Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
“O ens recobrem en la nostra unitato serem destruïts com a poble”Joan Fuster
Desplaçaments evidents, quan la repressió
udola, l’Estat pretén imposar per les armes el que ja és incapaç de guanyar per
les urnes. D’això se’n diu doctrina del xoc: pretendre per vies excepcionals i
autoritàries el que saben que ja no poden aconseguir per vies democràtiques. I
després de Felip V, Felip VI: si el rei anés a Davos demà ja no podria citar els
indicadors de The Economist per vantar-se de la "democràcia plena" al
Regne d’Espanya. Des de la setmana passada, el rotatiu liberal ja la qualifica
–va per tu, rei– de democràcia defectuosa. " Flawed". El motiu,
l’1-O.
Retorsions legals a la carta, quan
l’excepció escomet, l’Estat anul·la de factoel resultat de les urnes,
violentant la voluntat popular per vies judicials expeditives i inquisitorials.
“El problema de Catalunya és eminentment polític i no es resoldrà amb l’Aranzadi
a la mà”, deia Herrero de Miñón el 2014. El que no guanyen democràticament ho
imposen judicialment. A por ellos, oé, oé. Deposen presidents,
segresten sobiranies i dissolen Parlaments per partida doble: aplicant de forma
inconstitucional el 155 i soscavant, amb els tribuners dels tribunals especials,
el resultat de les urnes. Hooligans togats, barra lliure repressiva i
kale borroka d’Estat envalentonada. " Se han convocado elecciones para que
gane el constitucionalismo", aclaria la ministra de Defensa el 5 de
desembre. "Hemos descabezado el independentismo" , s’atribuïa
ufana Soraya. I com que ni una cosa ni l’altra han passat, hi tornen a sac. Mode
revenja. I el ministre Catalá ja prediu què passarà, aplicant preceptes
antiterroristes. D’això se’n diu estat paral·lel d’excepció. En plena regla.
Telèfon vermell i trucadeta de Moncloa al TC, dissabte passat i en nom de la raó
d’estat, per aplanar el camí a la perforadora. Tecnologies del poder: regar la
terra amb sal perquè res no creixi. Más dura será la caída.
Si ens jutgen com a país caldrà respondre com a tal. Cal una Assemblea de Catalunya 2.0 per capgirar la deriva
On som exactament? Lluny del que afirmava,
el 2012, el magistrat Pablo Llarena: "La qüestió de la identitat catalana i de
la integritat de l’estat espanyol no té cap resposta judicial, sinó política".
Desmentint-se a ell mateix, som ara a les portes del major judici penal polític
contra les aspiracions democràtiques catalanes, contra el resultat de les urnes
i contra demandes majoritàries de resolució política. Primer avís a navegants,
en clau antirepressiva: anar a un judici penal polític sense defensa penal
política col·lectiva, unitària i mancomunada és vendre’s la pell abans de
començar i el pitjor mal auguri. No hi ha clarianes en el bosc de l’excepció i
si ens jutgen com a país, caldrà respondre com a tal. Cal una Assemblea de
Catalunya 2.0. Urgentment. Per despullar l’excepció, activar la solidaritat i
capgirar la deriva. I enviar dos milions d’autoinculpacions al Tribunal Suprem:
és a dos milions, un 47,5%, a qui finalment volen condemnar.
Contra la corrosió del poder, no és
l’important què diu la llei –ho hauria de ser– sinó qui mana i qui l’aplica, com
deia Lewis Carrol. Però en el país que mai va ser de les meravelles, s’hi escola
fa anys, a les altes esferes de les estructures judicials, l’aznarisme
transmutat amb toga. El búnquer del règim del 78 és un estament endogàmic –la
julianesca Brigada Aranzadi– on rutllen a la perfecció les portes giratòries, la
colonització partitocràtica i l’ús governamental a la carta. I les ordres que el
poder perboca. Ara i aquí, qui presideix el CGPJ és l’exsecretari ministerial de
Justícia del PP –Carlos Lesmes-. I és Manuel Marchena, neurona de l’excepció i
una altra carrera a l’ombra d’Aznar, qui mou tots els fils des de la sala segona
del Suprem. Dret penal d’amic – tanto monta monta tanto–, fou ell qui
va arxivar la querella contra Jorge Fernández Díaz arran de les converses
telefòniques que aclarien una fase més de la guerra bruta. Marchena era també
rere el nomenament de Maza com a fiscal general i de Moix com a fallit fiscal
d'Anticorrupció. Per si un cas, no s’oblidin mai de la conversa enxampada entre
el corrupte Ignacio González i el telefònic Eduardo Zaplana: " Moix es un
tio bueno y serio" i "[Marchena] es de los buenos". A retenir:
Marchena prova fa mesos, discretament, de situar-se en la sala que jutjarà a uns
pocs per jutjar-nos a tots. Reloaded: esto te lo afina
fiscalía. Por el imperio hacia Dios.
Hi ha un GAL judicial, doncs? Exagerat?
Doncs és el que escrivia el Financial Times l’any 2002 i en aquests
termes ho definia: un espai paral·lel, informal i anòmal, que arribava
excepcionalment on la llei no arriba. Aquest setge pervers contra la raó
democràtica de l’autodeterminació es desplega avui en una vella tríada coneguda:
Guàrdia Civil, Fiscalia i sala segona del Suprem. En el fons, quan el repressor
Diego Pérez de los Cobos –sí, el mateix que es va presentar voluntari la nit del
funest 23-F del 1981– diu que "el compliment de la llei està per sobre de la
convivència" –desobeint, paradoxalment, les interlocutòries de la jutge Armas,
que ordenava el contrari abans de l’1-O– està dient molt més. Escup que per
sobre de tot –inclosa la llei, inclosa la convivència– hi ha la unitat d’Espanya
i un virulent nacionalisme d’estat. I que per sobre de la llei hi ha la seva
llei paral·lela. A això ens enfrontem. [Detalls d’interrogatori i de la mentida
feta Estat: Cobos va reconèixer dijous que només va haver-hi 10 baixes policials
l’1-O i que varen ser motivades per "sobreesforç".]
La repressió parla d’ells –de fins on estan disposats a arribar- però parla sobretot de nosaltres: de fins on estem disposats a resistir
L’Estat dins l’Estat rutlla així
-l'abjuració obscena i el renegament ideològic humiliant que exigeix Llarena
contra Forn és de demencial cacera de bruixes- i caldrà esforçar-s’hi molt i més
del que ens pensem si ens en volem en sortir. Memòria d’excepcions anteriors no
tan llunyanes. 2007: "Nos hemos pasado però ha colado", reia un ex
fiscal general –Conde Pumpido– en l'enèsima ilegal·lització política basca. Avui
sabem que 40.000 persones engreixaren la llista negra de contaminats
que, pur apartheid electoral, no podien ser a cap llista electoral. No se
n’oblidin mai: la sentència ferma absolutòria que esclareix el tancament
il·legal del diari Egunkaria rebla que
"no hi havia habilitació constitucional directa" per fer-ho. El problema maleït de les excepcions és que mai no es desballesten fins anys després, a misses dites i quan el mal ja és irreversible. La duríssima batalla de debò no és que ens donin la raó d'aquí 10 anys: és guanyar-la ara.
Fa 23 anys l’enyorat Javier Ortiz, que
sempre les veia a venir, escrivia eloqüentment: " Y ahí es donde el tinglado
falla. Porque en España, gracias al nuevo Código Penal, uno podrá defender el
independentismo, si le da la gana, pero lo que no podrá es conseguir que sus
ideas triunfen. Porque eso está prohibido. [...] A mí eso me parece
como si me dejaran participar en un juego con la condición expresa y firme de
que no puedo ganar. [...] Para que el juego éste de la democracia
tuviera alguna gracia, haría falta que la Ley considerara tan delito de rebelión
alzarse en armas contra la unidad de España como hacerlo para
defenderla".
Estat de xoc, la pregunta ja no és què
faran ells sinó com respondrem nosaltres. Perquè la repressió rutlla sempre com
un mirall. Parla d’ells –de fins on estan disposats a arribar esbotzant-ho tot.
Però parla sobretot de nosaltres: de fins on estem disposats a resistir. Homes
de negre en comparsa –els de la troica, els de Montoro, els del 155,
els del TC i el TS i encaputxats policials– assetgen el país. Si el primer
d’octubre, volent ser república, vam aprendre a ser poble, caldrà seguint
sent-ho i exercint-ho: és l'única alternativa a la vista. I és el que pretenen
desmuntar: esperen endebades que ens tornem cap a casa. Però ens trobaran enmig
del carrer, de la feina i de l’aula. Reconstruint republicanament tot el que
destrueixen. Indesinenter –no cedir, no desistir, no defallir– és
l’única sortida democràtica a la vista que tenim. Derrotar
l’excepció.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada