Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
El president de Catalunya Carles Puigdemont parla sobre l’exili, el temps a la presó alemanya i el futur del moviment independentista. EL TEMPS ofereix de manera íntegra l'entrevista realitzada pel setmanari alemany.
| El president a l'exili, Carles Puigdemont| Der Spiegel |
Carles Puigdemont, l’home de pentinat característic, es va donar a conèixer arreu del món fa un any: sent president de Catalunya, l’1 d’octubre del 2017 va celebrar un referèndum sobre la separació de la regió, a pesar que el Tribunal Constitucional ho havia prohibit. La baralla amb el govern central de Madrid es va agreujar fins a convertir-se en una crisi i l’aleshores president d’Espanya Mariano Rajoy va posar Catalunya sota administració judicial mitjançant l’article 155 de la Constitució. Van destituir el govern de Catalunya i Puigdemont va ser acusat de “rebel·lió” per la Justícia espanyola. Alguns membres del seu gabinet van entrar a presó preventiva i ell va fugir a Bèlgica.
A finals de març el van detenir per una ordre de detenció europea mentre estava de pas a Alemanya, i va acabar en una presó al nord del país. A mitjan juliol l’audiència territorial del Land de Schleswig-Holstein va decidir que no podien extradir-lo a Espanya per rebel·lió. Fa dues setmanes Puigdemont va tornar a Bèlgica, des d’on continua treballant a fons per la independència. L’entrevista es du a terme a l’oficina de l’Spiegel a Brussel·les, Puigdemont, de 55 anys, es presenta amb vestit negre i corbata blava, acompanyat d’un guardaespatlles, que forma part, segons hem comprovat, de la policia catalana, però només el pot protegir en el seu temps lliure. Un exemple de l’absurda situació en què es troba Puigdemont.
SPIEGEL: Senyor Puigdemont, vostè va estar quatre mesos a Alemanya, dotze dies en presó. Com va ser?
Puigdemont: Ara mateix pot semblar sorprenent, però va ser una experiència molt enriquidora, tant políticament com personalment. A Alemanya no hi va haver cap tipus d’encontre desagradable, tots van ser respectuosos i amables amb mi encara que no compartissin la meva opinió. Fins i tot quan estava a la presó tothom em va tractar correctament. Podia confiar que em trobava en un estat de dret i que estava en mans de professionals.
SPIEGEL: Amb això ens vol dir que a Espanya és diferent, però Espanya també és un estat de dret.
Puigdemont: Malauradament allí és diferent. El sistema judicial espanyol té més punts dèbils. Si els catalans volem anar-nos-en d’Espanya és per l’experiència amb el règim de la Constitució del 1978. Per exemple, el jutge que decideix sobre els recursos en el meu cas abans havia sigut senador pel Partit Popular conservador. Com podem confiar en ells? Encara que podem recórrer al Tribunal de Justícia europeu, molts hauran de passar anys en la presó fins que els donin la raó, perquè Espanya ha violat els seus drets fonamentals.
SPIEGEL: Per què ha tornat a Bèlgica?
Puigdemont: Vull reprendre el meu treball on el vaig deixar. Vam acordar que el més útil per a la nostra causa és establir el quarter general a la capital europea. Res del que faig des de la tardor passada ho faig per motius personals. Em deixo portar pel meu sentiment de responsabilitat amb Catalunya.
SPIEGEL: Però vostè va defugir la seva responsabilitat i va escapar a l’estranger, en lloc d’entregar-se a la justícia.
Puigdemont: Si hagués actuat per benefici personal hauria desaparegut. Però vaig utilitzar la meva llibertat per perseguir el meu objectiu polític. He viatjat a Dinamarca, Suïssa i Finlàndia, he donat discursos, i continuaré fent-ho.
SPIEGEL: Pensa que és just que molts dels seus aliats estiguin a la presó i vostè en llibertat només gràcies a haver fugit?
Puigdemont: No m’agrada, però tampoc m’agrada estar a l’exili. Me n’he anat fora del país pel nostre moviment, igual que altres, perquè no tenim plena llibertat d’expressió ni garanties d’un procés correcte.
SPIEGEL: Vostè ha aconseguit donar a conèixer arreu del món la causa de Catalunya. N’està orgullós?
Puigdemont: No és mèrit meu. S’han unit dos fenòmens: la gran mobilització dels ciutadans i les noves tecnologies de la informació. El que fa algunes dècades hagués passat en secret, avui dia es transmet a tot el món en el mateix moment. A Hèlsinki, poc abans d’haver-me arrestat a març en la frontera alemanya, vaig dir: volem una societat en què el telèfon té més poder que l’espasa.
SPIEGEL: Qui l’ha ajudat a desenvolupar aquest moviment digital?
Puigdemont: Es va fer de forma espontània. Molts joves catalans han estudiat als EUA o a Europa, alguns d’ells són especialistes en informàtica. Vam planificar bé el contraatac digital als atacs que feien contra nosaltres. Gràcies a aquesta estratègia vam poder votar en el referèndum. La nostra gent s’organitza a soles, per WhatsApp, Telegram o Twitter. Per a un estat tot això és molt difícil de controlar.
SPIEGEL: Ara mateix vostè és la cara de Catalunya al món. Li agrada?
Puigdemont: No m’agrada gens. No vull ser-ho, tampoc seria just per al moviment català. No necessitem cap líder ni màrtir. Jo porto una vida molt solitària. Reviso milers de cartes i rep diàriament moltes visites. Em sent com si estigués en arrest domiciliari.
SPIEGEL: Fins ara, a la Unió Europea la idea d’una república independent de Catalunya ha trobat pocs adeptes, a pesar de tot el treball que està fent.
Puigdemont: No m’ha sorprès. Sempre he advertit tothom que ningú no ens reconeixeria. Critico que la UE no hagi dit res sobre com tractaria amb una Catalunya independent. Però, com a ciutadà europeu, m’ha decebut profundament sobretot el silenci després de la violència policial durant el dia del referèndum.
SPIEGEL: Vostè va infringir la Constitució espanyola quan, fa quasi un any, va organitzar el referèndum il·legal sobre la separació.
Puigdemont: Jo no vaig infringir la Constitució. El Tribunal Constitucional va infringir la Constitució el 2010, quan va fallar en contra del nostre estatut d’autonomia català, aprovat el 2006 per un 74 per cent de la població.
.jpg)
El president exiliat a Bèlgica, Carles Puigdemont| Jordi Play
SPIEGEL: Com pot infringir la Constitució el Tribunal Constitucional?
Puigdemont: Clar que ho pot fer, especialment si els jutges han d’agrair als polítics els seus càrrecs. A més, la Constitució espanyola no prohibeix en cap lloc un referèndum.
SPIEGEL: Segons l’article dos en el títol preliminar la “unitat indissoluble de la nació espanyola” és la base de la Constitució.
Puigdemont: El pla constitucional també el té el pacte civil de l’ONU que va firmar Espanya el 1976, segons el qual tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació.
SPIEGEL: Però el pacte civil de les Nacions Unides no concedeix cap dret a la secessió, llevat de, per exemple, en casos de colonialisme o sotmetiment en una dictadura.
Puigdemont: Alguns experts en dret internacional ho dubten. I ja seria molt trist si l’únic camí per al reconeixement de la independència fos amb violència. Escòcia tampoc no era una colònia ni Gran Bretanya una dictadura. No es va infringir cap dret internacional quan s’hi va dur a terme un referèndum.
SPIEGEL: Però va ser amb l’aprovació del govern de Londres.
Puigdemont: Siguem honestos, nosaltres els catalans, amb només el 16 per cent de la població espanyola, no tenim cap possibilitat de dur a terme una reforma de la Constitució. A Espanya és molt complicat i en 40 anys només s’ha fet dues vegades, per ordre de la UE.
SPIEGEL: Com es va convertir vostè en el combatent de la causa catalana?
Puigdemont: Tenia 13 anys quan va morir Franco...
SPIEGEL: ... el dictador espanyol. En aquells temps també es va oprimir la llengua i la cultura catalanes.
Puigdemont: La mort de Franco va coincidir amb els anys en què em convertia en adult. Sentia que contribuir en política sobre el destí del meu país seria decisiu per a la meva vida. Durant la dictadura no podíem donar la nostra opinió lliurement. En lloc de queixar-me, ara puc fer alguna cosa per la meva terra, Catalunya.
SPIEGEL: Sempre ha volgut un estat propi?
Puigdemont: Mai no he estat ni ho estic avui dia a favor d’una ruptura forta, sempre he volgut una Catalunya independent, però sense violència, com a resultat d’un procés democràtic.
SPIEGEL: Per què? El nacionalisme és una ideologia del segle XIX.
Puigdemont: No parlem mai de nacionalisme, sinó de sobirania. A Catalunya no es tracta d’una lluita independentista nacionalista clàssica. Si es volgués fundar un nou estat nacional ho haguéssim pogut fer fa molt. El nacionalisme és un perill per a Europa.
SPIEGEL: Però al cap i a la fi vostè vol un estat propi. Això és nacionalisme.
Puigdemont: Sí, volem un estat independent en forma de república. Volem una Europa unida políticament on viuen ciutadans, en lloc de membres d’estats nacionals. Creiem en una identitat europea. La majoria dels catalans estarien d’acord si els donessin un autogovern i, així, un passaport europeu.
SPIEGEL: Però, com a regió autònoma, Catalunya avui dia ja té grans competències. Per què vol ser independent?
Puigdemont: L’autonomia que donen les regions espanyoles és purament administrativa. I nosaltres els catalans vam haver de veure, igual que els bascs, que no podem canviar l’estat espanyol.
SPIEGEL: Vostè afirma parlar pels catalans, però almenys la meitat dels catalans vol romandre en Espanya.
Puigdemont: En les eleccions autonòmiques, almenys la meitat va votar partits que lluiten per la independència.
SPIEGEL: La seva lluita no ha dividit famílies i grups d’amics?
Puigdemont: De la mateixa forma es podria dir també que la unitat d’Espanya ens divideix. No li faríem cap favor a la democràcia si calléssim els problemes sols per evitar la disputa. El pitjor és que no hi ha mecanismes per solucionar aquesta controvèrsia. L’únic instrument útil en una democràcia són les urnes electorals.
SPIEGEL: El nou president socialista Pedro Sánchez ha tornat a entaular conversacions amb Barcelona. Ell no és la seva millor oportunitat de trobar una solució?
Puigdemont: Sanchéz també va votar al Senat per l’administració judicial a Catalunya. El seu company de partit va comparar el moviment independentista amb una malaltia vírica. Només hi ha un partit a Espanya que està a favor de celebrar un referèndum vinculant a Catalunya: la nova esquerra de Podemos. Però admeto que hi ha un altre to amb el govern socialista.
SPIEGEL: A finals del 2017 els socialistes van impulsar una comissió parlamentària per examinar una reforma de la Constitució, a més d’un federalisme real.
Puigdemont: Vam comprovar que els socialistes, quan estaven al govern, no volien cap federalisme. No podem ser tan naïfs per pensar que ara ho diuen de veritat. Només ens interessa quines ofertes posa Sánchez sobre la taula: en què consistiria la reforma i quin objectiu es perseguirà?
SPIEGEL: La seva lluita a Brussel·les no està en contradicció amb la postura pragmàtica del govern a Barcelona?
Puigdemont: Qui diu que el que fem aquí, a Brussel·les, no és pragmàtic? Jo mateix i altres polítics treballem a l’exili per informar internacionalment sobre el conflicte. Podem parlar lliurement, sense por que ens demandin per un simple tweet.
SPIEGEL: Vostè no pot tornar-hi, però a casa seva tot continua sense vostè. Ha fracassat?
Puigdemont: Diria que sí, però si ja no tingués res a fer ni a dir en la política catalana. El meu partit és el més fort en la banda independentista del parlament de Catalunya. Si hi hagués la possibilitat de votar lliurement el president, seria jo. Estic en contacte continu amb el govern català i amb el meu grup.
SPIEGEL: El nou president català Quim Torra també li fa cas?
Puigdemont: Sí, i jo faig cas a Quim Torra, som del mateix equip, ens coordinem. Ell és cap de govern a Barcelona, però tothom sap que està més limitat en el seu espai de llibertat d’acció.
SPIEGEL: Fa poc vostè va fundar amb altres el moviment “Crida Nacional per la República”. Per què?
Puigdemont: Creiem que un moviment així és el més adequat per a la situació política de Catalunya. Cada generació necessita les seves pròpies formes de fer política. Això no funciona amb els antics partits-fòssils, immersos en la crisi arreu d’Europa.
SPIEGEL: Vostè coopera amb altres moviments independentistes?
Puigdemont: És clar que sí. Si volem independència per a nosaltres, com no hem de defendre la lluita en altres països? Però cada procés té les seves particularitats. No hi ha cap sindicat dels moviments independentistes.
SPIEGEL: Qui paga realment la seva estància aquí a Bèlgica?
Puigdemont: Ara mateix només rep els sous que em corresponen com a antic president. He de recórrer a estalvis. Per sort molta gent atorga donatius per ajudar la nostra causa, la nostra “casa de la República” a Waterloo i els costs dels advocats.
SPIEGEL: Quina visió de futur té?
Puigdemont: En el millor dels casos viuré a l’exili molts anys. Una anàlisi pessimista seria que hagués de passar molts anys a la presó. Si som optimistes creiem que tornarem a casa prompte i que tots sortiran en llibertat. Treballem per a això. Tinc molta confiança en la justícia europea i en el comitè per a drets humans de l’ONU.
SPIEGEL: Senyor Puigdemont, gràcies per aquesta entrevista.
Traducció de Mar Sanfèlix
Carles Puigdemont: “No m’agrada estar a l’exili” - El Temps
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada