Iu Forn
L'Operació Diàleg continua obrint-se pas en aquesta Catalunya segrestada pel totalitarisme i tot allò que vostè ja sap i que es resumeix en un concepte: “Bla, bla, bla”. L'última ocurrència ens l'ha explicat Xavier García Albiol, el líder del PP català (de moment, i pendents dels moviments de certa premsa influent de Madrit –concepte– que maniobren per situar al seu lloc Nacho Martín Blanco).
Sosté el badaloní que “cal una estratègia” perquè els catalans “sentim Espanya”. I aquesta estratègia es diu “una representació més gran de l'Estat a Catalunya” que faci front “a l'adoctrinament” que patim. Com?
1/ Amb “mesures correctores” en l'ensenyament, en què “hi ha hagut un ús enormement cruel del que és una part de l'escola pública, que s'ha convertit en un instrument d'adoctrinament a favor del sentiment independentista i en contra del que significa Espanya”.
2/ Traslladant l'Institut Cervantes a Barcelona.
3/ Fent que la selecció espanyola de futbol jugui partits a Catalunya.
O sigui, no volen espanyolitzar Catalunya solucionant el caos de Rodalies, o invertint en infraestructures el que està compromès (ja no el necessari sinó el que està signat), o oferint explicacions sobre les reunions de l'anterior ministre de l'Interior (que ha estat el PP a Catalunya durant molts anys) per preparar l'assassinat civil de persones a base de destruir la seva honorabilitat (i, ja posats, detallant el finançament d'aquesta guerra bruta i qui la paga), o aclarint a tots els espanyols la veritat del FLA, l'estafa i l'insult a la intel·ligència més gran que ha parit mare. No, no, de tot això, res. El sentiment de pertinença a Espanya passa per la llengua i l'esport.
Bé, almenys aquest cop no ens amenacen de dur-nos el Senat. Anem millorant.
Però el millor d'aquesta explicació de quins seran els moviments futurs de l'unionisme és que, sense adonar-se’n, ens assenyalen les dèries dels seus impulsors. És l'efecte motlle. Per obtenir un motlle amb el qual fabricar qualsevol objecte (des d'un pastís fins a un plàstic passant per una joia), primer cal fer-ne el negatiu. Si tu dius que impulsaràs una campanya ideològica contra la immersió a les escoles públiques, potenciaràs encara més el castellà i polititzaràs l'esport, el que estàs fent és despullar la causa (o sigui, obtenint el negatiu) d'aquesta obsessió unionista manifestada repetidament contra 1/ els nens, amb l'últim exemple dels fanalets de Vic; 2/ TV3, lloc estratègic, comunicativament parlant, en què es parla català, i 3/ el Barça, niu d’indepes perillosos i sinistres que criden “Independència” cada minut 17.14 i van amb estelades.
O sigui, jo t'acuso de manipular els nens, de pretendre que tots els catalans coneguin el català i de remoure sentiments patriòtics amb l'esport i et dic: "Mira, saps què? A partir d'ara això ho faré jo". Entendridor, no troba? I, sobretot, aclaridor.
Doncs, ja ho sap, prepari paraigües perquè arriben tempestes (encara més) a les escoles, als mitjans públics (i en alguns de privats, també) i a l'esport.
Sort que en diuen Operació Diàleg!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada