Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
La cúpula del poder judicial té tot de fronts oberts que comprometen la seva credibilitat · PP i PSOE comencen les negociacions per a repartir-se el control del nou CGPJ
El setembre és un mes d’exàmens i
recuperacions d’última hora. El Consell del Poder Judicial espanyol viurà
enguany una autèntica prova de foc per a la seva credibilitat. Després de ser
criticat amb duresa per l’informe GRECO com un òrgan més
polític que no jurídic, la cúpula de la judicatura ha pogut comprovar que les
males praxis i l’estratègia de les euroordres contra els exiliats l’han aïllada
de la resta de la UE. El setembre, doncs, pot esdevenir una autèntica estocada a
una estructura judicial que reclama a crits una reforma urgent i
profunda.
Elpidio José Silva ironitzava
sobre això aquesta setmana. El jurista assegurava que per transparència i
austeritat es podia eliminar el CGPJ i fer dependre els jutges directament del
govern espanyol i el Ministeri de Justícia. Era ironia, però el to revelava la
desafecció de qui ha estat víctima dels interessos del sistema. Cal recordar que
dimecres el CGPJ va ser denunciat davant del Consell d’Europa per ‘corrupció sistemàtica i prevaricació permanent’. Un
denuncia que s’afegeix a la querella de l’Associació Atenes presentada al
Suprem.
Ara, un dels fronts principals per al CGPJ
és la demanda civil del president Carles Puigdemont i els consellers exiliats
contra el jutge Pablo Llarena. L’acusen de no
haver garantit les condicions d’un judici just i d’haver-se extralimitat en la
causa contra el primer d’actubre, tot plegat per unes declaracions fetes en una
conferència a Ovieu (Astúries). La primera vista es farà el 4 de setembre a
Brussel·les i Llarena no cal que s’hi presenti. L’advocat Paul Beakert ja ha
avisat que la cita només una primera presa de contacte amb el cas.
Tanmateix, la demanda fa temps que és un
exemple de les males praxis de la cúpula judicial. Llarena va demanar empara al
CGPJ –presentada dos mesos fora del termini estipulat per la llei–, perquè
considera que és un ‘atac planificat’ i ‘groller’ contra la seva persona, però
la temença del jutge és que s’hagi de fer càrrec de les despeses del judici i
que el tribunal belga revisi la seva polèmica instrucció de la causa contra el
primer d’octubre. El president del consell, Carlos Lesmes, bon amic del
magistrat, li va dispensar l’empara i va instar el govern espanyol a fer tant
com fos possible per a defensar-lo.
L’empara, que havia d’haver estat
refusada, ha provocat urticària en diversos estaments de la judicatura, en
primer lloc perquè pot constituir un delicte de prevaricació i perquè col·loca
el jutge Llarena gairebé en un pla d’inviolabilitat. ‘És una decisió sorprenent
perquè és contrària a la constitució’, va declarar Elpidio Silva.
El govern espanyol va explicar dijous que
es personaria en el judici de Brussel·les per a ‘defensar la sobirania i la
immunitat jurisdiccional dels tribunals espanyols’ i que, en cap cas, no
assumiria la defensa de Llarena per les seves declaracions privades. No obstant
això, Gonzalo Boye, coordinador de les defenses dels exiliats, acusa l’executiu
de mentir. ‘Si contracten un advocat a Bèlgica, és per defensar Llarena. La
justícia espanyola no l’ha pas demandada ningú’, assegura en una entrevista a
VilaWeb.
La demanda només sol·licita una
compensació d’un euro a Llarena i, com que és civil, no implicaria cap
euroordre, si fos condemnat. Llavors com s’expliquen tants nervis?El cas dels presos polítics i els exiliats acabarà tard o d’hora
al Tribunal Europeu de Drets Humans i el judici a Brussel·les serà part de
l’argumentació de la defensa. Indiferentment del resultat de la demanda, el
tribunal ha acceptat d’investigar la mala praxi de la instrucció de la causa del
primer d’octubre. Si ell cau, el castell s’ensorra.
Una recusació que pot rebentar el
tribunal del primer d’octubre
Però Bèlgica no és pas l’únic front obert per la cúpula judicial.
El setembre el Suprem també s’ha de pronunciar sobre la recusació per a apartar
cinc dels set jutges de la causa general contra l’1-O. La instrucció de Llarena
ha estat farcida de polèmiques. Ara, els magistrats que s’han fet càrrec de la
causa no prometen res de millor. En una entrevista a ‘El matí de Catalunya Ràdio’, Boye ho va deixar clar: ‘Això no és un judici just i només se’n
pot esperar una sentència injusta.’
Un dels recusats és el president del
tribunal, Manuel Marchena, que també encapçala la sala penal del Suprem. La
defensa dels presos polítics i exiliats consideren que el magistrat és
contaminat per la causa perquè, conjuntament amb Andrés Martínez Arrieta, Juan
Ramón Berdugo Gómez i Luciano Varela Castro, formava part de la sala que va
admetre a tràmit la querella per rebel·lió, sedició i malversació. De fet,
Marchena fou qui va redactar la resolució d’admissió. El magistrat, però, arrossega molts més problemes: vincles amb el PP, acusacions de nepotisme i més escàndols que
posen en dubte la seva professionalitat.
Si la recusació va endavant, el president
del CGPJ i el Suprem, Carlos Lesmes, haurà de fer equilibris per formar un nou
tribunal. Ho decidirà la sala del 61 del Suprem i,
malgrat les proves contra els jutges, el perfil dels integrants i els
antecedents fan pensar que la recusació no reeixirà. Només cal dir que qui porta
la instrucció del cas és Vicente Magro, ex-senador del PP
entre el 1996 i 1997. Poca cosa en resta, del suposat prestigi del Suprem,
presentada com la flor i nata de la judicatura.
PSOE i PP comencen les
negociacions per a controlar el nou
CGPJ
El mandat de l’actual Consell del Poder Judicial expira el 4 de desembre. Tan solament el president, el conservador Carlos Lemes, pot repetir. Els integrants del nou CGPJ els decidiran el congrés i el senat. Cada cambra tria deu vocals: sis places són per a jutges i quatre per a juristes amb més de quinze anys d’experiència. Perquè els nomenaments tirin endavant calen els vots de tres cinquenes parts de les cambres. És a dir, si PP i PSOE es posen d’acord poden tornar a repartir-se l’òrgan de govern dels jutges, actualment sota control d’una majoria conservadora.
El mandat de l’actual Consell del Poder Judicial expira el 4 de desembre. Tan solament el president, el conservador Carlos Lemes, pot repetir. Els integrants del nou CGPJ els decidiran el congrés i el senat. Cada cambra tria deu vocals: sis places són per a jutges i quatre per a juristes amb més de quinze anys d’experiència. Perquè els nomenaments tirin endavant calen els vots de tres cinquenes parts de les cambres. És a dir, si PP i PSOE es posen d’acord poden tornar a repartir-se l’òrgan de govern dels jutges, actualment sota control d’una majoria conservadora.
El procés de renovació ha començat sense
que el congrés hagi abordat encara la reforma de la llei orgànica del poder
judicial que hauria de permetre als professionals de la judicatura d’elegir els
seus dotze vocals. Però amb el procés en marxa –la presentació de candidatures
es va obrir el 3 d’agost– seran novament els partits que monopolitzaran el CGPJ,
almenys cinc anys més.
Amb el congrés fragmentat i la moció de
censura encara calenta, la possibilitat que no hi hagi acord entre PP i PSOE no
es pot descartar del tot. Si fos el cas, Lesmes i la majoria conservadora
continuarien al capdavant de la judicatura fins que no hi hagués consens per a
nomenar un nou CGPJ. El 15 d’agost, però, el president del PP, Pablo Casado, va
obrir la mà als socialistes per a trobar una solució. Només va posar una
condició: res de negociar amb ERC, el PDECat i el PNB.
Així doncs, PP i PSOE començaran a posar
fil a l’agulla aquest setembre. El 2013 van haver de menester més de dos mesos
per a perfilar el CGPJ. La composició que es va pactar és la següent: 10 vocals
proposats pel PP, 7 de proposats pel PSOE, 1 de pactat amb IU, 1 de pactat amb
CiU i un altre amb el PNB. L’acord es va assolir amb una majoria absoluta del
PP. Ara, amb els socialistes a la Moncloa i els advertiments de Casado, la
formula serà distinta.
Si les negociacions s’eternitzen, la
imatge per al poder judicial pot ser dramàtica. Mentre el PP i el PSOE juguen a
l’estira-i-arronsa per a controlar la cúpula de la judicatura, el Suprem jutjarà
els presos polítics i exiliats. Els advocats dels represaliats han anunciat que
faran de la causa contra el primer d’octubre un judici polític. Tanmateix,
potser no preveien que PP i PSOE, involuntàriament, també hi
participarien.
Casado al Suprem pel màster
fantasma?
I per acabar-ho d’adobar, si el setembre no era prou calent, el Suprem s’haurà de pronunciar sobre el màster fantasma de Pablo Casado. La jutgessa Carmen Rodríguez-Medel va elevar la causa a l’alt tribunal perquè el president del PP és aforat. La magistrada va demanar al Suprem que el cités com a investigat i li demanés els treballs que diu que va presentar per aprovar el màster, com també l’ordinador amb què els va fer.
I per acabar-ho d’adobar, si el setembre no era prou calent, el Suprem s’haurà de pronunciar sobre el màster fantasma de Pablo Casado. La jutgessa Carmen Rodríguez-Medel va elevar la causa a l’alt tribunal perquè el president del PP és aforat. La magistrada va demanar al Suprem que el cités com a investigat i li demanés els treballs que diu que va presentar per aprovar el màster, com també l’ordinador amb què els va fer.
Si el Suprem decideix d’obrir una
investigació serà un cop molt fort a la carrera política de l’actual cap de
l’oposició –la presidenta madrilenya Cristina Cifuentes va dimitir per un cas
similar–, però també per a la renovació del PP després de la dimissió de Mariano
Rajoy. Ara, Manuel Marchena presideix la sala que ha d’admetre a tràmit la
petició de Rodríguez Medel. El magistrat ha arxivat anteriorment causes
espinoses per al PP.
Font: El setembre esdevé una prova de foc per a la credibilitat de la cúpula judicial espanyola | VilaWeb
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada