Ahir, al Saló Blau del Palau Maricel de Sitges i en el marc de les Jornades sobre Trilingüisme organitzades pel sindicat d'ensenyament USTEC-STEs, representants de la resta de territoris dels Països Catalans, de Nafarroa i Euskal Herria, així com de Galiza, van posar alguns punts sobre les "is" en el tema de les llengües assetjades, entre les quals no s'hi compta el castellà.
Les representacions de cada territori van exposar la desigual situació de les llengües pròpies dels diversos territoris. Així, des de Galiza, es destacà el fet dramàtic de la substitució de la llengua, la diglòssia, per part del castellà. A Euskal Herria i Nafarroa van denunciar la situació de quasi apartheid de l'esukera en relació al castellà, fruit, en part, de la dificultat que presenta aquesta llengua respecte a les altres de l'estat.
En el cas dels Països Catalans i mentre s'esperen les conclusions que sorgeixin d'aquestes jornades es pot destacar la feina de formiga a la Catalunya Nord, esforç que sovint a la resta de territoris ignorem; la voluntat majoritària dels Consells Escolars de primària de les Balears, que fan l'escolarització un 100% en català; la situació de perill real a la Franja, fruit de les lleis del PP en contra de la llengua, però també de la poca voluntat de redreçar la situació crítica del català per part dels partits teòricament "comprensius"; caldrà estar atents a com evoluciona el País Valencià que tot just comença a sortir del túnel del PP i està immers en corregir els efectes nocius d'anys de governs "blavers" i anti-catalans, que han menystingut les lleis que protegeixen el català i n'han fet de noves per assegurar la posició preeminent del castellà.
Pel que fa al Principat el problema es centraria en el prestigi i l'ús social de la llengua, ja que es crea una espècie d'illa artificial a les aules on es manté el català d'aquella manera, però així que se surt d'aquestes, l'alumnat es troba immers en un món on el castellà hi pren un protagonisme cada vegada més acusat. Per això cal contrarestar aquesta immersió castellana que assetja, margina i desprestigia, el català, llengua pròpia i comuna a la resta de Països Catalans.
Tots els representants coincidiren en valorar la importància de l'ensenyament de l'anglès, del plurilingüisme, però van advertir que l'estat fa servir aquest per restar hores lectives a les llengües pròpies, el català en el cas dels PPCC.
L'anècdota fou la intervenció de tres persones del públic, que aparentment no anaven juntes tot i que al final de l'acte sortiren junts i amb una quarta persona que s'havia passat l'estona fent fotos; les tres intervencions pretenien ser atacs tòpics en contra de la immersió, de la suposada imposició política del català i en nom d'una pretesa llibertat dels pares. Caldrà que ens acostumem a aquest tipus d'intervencions, i que les celebrem, doncs han permès veure la unitat de criteri i l'encert en les respostes que, pel que fa almenys a la llengua, es dóna de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
Quico Romeu - Sitges 14.01.2017
COMUNICAT DE SITGES
Els sindicats signants presents a la reunió de Sitges, que ja portem una trajectòria de treball en comú, ens comprometem a continuar treballant -com a part substancial de la nostra acció sindical- en la defensa de les llengües pròpies dels territoris, d’acord amb les consideracions següents,
- La diversitat lingüística a Europa, i en concret a l’estat espanyol i francès, és un fet que forma part de la realitat. Hi ha acords internacionals sobre la protecció de les llengües anomenades regionals o minoritàries que no sempre els estats signants com l’espanyol, han respectat i impulsat, especialment el que fa al reconeixement de la unitat de la llengua en comunitats separades administrativament, el dret a disposar d’espais comunicacionals propis que puguin gaudir de la reciprocitat en les emissions i el dret a establir sistemes educatius en llengua pròpia.
- La persistència de les situacions de vulnerabilitat i minorització de les llengües, malgrat el seu caràcter d’oficials als seus territoris, no és només una conseqüència del contacte entre llengües o de raons demogràfiques, sinó de polítiques lingüístiques i culturals uniformitzadores que afecten el desenvolupament de les llengües pròpies.
- Les comunitats lingüístiques tenen el dret i l’obligació d’organitzar els seus sistemes educatius en les seves llengües a partir de la realitat o les necessitats de les seves societats.
- Els models lingüístics escolars que s’han desenvolupat són molt diversos en cada llengua i també són diferents dins la mateixa llengua segons el territori. Qualsevol reconsideració o actualització ha de partir de les seves experiències o dels resultats obtinguts en cada model. Els programes d’immersió, dins models de conjunció lingüística, són els que millor han assolit l’objectiu de la igualtat en les competències lingüístiques de les llengües oficials, és a dir la competència de la llengua pròpia i la del castellà. És important la seva extensió a secundària, especialment a FP, on hi té dèficits importants.
- L’aprenentatge d’una llengua estrangera és un objectiu compartit, però no es poden manipular les expectatives socials sobre l’aprenentatge de les llengües estrangeres , per tal de reduir l’espai de les llengües pròpies que encara no estan normalitzades.
- L’acord polític que ha permès la formació del govern espanyol, promourà el trilingüisme com una alternativa als models educatius actuals i, hi veiem, una intencionalitat uniformitzadora i centralitzadora sempre en detriment del gallec, el basc, el català, l’aranès, l’asturià i l’aragonès, cosa que no ens deixarem imposar.
- Els diferents governs amb competències educatives utilitzen l’ambigüitat en parlar de programes de plurilingüisme com a resposta a la complexitat lingüística d’algunes societats. Aquest plurilingüisme no es refereix a les llengües d’origen de l’alumnat (més de 270 llengües maternes diferents a Catalunya, per exemple), sinó sempre en relació a l’anglès i a la recol·locació del castellà com a llengua vehicular de l’escola, el que anomenem el fals plurilingüisme.
- És imprescindible que el govern de l’estat asseguri la pervivència de les llengües pròpies de l’estat, amb un sistema educatiu consensuat i en consonància amb un nou model econòmic i social, que disposi d’un model lingüístic escolar on les llengües pròpies siguin llengües vehiculars de l’ensenyament i de comunicació interna i externa i asseguri el coneixement de les dues llengües oficials i d’una llengua estrangera, per tal que -des de l’escola- puguem treballar per la integració, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.
A Sitges, Palau Maricel, 14 de gener de 2017
STEI Intersindical, STEE-EILAS, STEG, STEPV-Iv, USTEC-STEs.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada