Evidentment, em solidaritzo amb tots aquells que han condemnat l’acte vandàlic perpetrat contra la Porta dels Països Catalans ara fa una setmana; tanmateix, cal veure’n el costat positiu: si als simpatitzants del Front National (FN) tant els molesta el catalanisme és perquè aquest no és pas un moviment marginal sinó que ha aconseguit formar part del paisatge polític nord-català; per això, ja no es poden permetre d’ignorar-lo i, doncs, creuen necessari combatre’l.
Segons els autors de l’atac a la Porta dels Països Catalans, els catalanistes són unsInfâmes séparatistes; no sé pas veure què pot tenir d’infame reivindicar la llengua i cultura d’un determinat territori en contra de l’intent franco-francès d’anorrear-la, ni tampoc en el desig de convèncer la majoria dels nord-catalans perquè trenquin amb França i s’uneixin a la nova República Catalana, basada en els principis de llibertat, igualtat i fraternitat, dels quals, amb la seva violència, el FN n’abjura, mentre que, en canvi, Marine Le-Pen posa com a model un règim dubtosament democràtic com el de Vladimir Putin, basa el seu missatge en la demagògia populista, proposa mesures discriminatòries difícilment compatibles amb els drets humans i, sobretot, participa dels elements més repugnants del discurs nacional francès com ara la litúrgia del “Dia de l’Armistici” on el que fan els dirigents del FN, d’àmbit francès o local, és reprendre el vell discurs bel·licista de reivindicar els morts al front com a “valerosos soldats francesos” en comptes de veure’ls com allò que en realitat van ser: les víctimes d’un estat que els va obligar a anar a les trinxeres, les quals no van ser una altra cosa que un gran escorxador humà.
Si, tal com li demana Brice Lafontaine, Louis Alliot no es desmarca d’aquesta acció vandàlica condemnant-la i depurant responsabilitats dins de la seva formació si fos necessari, cal denunciar el FN com a partit violent que, quan li convé, encoratja el vandalisme, un argument molt poderós per demostrar la feblesa del vernís democràtic i d’ordre que Marine Le-Pen s’escarrassa a donar al seu partit, alguns simpatitzants —o, potser, fins i tot, militants— del qual semblen enyorar els bons temps de l’extremisme de Jean-Marie Le-Pen, qui va mostrar el seu tarannà amb l’exabrupte que va proferir presentant el virus de l’èbola com la solució al problema de l’arribada d’immigrants; com és lògic, a mi no em costa gaire imaginar que dins del FN de la Catalunya Nord deu haver-hi qui desitja donar als catalanistes el mateix tracte que, a Grècia, els militants d’Alba Daurada donen als immigrants o a qualsevol que considerin un enemic.
Els vàndals de la Porta dels Països Catalans van acusar els catalanistes de cremar banderes franceses; aprofito, doncs, per recordar que cremar una bandera no aporta res més que una breu satisfacció onanista a l’autor del fet; els catalanistes intel·ligents són, per tant, aquells que no es dediquen pas a cremar banderes sinó que intenten menar una acció política gràcies a la qual arribi el dia en què, a tot arreu de la Catalunya Nord, la bandera francesa sigui solemnement i respectuosament arriada i tramesa a França.
Com tots sabem, més que res perquè no costa gaire adonar-se’n, el discurs nacional del FN no és pas altra cosa que una radicalització de la doctrina de la deessa Marianne, religió política en què es basa l’existència de la República Francesa, la legitimitat de la qual qüestiona, precisament, el catalanisme; en conseqüència, podem trobar-nos que, d’una manera semblant a com s’esdevé al País Valencià, les autoritats locals no mostrin gaire zel en la persecució de la violència política si aquesta va dirigida contra el catalanisme; caldrà, doncs, teixir una forta xarxa de solidaritat social dins de la Catalunya Nord perquè aquesta pràctica, si es dóna, acabi desacreditant les institucions franceses.
Xavier Deulonder i Camins ( Dl 4 d'agost del 2014)
aquí podeu reaccionar o donar opinió o informació vostra, si voleu.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada