"I quan començarà aquesta campanya per prohibir les plebiscitàries? doncs just després de les municipals, mai abans"
No cal dir perquè és conegut, però si recordar perquè va ser nefast pel procés, que ICV-EUA es va despenjar ràpidament de la idea i van fer públic que de cap manera anirien en una llista on hi hagués CIU. Una vegada més, partit per davant de país, política autonomista enlloc de visió d’Estat...
ERC amb excuses similars, tot i que van aguantar més temps la idea, van acabar posant a Maragall i Terricabras al capdavant per aconseguir un cop d’efecte i passar per sobre de CIU. Al final de que va servir aquella victòria? Ens va acostar més a la independència? Una candidatura conjunta sense dubte ens hi hauria acostat més.
El President Mas va escenificar que havia estat una ocasió perduda per demostrar la unitat, però crec que no era conscient que no seria la darrera....De fet Convergència va ser la única que va propugnar de forma continuada la necessitat d’una candidatura conjunta, sense gran insistència també cal dir-ho.
El document del CCN explicitava que aquelles serien probablement les darreres eleccions que podríem votar en clau plebiscitària, conscients que l’Estat no ens permetria fer la Consulta (ha acabat passant) i que unes autonòmiques en clau de plebiscit tampoc serien possibles. La sacrosanta Constitució trobarà els seus mecanismes per impedir-ho. No en tinc cap dubte.
Això, que ho vam advertir als que havien d’acceptar la unitat com a clau per no encallar el procés, va ser vist com una exageració i es van donar excuses per part de líders primer nivell del tipus “mentre no hi hagi data i pregunta per la consulta no podem anar junts” o “si cal ens tancarem dalt d’una muntanya i declararem la independència”. Aquesta és la talla d’alguns grans polítics que ha donat aquests temps únics en 300 anys de nefasta història.
Doncs bé, tornem a tenir una segona oportunitat i em temo que també està perduda. Les eleccions municipals podrien utilitzar-se en clau de país, tenint en compte que al setembre molt probablement no podrem fer les eleccions que pensem. Fins i tot m’atreveixo a dir que en aquest cas, ni un simulacre com vam tenir el 9N serà possible. L’Estat ja sap que ara anem a totes.Per impedir-ho no em facin dir quin mecanisme utilitzaran, jo soc enginyer i empresari, no jurista, però només llegint el títol preliminar de la Constitució en tinc prou per veure que allà diu clar que Espanya és indivisible. Potser modificaran la llei de partits, potser anul·laran la Generalitat, potser prohibiran que es presentin partits amb voluntat secessionista, no sé el que, però faran el que calgui.
I quan ho hagin fet que passarà? Doncs res, que la gent s’emprenyarà molt, enlloc del 55% independentista passarem a tenir el 60 o 70% però i que? Res a fer, la legalitat Espanyola no la pot suspendre ningú, ni Europa ni el Papa de Roma. Mobilitzacions al carrer? Llei de Seguretat Ciutadana per evitar-ho, de fet aquesta ja està feta i a veure qui és el guapo que trenca l’ordre públic ara amb sancions de 600.000 €...
I quan començarà aquesta campanya per prohibir les plebiscitàries? doncs just després de les municipals, mai abans, perquè si ho fessin, el poble convertiria les municipals en plebiscit, votant prioritàriament els 3 partits independentistes, i aleshores tindríem una força política per negociar amb la comunitat internacional. Ara no tenim res, només enquestes....i les enquestes no generen cap mandat democràtic.
Que caldria fer doncs, quina és la segona oportunitat que tenim? La meva opinió és que hem de convertir les eleccions municipals en un plebiscit. Demanar que a tots els pobles, els independentistes votin les tres forces a favor de la independència, i escenificar d’alguna manera llistes conjuntes, per exemple en grans ciutats com les capitals de província, perquè allà es pugui llegir encara amb més claredat els resultats. Si al Setembre no podem votar en clau plebiscitaria, el resultat de les municipals podria servir perquè els representants dels municipis estableixin una negociació internacional. Es tracta de tenir preparat el pla B per si falla el pla A.
Estic convençut que això és possible i intueixo que passarà quelcom semblant aviat. Els catalans no podem desaprofitar les eleccions municipals per pensar com a ciutadans d’un futur Estat que tard o d’hora arribarà. Encara som a temps que un plantejament com el que faig el proposi ja ara la societat civil representada per ANC, Omnium, AMI, CCN, SUMATE i qui de debò pensi NOMES en país. Només així vencerem les visions de partit.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada