Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Per catorzè any consecutiu, la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) presenta el seu informe anual sobre els casos de tortura, maltractaments i morts sota custòdia coneguts a l’Estat espanyol.
En aquest nou informe, que es refereix a l’esdevingut durant l’any 2017, es manté l’estructura i el format que s’ha desenvolupat en els nostres treballs durant els últims anys: al costat de l’anàlisi de les dades i la descripció individualitzada de cadascuna de les situacions conegudes, es presenta una sèrie d’articles específics amb els quals es pretén analitzar algunes de les qüestions considerades més importants o preocupants, al llarg de 2017. Aquest informe es fa això per la necessitat d’entendre i prevenir millor el fenomen de la tortura i els maltractaments a l’Estat espanyol en els últims temps, no només és necessari una anàlisi quantitativa de la problemàtica, sinó que es fa indispensable, també, aportar alguna cosa d’anàlisi qualitativa.
L’informe de 2017 de la Coordinadora per la Prevenció i de la Denúncia de la Tortura (CPDT) recull fins a 1.014 casos de persones que han denunciat socialment o judicialment tortures, abusos i / o maltractaments policials. Aquesta dada és la més alta des de 2004, quan la Coordinadora va començar a recopilar aquestes dades. És més, la xifra pràcticament multiplica per quatre el nombre de casos respecte a 2016. La clau: les 473 persones que van denunciar haver estat víctimes de la violència policial a Catalunya el passat 1 d’octubre.
CRITERIS PER A LA INCLUSIÓ EN AQUEST INFORME
L’article 1r de la Convenció de les Nacions Unides contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o degradants, diu:
“S’entendrà per tortura tot acte pel qual s’infligeixi intencionadament a una persona dolors o sofriments greus, siguin físics o mentals, per tal d’obtenir d’ella o d’un tercer informació o una confessió, de castigar-la per un acte que hagi comès o se sospiti que ha comès, o d’intimidar o coaccionar aquesta persona o a unes altres, per qualsevol raó basada en qualsevol tipus de discriminació, quan aquests dolors siguin infligits per un funcionari públic o una altra persona en l’exercici de funcions públiques, a instància seva o amb el seu consentiment. No consideraran tortures els dolors o sofriments que siguin conseqüència únicament de sancions legítimes, o que siguin inherents o incidentals a aquestes”.
En aquest informe 2017 de la CPDT, el nombre de situacions conegudes es va incrementar un 198%, i el de persones afectades 452%, respecte a l’informe de l’any anterior.
Les dades d’agressions policials durant mobilitzacions socials el 2017, de fet, només són comparables amb els de 2011, any en què es va estendre per tot el país el moviment 15-M. Així, el 2011 van ser 591 les persones que van denunciar aquest tipus d’agressions durant protestes i mobilitzacions i el 2017 han estat 618. En anys anteriors, per exemple a 2016 o el 2015, està xifra va quedar limitada a 20 i 89 persones respectivament.
L’1 D’OCTUBRE A CATALUNYA: L’IMPACTE DE LA REPRESSIÓ POLICIAL
1. Fets
L’1 d’Octubre va ser convocat un Referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya per part del Parlament de Catalunya a través de la Llei 19/2017 que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional. El 27 de setembre de 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va adoptar una sèrie de mesures per impedir la seva celebració, ordenant que s’impedís obrir els col·legis electorals, tancar els que estiguessin oberts i requisar el material electoral que es pogués trobar. La resolució judicial ordenava als cossos policials intervinents de manera conjunta, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil que s’executés l’ordre “sense afectar la normal convivència ciutadana”.
L’1 d’octubre, els Mossos d’Esquadra van tancar 130 col·legis electorals. En els que van romandre oberts, durant tota la nit anterior i a primera hora del matí es van congregar centenars de persones que pretenien protestar per la suspensió del referèndum i assegurar l’exercici de vot. Al voltant de les 9 del matí es va iniciar l’operatiu a tot Catalunya comandat pel coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos, que preveia la intervenció d’agents antiavalots de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil a 92 escoles
electorals.
L’actuació policial, segons les dades dels centres mèdics que dóna la sanitat pública catalana es va saldar amb 1.066 persones ferides, 30 van ser per traumatisme cranioencefàlic, 23 per fractures, 383 per policontusions, 435 per contusió, 1 per infart i 1 persona va perdre la visió d’un ull per impacte de bala de goma.
Els fets van donar lloc a l’obertura de 57 causes en 23 jutjats diferents de Catalunya. El gener de 2018, el Consell General del Poder Judicial va xifrar en 257 les denúncies que s’havien presentat per lesions o delictes contra la integritat moral. 99 denúncies es van presentar als jutjats d’Amposta, almenys 99 en els Jutjats de Barcelona i una querella que afectava més de 200 persones promoguda pels Ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis.
Tan sols comptant aquestes tres accions jurídiques la xifra arriba a 400 persones, superant la que va oferir el Consell General del Poder Judicial.
En el present informe anual sobre situacions de tortura o maltractaments a l’Estat Espanyol de 2017 ocupen un lloc destacat les situacions relatives a l’1 d’octubre. Moltes de les dades proporcionades van ser recollits per l’equip de voluntaris i professionals que van configurar el dispositiu de #SomDefensores que va desplegar, observadores sobre el terreny i que va fer un seguiment i registre de situacions en temps real durant tota la jornada.
Un cop judicialitzats els fets de l’1 d’octubre, tot i l’esforç de recopilació de dades per part de l’equip d’investigació de la CDPT, la diversitat de fonts consultades, persones afectades, professionals del Dret, entitats de drets humans, mitjans de comunicació, així com la magnitud de les persones afectades i l’extensió territorial dels fets, ha impedit que s’hagin pogut documentar la totalitat de vulneracions succeïdes. L’informe dóna compte de 60 situacions representatives, que en el seu conjunt, afecten 538 persones.
2.- La violència policial:
Les intervencions dels agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil, com es desprèn de les imatges gravades per particulars i per mitjans de comunicació, es van dur a terme desatenent els principis rectors d’oportunitat, congruència, progressivitat i proporcionalitat així com els protocols policials d’ús de la força en situacions d’ordre públic, les mateixes van infringir la prohibició de colpejar de dalt a baix amb les defenses i de danyar el tronc superior i a zones sensibles com cap o tòrax, s’han documentat 20 traumatismes crani encefàlics. La violència utilitzada, a més del resultat lesiu, es va realitzar emprant formes especialment vexatòries, com estirades o subjeccions de pèl, travetes als que s’apartaven, cops a les mans dels que se subjectaven en reixes o baranes, llançaments de persones per les escales, cops a persones que ja havien caigut a terra i no podien apartar-se ni protegir-se.
La violència policial va ser desproporcionada atès el fet que la majoria de les actuacions policials es van donar davant respostes de no violència per part de la ciutadania, és a dir davant concentracions nombroses en els accessos dels col·legis electorals però no violentes o persones entrellaçades assegudes a la via pública.
Mereix especial referència a l’ús de material coercitiu antiavalots com les defenses policials, però també material especialment perillós com els gasos lacrimògens o escopetes de bales de goma en situacions que objectivament, per la seva absència de perill significatiu per als agents policials i tercers, no justificava el seu ús. Pel que fa a les escopetes de bales de goma, en l’escola Ramon Llull de Barcelona, van ser usades en més de 30 ocasions, la majoria d’elles amb salves però algunes d’elles amb bales de goma. En el cas de Roger Espanyol, el mateix va ser ferit a l’ull a causa d’un tret a curta distància, estant envoltat de periodistes i sense que existís cap situació rellevant que ho justifiqués. Un cop ferit, tot i els crits d’emergència dels que l’auxiliaven, els agents policials van tornar a disparar bales de goma en aquesta direcció.
L’ús de les bales de goma, prohibides des d’abril de 2014 per part del parlament català, en un context objectiu de no necessitat, va ser realitzat a sabent del greuge col·lectiu que suposava causar nous ferits per bala de goma i infringir un acord del parlament català que les havia erradicat en abril del 2014 fruit del consens social al respecte. El seu ús, va suposar un altre aspecte qualitatiu de la violència exercida.
En termes quantitatius i col·lectius, la violència l’1 d’octubre suposa una vulneració de drets massiva, un “laboratori de la repressió” que ha estat denunciada davant diversos organismes internacionals. Sens dubte les situacions que s’han documentat en l’1 d’octubre tenen encaix en les tipologies de tortura i tracte degradant que contemplen els organismes internacionals especialitzats en la matèria com el CAT. Així mateix contravenen igualment la prohibició de l’Art. 3 del CEDH, i encaixen en les categories de maltractament que el TEDH entén que conformen aquesta prohibició.
Més enllà de la violència policial, física i simbòlica desplegada l’1 d’octubre, el qüestionament de la veracitat de les dades relatives al nombre i tipus de persones ferides o la banalització i justificació que de la mateixa han realitzat autoritats com la mateixa Fiscalia, Govern i cossos policials ha incrementat l’impacte psicosocial d’aquesta.
El silenci i la negació per part del Estat Espanyol
El silenci i negació institucional continuada exercida per part de l’estat han generat un profund sentiment d’indignació i impotència, perllongant la simptomatologia de les persones afectades, allargant els processos de recuperació. Això s’ha incrementat pel manteniment de la incertesa política i els successius episodis de violència institucional que s’han donat des de llavors. Les persones afectades per l’1 d’octubre de manera més directa estan vivint l’evolució sociopolítica d’una manera més sensible, personal i directa, activant-se contínuament el record dels fets patits l’1 d’octubre.
A més de l’anterior, la nul·la iniciativa del govern i dels mateixos cossos policials per dur a terme la investigació dels excessos policials, juntament amb la divulgada condecoració de diversos comandaments, ha acusat el greuge col·lectiu patit l’1 d’octubre.
Conclusions
Davant aquesta greu situació de vulneració de drets humans des de la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura remarquem les següents consideracions:
-La violència policial l’1 d’octubre s’emmarca en un context d’excepcionalitat política i repressió més ampli a Catalunya, mostra d’això és la presència prèvia i posterior a l’1 d’Octubre de milers d’efectius policials.
– L’extensió i la qualitat de la violència desplegada el converteixen en un dels episodis de vulneració dels drets humans més rellevant dels últims anys.
– L’actuació policial va fer ús de la violència de manera desproporcionada i desatenent els principis informadors i exigències reglamentàries, i el mateix mandat del TSJC.
– En el marc de l’actuació policial més enllà dels danys físics, alguns d’ells greus, es van donar multitud de situacions vexatòries i d’utilització simbòlica de la violència, sense respectar l’especial vulnerabilitat d’algunes persones.
– La violència exercida es va dur a terme a la via pública així com en espais tancats, equivalents a centres de detenció.
– La violència exercida l’1 d’octubre ha causat un impacte psicosocial greu en la ciutadania catalana.
– Guàrdia Civil i Policia Nacional van usar material antiavalots especialment contundent com gasos lacrimògens i escopetes de bales de goma en contextos que no ho requerien, arribant a causar la pèrdua de visió d’un ull d’un jove.
– La violència policial l’1 d’octubre no ha comportat cap investigació interna per part dels respectius cossos policials, per la investigació dels excessos comesos i l’oportuna depuració de responsabilitats disciplinàries.
– Els comandaments policials de l’operatiu han estat condecorats tot i la notòria existència d’excessos policials.
– L’ineficient sistema d’identificació dels agents policials d’ambdós cossos policials dificultarà la depuració de responsabilitats, generant una impunitat, sent urgent la seva modificació.
– A més de la investigació judicial, hauria de desbloquejar la iniciativa i dur-se a terme una investigació parlamentària al Congrés dels Diputats, atès el fet va ser judicialment deixada sense efecte la comissió d’investigació que va crear el Parlament català.
– La manca de recerca i els obstacles del Govern a les investigacions, els premis i altres reconeixements als autors de semblant violència i el menyspreu a les víctimes, posen en relleu el nul compliment de l’Estat Espanyol a les obligacions internacionals de promoure investigacions, protegir les víctimes i proporcionar instruments per a la no repetició dels fets.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada