AVÍS
El 26 de novembre de 2012, vaig voler fer una recreació imaginària, a partir de les eleccions generals a l'estat del 2011, que he volgut tornar a publicar després de la juguesca que va llençar ahir el President Puigdemon al govern de l'estat.
Vagi per endavant que els números de més avall són una ficció “cuinada” a partir de les dades censals i de participació de les passades Eleccions Generals al Congrés de Diputats de l’Estat Espanyol.
Quan se’m va acudir la idea a partir de la cantarella del PP que “sólo hay una soberania y esa es de los españoles en su conjunto”, em vaig posar a riure. Després vaig trobar una salvatjada antidemocràtica que negava, a les ciutadanies dels diversos pobles ocupats per Castella, la sobirania per decidir llurs futurs. Poc a poc, però, fantasiejant en les curtes nits d’estiu vaig començar a pensar en la possibilitat de certs avantatges; així que em vaig decidir a jugar amb aquest quadre fictici, però no menys homologable que els fantasmagòrics informes del Mundo que han embrutat la passada campanya electoral.
Cas que es donessin uns resultats similars als del quadre, des del meu punt de vista plausibles d’acord amb algunes enquestes, esdeveniments, opinions, comentaris i articles d’opinió apareguts als mitjans i xarxes socials; potser es plantejarien més avantatges que inconvenients per als propòsits de la majoria hegemònica de catalans que volem la independència.
El principal inconvenient és que en el resultat global a tot l’estat guanyaria el NO a la independència (62,14%) en el conjunt de l’estat. Per tant es perdria el referèndum, reforçant el discurs unionista de l’estat, i els resultats al Principat obligarien a tenir previstes empares de tercers països i institucions internacionals. Un altre inconvenient és que, si es donessin uns resultats similars als arbitraris del quadre, es destacaria l’enorme distància entre voluntats d’autodeterminació, sobirania i dret a decidir que existeixen en els diversos territoris dels Països Catalans; també els posaria de manifest, però, la qual cosa ja té un aspecte clau i positiu. Així, des del Principat s’hauria de variar la percepció que sovint es té de les Illes i el País Valencià, i en aquests territoris s’animaria a seguir treballant sense complexos per guanyar nous espais d’opinió favorables a la unitat cultural, lingüística i finalment política, dels Països Catalans.
Quedaria clar que tant al Principat com al conjunt del Països Catalans guanyaria la opció de la independència. Com que partim de la base que la pregunta del referèndum es limitaria al Principat de Catalunya, és a dir a la part del territori de la nació catalana encabit en els límits provincials establerts per aquells que la volen destruir, tant sols el Govern de la Generalitat catalana podria reclamar l’atenció de la comunitat internacional cara a demanar suport i empara per negociar amb l’estat una separació amistosa, o bé a tirar pel dret amb una declaració unilateral de independència. Però també centraria l’atenció en la realitat dels Països Catalans. Reforçaria a aquelles persones, grups, associacions i entitats que lluiten per a la reunificació política dels PPCC tant al País Valencià i les Illes, com a la Franja i fins i tot a la Catalunya Nord.
Demostraria fefaentment que la voluntat majoritària del poble català en el seu conjunt és sobirana, mentre que la voluntat de romandre units només es donaria a la resta de l’estat (88,54%), demostrant la condició de minoria silenciada per una majoria que no respecta els drets establerts a la carta dels drets dels pobles de la ONU, en contra la voluntat dels habitants d’uns territoris determinats. És a dir quedaria clar que ens podríem acollir a les diferents resolucions sobre l’autodeterminació de les colònies i de territoris assimilats.
Evidentment, qualsevol altre ficció pot dibuixar exactament el contrari, però pregunto: no seria interessant que alguna empresa seriosa de les que es dediquen a fer estadístiques en fes un estudi seriós? Mentre que la consulta o referèndum va obrint el camí que més tard o més d’hora ens ha de portar a la independència i a la negociació, discussió o baralla que s'establirà amb les institucions espanyoles; no seria oportú tenir un pla B i estudiar el ventall de possibilitats que podrien donar-se després d’uns resultats similars als d’aquesta ficció?
Clar que la força d’aquesta ficció rau en l’altíssima abstenció que pressuposa fora del marc del Principat. La raó és que la intuïció m’indica que al Principat tant les persones partidàries del SI com les del NO es mobilitzarien molt per damunt dels interessos que engrescarien a la participació a la resta de l’estat, més enllà de minories fortament mediatitzades i “segrestades” per un discurs que pertany a l’extrema dreta. Com a joc potser és absurd, però com a idea de fer càlculs sobre una base més fonamentada, no em sembla descabellada.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada