Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
L'Estat sap que la denúncia de l’empresonament forma part del combat polític contra la repressió
JOSEP CRUANYES Advocat i vicepresident de l'ANC
 |
| Companys al penal de Santa María, amb Comorera i Lluhí |
Hem vist les imatges dels presos catalans
Junqueras, Forn i Romeva a Soto del Real. Hem tingut una sensació impactant, en
tenir l'evidència que els presos polítics són a la presó. Les imatges ens han
posat davant dels ulls unes persones que vam perdre de vista fa mesos. No teníem
cap altra imatge que la dels cartells que en demanen la llibertat. Hem vist
l’evidència del seu empresonament.
Una primera reacció instintiva ha estat
pensar que s’ha vulnerat el seu dret a la intimitat i protestar davant dels
jutjats i les institucions penitenciàries. Així, es va presentar una denúncia al
jutjat d'Arganda del Rey, que ha estat diligentíssim per decretar la prohibició
de les imatges difoses per l'ARA i La Sexta. Jo diria sospitosament
diligent.
En aquests moments, les coses passen massa
de pressa i cal analitzar els fets amb més deteniment. Cal reflexionar sobre el
sentit de les imatges des d’un punt de vista més general, per veure quin paper
tenen en el context de la causa seguida contra el sobiranisme.
El dret a la imatge i la intimitat no són
dos conceptes unívocs i, per tant, fins i tot en un ambient penitenciari pot ser
positiu o negatiu difondre la imatge d’una persona. Els presos tenen el dret
d’imatge. La presó ha de respectar la seva intimitat i el seu honor, per no
estigmatitzar una persona que hagi estat condemnada per un fet delictiu, per tal
que es pugui reincorporar a la vida social un cop complerta aquesta
pena.
La imatge dels empresonats és imprescindible per posar en evidència la injustícia que està cometent l’Estat
La situació dels presos polítics catalans,
però, no és aquesta. Són persones empresonades que no han comès el delicte del
qual se les acusa, i no per error judicial sinó perquè el sistema ha decidit
acusar-les d’un delicte inexistent per justificar la repressió contra una
ideologia o moviment al qual pertanyen. Un acte contra la llibertat política i
ideològica.
Per tant, els presos polítics no viuen una
situació judicial ni penitenciària normal, perquè no se’ls respecten els drets,
perquè no se'ls apliquen les normes de la llibertat provisional i, sobretot,
perquè són a la presó fruit d’un procés polític. L’objecte d’aquest procés
irregular no és cap altre que aturar el moviment independentista, imputant els
dirigents i membres del Govern per una rebel·lió que no han comès, ja que no han
fet cap aixecament amb armes ni violència. Només han dut a terme actes
democràtics i pacífics, que són un dret fonamental de tot representant polític i
tot ciutadà. Per això, si la base fàctica de la imputació és inconsistent,
encara són més irregulars els motius pels quals se’ls manté a la presó.
No ens hem parat a pensar per què el
jutjat d'Arganda del Rey ha estat tan diligent a l'hora de prohibir l'emissió de
les imatges. Segur que és perquè al sistema repressiu li interessa. No hem
d’oblidar que estem en una lluita contra la repressió política, en què la veu de
les persones empresonades i la presència de la seva imatge és imprescindible per
posar en evidència la injustícia que està cometent un estat amb mètodes
autoritaris contra els drets fonamentals.
Si el jutjat ha estat tan diligent a l'hora de prohibir l'emissió de les imatges segur que és perquè al sistema repressiu li interessa
Un dels objectius de l'actuació de
repressió política és empresonar els que se'n consideren els dirigents,
mantenint-los en una situació d’aïllament, com s'ha demostrat amb els càstigs
que s'han imposat a Jordi Sànchez i Oriol Junqueras quan van emetre missatges de
veu o quan Junqueras va fer una entrevista amb RAC1. Una mostra que el sistema
els vol invisibilitzar.
Tot i que els afectats ho autoritzen, no
se’ls ha permès mai fer entrevistes presencials o que els fessin fotografies
dins de la presó.
Tot estat que imposa la repressió política
utilitza mètodes similars. Així, el franquisme amb la por va imposar el silenci.
Quan s’elaborava la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme i
vaig proposar publicar la llista amb el nom de les víctimes, van sorgir tota
mena d’obstacles jurídics invocant el seu l’honor i la seva intimitat. A la fi
s’ha vist que amb la publicació de la llista de totes i cada una de les més de
seixanta-sis mil persones processades en els consells de guerra anul·lats s’ha
fet un acte jurídic i material que trencava el silenci i els restablia
l'honor.
Des de sempre tot pres polític ha tingut
la necessitat de tenir visibilitat per denunciar la seva situació, trametent
escrits i comunicacions a l’exterior, que sempre s’han tret de manera
paral·lela, ja que els conductes ordinaris ho impedien.
Si els escrits eren el mitjà de
comunicació en el franquisme, ara les imatges són una eina molt potent i
necessària. Esperar que se’ls autoritzi fer entrevistes o prendre imatges de la
situació interna és pura il·lusió, ja que l'Estat sap que la denúncia de
l’empresonament forma part del combat polític contra la repressió i per això no
ho permet.
Cal obtenir com sigui imatges dels presos
i preses polítiques per denunciar la greu injustícia que pateixen.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada