La Plataforma per la Llengua és una organització no governamental que treballa per promoure la llengua catalana a tot l’àmbit lingüístic. No podem assistir indiferents al desmantellament de la política lingüística que porta a terme el PP a les Illes Balears.
A les Illes, el malson va començar el 16 de març quan es va aprovar el projecte de modificació de la funció pública. El català passava de ser un requisit per obtenir una plaça amb sou públic a ser, només, un mèrit. I el malson continua. El PP, allà on governa, aplica implacablement el seu projecte lingüístic, que a Catalunya coneixem molt bé. L’objectiu de la seva política lingüística en els territoris amb llengua pròpia és aconseguir que aquesta tingui un caràcter secundari i prescindible.
També a les Illes Balears el sistema educatiu està en el punt de mira. Els canvis que hi ha introduït el govern permeten que el català deixi de ser l’única llengua vehicular a l’ensenyament infantil i primari. Segons l’ordre d’Admissió per al curs escolar 2012-2013, signada pel conseller d’Educació, Cultura i Universitats, Rafael Bosch, a les escoles públiques i concertades, les famílies hauran d’escollir la llengua en què volen escolaritzar els seus fills. Es podrà fer al segon cicle d’educació infantil (3-6 anys) i al primer cicle d’educació primària (6-8 anys).
Es veu que, quan es tracta d’aconseguir els seus objectius obsessius d’erosionar l’estatus de les llengües pròpies diferents del castellà, “la lengua del imperio”, ni la crisi els detura. Un sol nen o nena els pares dels quals demanin l’escolarització en castellà per al seu fill o filla farà canviar tota l’estructura organitzativa del centre amb totes les dificultats que això comporta i la despesa que significa.
Joan Melià, filòleg i professor universitari, creu que la continuïtat del català a les Balears perilla a curt termini. Justifica la seva afirmació per dos motius. Per la intensitat dels canvis demogràfics que ha fet créixer la població d’origen al·lòcton i per la regulació de l’oficialitat que legalment confereix al català un caràcter de llengua prescindible.
Les pressions que du a terme la societat civil de les Illes són moltes. Manifestacions per la llengua catalana, la vaga de fam de la Plataforma de Jubilats per Mallorca, la posada en marxa de les campanyes “Enllaçats pel català” i “Enllaçats per la paraula”, però el govern no s’atura. Com a resposta al clam popular, més mesures contra el català.
El català és cosa de tots. És evident que, en afeblir la llengua al País Valencià o a les Illes, esquerden tot el nostre sistema lingüístic. És precisament el que pretenen. Hem de respondre, també des de Catalunya, a aquestes contínues agressions. La nostra feblesa els dóna ales, els nostres dubtes els esperonen… Ramon Llull, creador del català literari, Anselm Turmeda, Miquel Costa i Llobera, Blai Bonet, Joan Alcover, Llorenç Villalonga, Baltasar Porcel, Sebastià Alzamora i molts d’altres formen part del nostre patrimoni lingüístic i cultural. Contra els abusos, fermesa. Continuem enllaçats per la paraula.
Teresa Casals
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada