"La Diada d'enguany té molt de desenllaç o, si es vol, de començament de desenllaç"
Quan les històries s'acosten al seu desenllaç les crisis s'aguditzen, les posicions es fan més radicals, els personatges abandonen les mitges tintes, les qüestions s'aclareixen i cadascú apareix en el lloc que li correspon. La Diada d'enguany té molt de desenllaç o, si es vol, de començament de desenllaç. Serà l'inici d'un curs que, segons com es desenvolupin els esdeveniments, dilucidarà el destí immediat de Catalunya: independència o conservació de l'autonomisme en alguna de les seves ja gairebé infinites variants.
En el camp independentista i en la rampa a la convocatòria de l'11 de setembre pròxim sembla bullir-hi cert desànim i cansament. Encara que es repetís l'acte simbòlic any rere any i per molt que fos l'entusiasme de la gent, la baluerna del conjunt podria canviar i les esperances d'assistir al naixement d'un Estat català disminuïrien. O potser no seria un ànim (o desànim) col·lectiu original, sinó el resultat d'una campanya de propaganda dels adversaris, interessats en què el desànim cuallés a força de sembrar-la des dels seus nombrosos mitjans. O les dues coses.
Per això és tan important la recent decisió de la CUP d'aclarir posicions i avançar el seu sí a la qüestió de confiança de Puigdemont sense condicionar-lo a cap exigència pressupostària o referendària. És el més eficaç i rotund que ha fet la CUP en molt de temps i una aportació substancial a la unitat i força de l'independentisme. L'ANC pot seguir endavant en la preparació de la Diada a el ben entès que serà el prefaci de la confirmació del full de ruta del govern de la Generalitat i el preparatiu a una DUI o un RUI en l'ordre que les circumstàncies ho demanin.
Davant d'aquesta decisió les altres forces polítiques no independentistes també han pres les seves decisions tenint en compte sobretot la Diada i la seva importància mobilitzadora. Les organitzacions anomenades "constitucionalistes" o unionistes més o menys robustament espanyoles, PP, Ciutadans i PSC, no acompanyaran la melodia dels independentistes. Això és sabut. L'interessant aquest any és la posició de les forces intermèdies, del "tercer gènere" o tercera via, les "noves esquerres", en comú-Podem, EUiA i la senyora Colau, una força en ella mateixa. La seva posició en el tauler polític català, fins ara ambigua, confusa i tan plena de matisos que era gairebé incomprensible, s'aclareix per moments. Si fins a la data passaven per ser la versió catalana de l'esquerra espanyola i la versió espanyola de l'esquerra catalana, han acabat revelant-se com la murrieria tradicional de la "veritable" esquerra a Espanya i a Catalunya.
El premi en el concurs per a iniciats i avisats se l'emporta el senyor Pisarello. Per justificar que En Comú Podem hagi contraprogramat una manifestació l'11 de setembre per fer ombra a la Diada independentista, argüeix i recontrargüeix les similituds i diferències entre l'independentisme nacionalista i l'internacionalisme independent. Res d'independència en el buit i la solitud del corredor de fons, sinó una confluència entre l'alçat poble català i els seus germans espanyols que només estan esperant una raó per donar suport, amb el seu govern al capdavant, el dret a decidir dels catalans. És incomprensible com la realitat s'obstina a ignorar el refinament de les distincions del regidor barceloní.
Per descomptat, la senyora Colau, tenint la seva ànima municipalment dividida entre els seus seguidors i els seus crítics, ha decidit complaure a tots dos, anant als dos actes, no al mateix temps -que per a la ubiqüitat encara li falta algun temps- sinó consecutivament, com una humil mortal. La ciutadania entendrà la generositat de la seva posició i prendrà bona nota quan el que hi hagi en joc siguin destinacions de major ascendència, com la presidència de la Generalitat.
Al seu torn, EUiA, fidel a l'esperit bolxevic de qui va temperar l'acer, amb un discurs directe, sense cerimònies, anirà a la seva pròpia celebració. Del que es tracta és de no contribuir a l'habitual amalgama nacionalista que, ja se sap, sent nacionalista no pot ser bona llevat que l'hàgim cuinat nosaltres.
Queda així clar que la Diada d'enguany té el valor d'una prova de foc i una importància que supera les dels anys anteriors. L'avanç del procés independentista, liderat per la determinació d'un president de la Generalitat , la qual ningú sospitava fa uns mesos, no només ha sembrat la inquietud en les files del nacionalisme espanyol, si no que l'ha enfangat en baralles, el simple relat de les quals avergonyeix un habitant del segle XXI .
També ha suscitat temors i reserves en les seves cosines germanes les esquerres catalanes que han de picar pedra en un territori molt hostil, compost per adversaris de classe i de nació. D'aquí l'atac concentrat en les últimes dates d'aquesta convocatòria.
Com sol succeir en els jocs d'atzar, la suma de l'última aposta és la més alta de totes.
Font: El Món | El tram final
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada