No cal que recordi totes les "promeses" que ens han fet els autors de l'espanya negra. Em refereixo a les amenaces a un Principat de Catalunya que gosi aixecar el cap de sota la bota militar, judicial, institucional, econòmica, cultural, social, amb què ens obsequia l'oligarquia castellana des de fa cinc-cents anys.
La seva quimera, la seva obsessió per mantenir el poder absolut sobre els seus súbdits, sempre ha estat exterminar aquest esclat de vida, llibertat i plans d'una societat que evoluciona vers una democràcia des de fa més de 1000 anys i que representen els Països Catalans. Bé, abans la corona catalano-aragonesa.
Primer van ser els reis catòlics, encara en forma de confederació entre la corona catalano-aragonesa i la castellana, imposant virreis i trossejant el "nostre" territori.
Després va venir el condeduquedeolivares, amb la seva pretesa "reunión de armas" per davant, i el "Gran Memorial" sota el braç, amb la finalitat que la nostra manera lliure d'organitzar-nos política i socialment no contaminés l'absolutisme amb què els castellans eren governats.
Després ja ho sabeu... Almansa, l'incendi i extermini de mig País Valencià (Aleshores Regne de València), la caiguda del Principat el 1714, la invasió del Regne de Mallorca el 1715 i els corresponents decrets de nova planta.
Malgrat la derrota moral i militar, malgrat l'esquarterament de la nació, malgrat l'ocupació forçada dels nostres territoris, encara s'han passat tres-cents anys més reblant el clau amb intents d'extermini cultural, onades de neteja ètnica, i amb l'espoli sistemàtic del Principat, el País Valencià, i les Illes.
Cada cop que hem intentat aixecar una mica el cap, els nostres dirigents botiflers ens han venut, o bé el poder castellà ens ha bombardejat, guerrejat o envaït de nou, fins arribar a la demència feixista i sanguinària de la dreta castellana capitanejada per Franco, Aznar i ara Rajoy.
Tots aquest passos i procediments que ha perpetrat l'enemic per dominar-nos, són certs. I malgrat tot, aquí estem, tossudament dempeus. Abans de cadascuna d'aquestes agressions, però, tot devia ser desconegut, almenys per la majoria de les víctimes. Suposo que, a mida que s'acostava el moment, es podia percebre el clima enrarit, la tensió creixent fins arribar a crear un clima d'ofec quasi insostenible just abans de tenir lloc el fet. I malgrat la tensió, la por, les amenaces i les derrotes, hem sobreviscut i aquí estem, una majoria considerable al Principat; però també unes minories creixents tant al País Valencià com a les Illes.
El desconegut d'aquells moments és la història que ara coneixem i que ens permet seguir, repeteixo, tossudament dempeus. I ara tornem a estar al davant d'un nou i incert desconegut. Però aquest vegada, malgrat les "promeses", malgrat les amenaces i oracles que ens vaticinen els autors de l'espanya negra i cañí, a l'horitzó no hi veiem ni l'exèrcit enemic avançant cap a nosaltres, ni els canons de Montjuïc apuntant a Barcelona. Ni una munió de parlants d'una altra llengua obligant-nos a "hablar en cristiano". Res d'això. Al davant només hi tenim simplement un interrogant. Un immens desconegut que podem decidir omplir amb pors, però també amb somnis; amb preocupació, però també amb anhels. Ara només és l'hora de decidir i decidir-nos.
Com a poble hem sobreviscut als pitjors moments, malgrat que tot era desconegut. Malgrat que era incert un futur que ha esdevingut en el que som. Ara és l'hora, doncs, perquè el poble , tu, jo nosaltres, així ho hem decidit. Sí. Tu, jo, nosaltres; és a dir aquesta societat civil que intenten segrestar i escarnir uns quants d'aquests aprofitats de la nostra desgràcia,
Així que ARA ÉS L'HORA perquè hem perdut la por al desconegut.
Però què és el desconegut?
Respon John Lennon:
Tot és desconegut abans de conèixer-ho. Tot és desconegut, i aleshores vol dir que és va al davant de tot. És això, d'acord?
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada