Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Albert Botran
Ara que van apareixent cròniques sobre la tardor catalana del 2017, la sensació que tenim en llegir-les pot ser enganyosa. L’evolució dels esdeveniments i el refredament que implica la distància temporal ens porten a veure les coses de forma claríssima: va faltar tal cosa i tal altra, vam fallar en això i allò.
Però el cert és que en aquell moment les decisions les preníem des de dins de l’huracà, sense una part de la informació que ara tenim i sense la certesa de com incidirien determinades consignes o determinades mobilitzacions. Per molt que ara algú s’expressi des d’una clarividència de pilota passada, personalment puc dir que no conec ningú a qui no hagi sorprès algun —o més aviat molts— dels esdeveniments que van anar succeint i que van acabar desmuntant els dos determinismes contraposats que hi havia sobre el procés: el de «no passarà res, ens la fotran» i el d’«està tot controlat, feu-nos confiança». El factor popular va ser la clau que va alterar aquests determinismes.
El més intel·ligent seria que el moviment republicà, en conjunt, tractés de fer una lectura compartida d’aquells moments, i a partir d’aquí reconstruís l’estratègia per a un proper assalt. Tots els aprenentatges que ens ha donat l’octubre ens han de servir per afrontar el que vindrà havent evolucionat com a moviment. Sabent que, quan s’accelerin els esdeveniments, serà tard per fer tot allò que no s’hagi fet: en relació a la preparació de les infraestructures, a la previsió d’escenaris, al càlcul de forces, a la construcció de confiances.
Quan el dia 10 d’octubre Puigdemont i els membres del Govern ens van sorprendre amb la no declaració de la República, vanposar sobre la taula tres esculls que entenien com a insuperables: la manca de complicitats a la UE, els interlocutors de la qual demanaven «desescalar» per afavorir una mediació que mai va arribar; el risc de fractura social, del qual alertaven especialment alguns alcaldes i alcaldesses metropolitanes, com per exemple les de Barcelona i l’Hospitalet, i, finalment, el risc de morts provocats per l’acció policial o parapolicial. Després en podríem afegir un parell més que en aquell moment no es van dir: la feblesa de les estructures d’estat, que no s’havien dissenyat per sostenir-les en un escenari de confrontació, i les pressions empresarials, que es van començar a activar a partir de llavors amb el trasllat de seus socials.
Hem de tenir presents aquestes cinc qüestions. Superar-les exigeix tenir més força i també exigeix una direcció política que prepari les condicions per no repetir errors. I aquesta direcció només pot ser eficaç si el moviment popular, la raó última per la qual l’octubre ha estat un salt qualitatiu, és autònom i exigent amb els partits. La força del carrer no es pot esmorteir i per això cal marcar horitzons (ara no n’hi ha), prioritzar la claredat a la confusió (com la viscuda en el procés d’investidura) i no retornar mai més les entitats i plataformes al paper de comparses. El protagonisme popular és la clau.
“
La força del carrer no es pot esmorteir i per això cal marcar horitzons
Ara que hem commemorat el centenari de la revolució soviètica del 1917, recordem que va ser possible gràcies a l’experiència de la revolució del 1905, aquella que Lenin va anomenar l’assaig general. Aprenguem del que vam viure al nostre octubre i reconstruïm una estratègia republicana que sigui victoriosa.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada