Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
GUILLEM LÓPEZ CASASNOVAS
Conec en Josep Borrell. He debatut amb ell temes d’economia europea i
durant un curs va ser professor associat a la UPF en una assignatura de
la meva àrea, anàlisi de polítiques públiques, en què compartíem la
docència. No descobreixo res si dic que és una persona llesta, amb un
gran recorregut i de verb fàcil. No judicaré cap dels seus
posicionaments polítics, que no em pertoquen ara. Però sí que voldria
destacar que la seva habilitat de prosa no fa sempre bo el contingut del
que explica. Ho dic arran de la seva visió del finançament autonòmic i
de les balances fiscals en particular. No vull entrar aquí en temes de
finançament autonòmic. Em passa com amb el debat que vaig tenir amb
Carlos Solchaga ja fa uns anys, i que circula encara a la web. Un
ministre, per llest que sigui i per meritòries que hagin estat les seves
contribucions a la política econòmica, no sempre ho sap tot; en
particular, si s’ha despenjat de la realitat del funcionament efectiu de
la descentralització fiscal espanyola perquè, per exemple, fa temps que
es dedica a la consultoria, als despatxos o a d'altres activitats.
Conèixer com funciona el petit Frankenstein del finançament autonòmic no
és exigible ni a Solchaga, a qui cal perdonar els errors, com va quedar
demostrat al debat, ni a Borrell. Però vet aquí que Josep Borrell,
juntament amb Joan Llorach, en un interinatge polític dedicat a fustigar
el sobiranisme català, va publicar el 2015 els seus 'Las cuentas y los
cuentos de la independencia'. Jo he llegit amb cura el llibre i he
seguit tant el contingut com la vehiculació mediàtica que ha aconseguit.
Un impacte a Catalunya que mai hem aconseguit a Espanya els qui pensem
de manera diferent: ni invitacions a fòrums estatals ni a mitjans de
RTVE (que, esclar, els d’aquí no hem pogut exigir), i només en unes
poques ocasions hem pogut treure el cap a la premsa escrita. He de dir,
en tot cas, que quan Josep Borrell ha criticat amb duresa els pro
balances catalans, el meu nom s’ha salvat. En tenia d’altres a l'abast,
val a dir que més llaminers, que, per les seves interpretacions més
extremades, devia pensar que es mereixien les diatribes més que no pas
jo.
Amb eloqüència i oportunisme, un bon orador sempre pot treure rèdit de qüestionar els saldos del dèficit fiscal català
Els qui em coneixen, més d’un cop m’han demanat de fer
un debat amb ell. Sempre m’hi he mostrat disposat: tinc accés a Josep
Borrell i crec que el respecte en matèries no polítiques és mutu. Però
sempre vaig demanar que el debat fos a Madrid. No aquí. En la trampa de
fer dubtar sobre el dèficit fiscal català ja hi va caure en el seu dia
fins i tot l’hàbil Junqueras. El tema de les balances fiscals s’hi
presta: és complex i permet diferents mètodes d’estimació, diverses
hipòtesis, bases de còmput i períodes temporals de referència de cicle
econòmic divers. De manera que, amb eloqüència i oportunisme, un bon
orador sempre pot treure rèdit de qüestionar els saldos del dèficit
fiscal català. Ni que sigui pel dubte que deixa en qui l’escolta per
decidir qui té raó en favor de ‘moltes raons’. O que permet dir, com va
fer un exportaveu d’economia socialista al Parlament, que no ens havíem
de discutir sobre si el dèficit fiscal català era del 6% o del 11% del
PIB, ja que "no calia barallar-se per unes dècimes".
Mai no es va voler fer el debat de les nostres visions fora de
Catalunya. En canvi, el seu llibre 'Las cuentas y los cuentos de la
independencia' no parava de vendre exemplars! Els qui fèiem els informes
per als diferents governs de la Generalitat, socialistes inclosos, ho
hem fet sempre gratis, amb el dia de glòria de la presentació, perquè
després els estudis es quedessin dins un calaix, mentre que el llest del
Borrell en feia negoci! Bé. Tot això ve a compte d’una llibreta que
guardo amb els detalls del que entenc que són els errors de Borrell, els
quals, crec jo, s’han de referir a la interpretació dels saldos, a la
discussió de si neutralitzar o no els dèficits, i a com va utilitzar una
frase del conseller Mas-Colell referida a un altre context (el dels
comptes públics i no els de la balança fiscal, dels quals són només una
part) per criticar suposadament els subordinats i altres acadèmics per
no estar a l’altura del conseller. I com, dos cops, va callar, i va encaixar sense rèplica dues respostes
del mateix conseller Mas-Colell, que deia en poques paraules que
Borrell no sabia de què parlava. Esclar que Mas-Colell se’n va cansar, i
el ressò mediàtic a la premsa de conveniència va ser nul mentre Borrell
anava per la dotzena edició dels seus 'Las cuentas y los cuentos...'.
Espero i desitjo ara que en matèria de representació exterior dels
interessos d’Espanya en Josep Borrell en sàpiga més que de finançament
autonòmic i balances fiscals. Segur que sí. I que la seva innata
capacitat d'argumentar brillantment es dirigeixi a noves qüestions que
millorin l'avui malmesa marca Espanya al món.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada