traducció - translate - traducción

1.3.17

UNA FALTA D’INVERSIÓ QUE FRENA LA MOBILITAT

Article de Vicenç Relats 
Una institució tan neutra políticament com la Cambra de Comerç de Barcelona presentava recentment unes dades que tomben d’esquena. Denunciava que el 2015 havia estat l’any pitjor des del 1997 en el grau d’execució de la inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures de mobilitat. El govern espanyol només va executar-hi el 59% de la inversió prevista, un 13% menys que la mitjana executada al conjunt de les comunitats autònomes.
VicencRelats.jpg
Vicenç Relats
D’entrada, ja escandalitzen uns índex d’incompliment tan grans d’unes inversions obligades, aprovades per llei. La gravetat, però, s’accentua molt més encara en constatar que en el cas català l’incompliment és sobre un pressupost inicialment ja molt baix, perquè suposava el 9,9% del total, quan el nostre país genera el 19% del PIB-la riquesa produïda- al conjunt d’Espanya i té un 16%de la seva població.
Queda clar, doncs, que a Catalunya l’Estat no només li pressuposta -en aquest cas en mobilitat- la meitat del que li correspondria per PIB i població, sinó que, a més, el grau d’execució acaba sent molt menor que a la resta. Fins al punt que, comptat i debatut, el 2015 Catalunya només va rebre entorn del 5% de tota la inversió en mobilitat feta pel govern espanyol. I, lamentablement, en les dades no tancades del 2016 la tendència ha estat similar.
Després d’haver llençat veritables milionades en aeroports sense avions, l’Estat espanyol no es corregeix i manté la seva aposta malgastadora en trens AVE de luxe i estacions sense passatgers. L’escandalós cas del baixador d’AVE que es construirà a partir del febrer vinent a Otero de Sanabria -un poblet aïllat de Zamora de 26 veïns, amb una inversió de 6,5 milions d’euros- n’és només un exemple. I en l’àmbit de les autopistes, l’Estat ha decidit rescatar les fracassades radials de Madrid, nacionalitzant-les, cosa que tindrà un cost d’uns 5.500 milions d’euros que els contribuents catalans -cosits de peatges-, es clar!, també pagarem.
Per més que ho pugui semblar, tot plegat no és cap broma de mal gust. L’Estat espanyol es dedica a prioritzar infraestructures costoses en territoris poc poblats i amb poca demanda i a fer rescats discriminatoris, mentre deixa de banda inversions urgents en zones productives com la de les Rodalies de Renfe a Catalunya o el corredor mediterrani ferroviari, que arrossega un retard endèmic.
Certament, “la manca d’inversió de l’Estat és un fre a l’economia catalana i a les empreses que operen a Catalunya”, tal com argumenta el president de l’entitat cameral, Miquel Vals.I tant. I malgrat que el dèficit inversor no deixa de créixer, Catalunya continua sent el territori més productiu de l’Estat, el més exportador i el que atrau més inversió estrangera, per més que el govern espanyol s’entesti a dir que el procés sobiranista les frena. ¿Es tracta d’un miracle o del sobreesforç de sempre dels catalans per progressar malgrat les traves d’un Estat a la contra?
“Fets, no paraules”(Facta, non verba),clama des d’antic l’expressió llatina que convida sàviament a no refiar-se de bocamolls que només prometen. Per això té una nul•la credibilitat l’enèsima ‘operació diàleg’ que el govern espanyol s’ha tret de la màniga, volent fer desdir la societat catalana de l’opció per la independència per la qual aposta majoritàriament. Però fan tardi la seva retòrica s’ha fet inaudible.
Conclusions com les de l’informe de la Cambra de Comerç són tan demolidores que un no deixa de preguntar-ses i és que, de fet, l’Estat espanyol no ha decidit ja-amb una curtesa de mires manifesta- deixar d’invertir ni un euro en una terra-una nació- com la catalana que sap que ben aviat s’alliberarà de la seva asfíxia. I se n’alliberarà, entre d’altres motius, per aquest maltractament sistemàtic -també en infraestructures- al qual el poble català ha estat sotmès durant segles.
Vicenç Relats, Periodista


Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.