però que té una vocació clarament política —de lluita política. Si als anys 1960 neix la idea fusteriana del País Valencià, als altres territoris emergeixen també propostes en la mateixa línia, més o menys tard. Tal com explica Josep Espluga (1964), a la Franja és durant la Transició que sorgeix un moviment que promou la idea de convertir la pancatalanitat — de base lingüística— en una proposta territorial que encaixi amb el projecte polític dels Països Catalans.(5) La Franja neix com a denominació i com a concepte territorial en el marc d’aquest moviment políticocultural. A la Catalunya del Nord, agrupats al voltant d’Òmnium o de grups d’exiliats, emergeix també un moviment cultural que es planteja com a part del projecte Països Catalans i que progessivament anirà refent els ponts amb Barcelona com a nucli de referència del país gran, fins que als anys 1990 agafa embranzida com a creador de referents d’identitat, fins i tot en la política, a Perpinyà i tot el Rosselló. En paraules d’Alà Baylac-Ferrer (1965), «la mateixa denominació que pren com a punt 0 d’origen i d’essència aquella data llunyana, existeix com a part dels Països Catalans, com a tros del poble català viu —encara— i en projecte de reviscolament i de nova embranzida, però existeix sense existir».(6) 

"Un cop passada la Transició, l’independentisme és qui manté el referent dels Països Catalans com una fita irrenunciable"

Per tant, en el context de la Transició és quan es consolida el referent territorial dels Països Catalans per al catalanisme, al País Valencià, a les Illes, al Principat. El Congrés de Cultura Catalana en fou l’exponent pràctic més rellevant, ja que va assumir aquest àmbit territorial amb tota la naturalitat en un Congrés que, recordem-ho, anava molt més enllà de la llengua i la cultura, ja que es va organitzar en més d’una vintena d’àmbits des dels quals es pretenia definir com havien de ser les «estructures» del país en democràcia: salut, educació, ordenació del territori, economia… Com ens recorda l’historiador Enric Pujol, «el Manifest de la cultura catalana, que fou un dels primers documents del congrés que es féu córrer, es podia llegir com a primer punt: “Afirmem la unitat lingüística i cultural dels Països Catalans, fruit d’una història comuna i d’una realitat compartida que cal fer progressar”».(7)  A més, l’organització del Congrés estava estructurada tenint en compte aquesta amplitud territorial, de manera que cada territori tenia una coordinació pròpia, a més de formar part de l’estructura organitzativa central. Un cop passada la Transició, és l’independentisme el que mantindrà el referent dels Països Catalans com una fita irrenunciable. Al Principat també es manté aquest referent en l’àmbit cultural, especialment a través de les obres de l’Enciclopèdia Catalana,(8)  alhora que des de la Generalitat es dóna suport econòmic a les diverses iniciatives vinculades a la cultura catalana dels territoris, però d’una forma més aviat velada.

"Des de l’inici del procés d’assoliment d’una majoria independentista al Principat, els Països Catalans han esdevingut una qüestió aliena i incòmoda per a la reivindicació independentista" 

La generació nascuda a la Transició, que es pot dir que lidera el creixement de l’independentisme, sempre ha tingut clar que l’àmbit nacional són els Països Catalans. No és per casualitat que des del Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI) es va promoure als anys 1990 la implantació d’aquest sindicat d’estudiants a les Illes Balears, a més del Principat, i també la col·laboració amb el Bloc d’Estudiants Agermanats del País Valencià, fins a la plena integració de tots els territoris a través del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Tampoc no és causalitat que fos des del BEI, que promogués la creació de l’actual Xarxa Vives, en una negociació per a l’elecció de rector a la UB. En el llibre Els Països Catalans de la generació llibertat, coordinat per Pere Martí (1967) i prologat per Eliseu Climent (1940),(9)  podem trobar una representació d’aquests nous líders joves que representen l’independentisme actual. En canvi, des de l’inici del procés d’assoliment d’una majoria independentista al Principat, els Països Catalans han esdevingut una qüestió aliena i incòmoda per a la reivindicació independentista. La raó és ben senzilla: l’independentisme evita convertir la seva reivindicació en una causa encara més complexa, com és lògic, assumint que la reivindicació nacional es troba en una situació —o un estadi— ben diferent a cada territori. Però, fins a quin punt es pot dir que es tracta de qüestions deslligades?


_________________________________________

6 BAYLAC-FERRER, Catalunya Nord. Societat i identitat, p.9
7 PUJOL, «Els Països Catalans i el Congrés de Cultura Catalana del 1975-1977».
8 Per exemple, les obres Història natural dels Països Catalans —dirigida per Ramon Folch i que inclou quinze volums publicats entre 1984 i 1992— i Histò- ria, política, societat i cultura dels Països Catalans — tretze volums dirigits per Borja de Riquer i publicats entre 1996 i 2008.
9 MARTÍ, Els Països Catalans de la generació llibertat.

Font: Entre els Països Catalans i la independència de Catalunya | Rovira | Eines per a l'esquerra nacional 
Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.