_________________________________________________
AGNÈS ARMENGOL I ALTAYÓ. Si pogués, us posaria una mica de música de fons mentre llegiu aquest post. I no qualsevol, és clar, sinó la banda sonora de la pel·lí La Pantera rosa. Però la precarietat de mitjans, m’ho impedeix. Què hi farem…
I és que us he de fer una confessió una mica, com dir-ho…, sorprenent. I no sé si m’està espiant, per cert, algú dels serveis secrets de La Razón, però és que resulta que jo sóc una espia doble –em sembla que es diu així-.
Des d’ahir he plantat la meva tenda al Principat d’Andorra amb un doble objectiu: d’una banda, esbrinar perquè el president Mas té a la nevera de casa seva una tableta de toblerone, ep, i de les gegants; i, de l’altra, atrapar la persona que ha fet aquesta filtració a la premsa antitot el que no sigui la defensa de l’espanyolisme “puro y duro”.
Val més tenir sentit de l’humor, estimats companys de consulta, perquè l’acudit bé s’ho val. I que no en vinguin de pitjors, que segur que sí, no ens n’escaparem. Estem en un moment delicat, crític, tèrbol, incert, xafarder, amb les aigües més que remogudes.
I és precisament, en aquesta situació que ens fa trontollar i sospitar de tot i de tothom quan hem d’aplicar més que mai el consell d’un savi basc del segle XVI -apa, Agnès, com et passes-, que ja us he citat en una altra ocasió. El transcric en la llengua original que, a més, serà comprensible per a tots, sense excuses: “en tiempo de desolación, no hacer mudanza”.
Pues eso... No serem moguts, com cantaven els estudiants a la universitat central els anys 60 quan els grisos feien la seva aparició en el recinte: a continuar ferms en les nostres conviccions, sense imposicions de cap tipus: tenint les urnes com a armes i les paperetes com a munició. I... també una mica de toblerone, perquè mira que està per a llepar-se els dits. Mmmm!
Demà, des d’Andorra, molt més.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada