“Ara el 155 es pot aplicar a qualsevol comunitat” | Emili Bella

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

 “L’aplicació de l’article va ser un fracàs perquè, si es pretenia trobar una solució al conflicte, no es va trobar”

 “Vam decidir continuar [sota el 155] per mantenir la dignitat institucional de la Generalitat”

Pau Villòrria, comissionat per al Desplegament de l'Autogovern. JUANMA RAMOS JUANMA RAMOS.

‘Ens en sortirem’

Pau Villòria ocupa el despatx de l’ex-secretari general de la Presidència Quim Nin. El presideix una fotografia de Quim Torra. El “comissionat del 155”, com se l’ha rebatejat, va viure des de dins del govern l’aplicació de l’article en qüestió i, com a secretari general d’Empresa i Coneixement, mantenia reunions amb l’exsecretari d’estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, mà dreta de Soraya Sáenz de Santamaría. Quan li truquen al mòbil, sona la cançó d’Obeses ‘Ens en sortirem’.

EMILI BELLA - BARCELONA

Amb el pre­text de res­ta­blir l’ordre cons­ti­tu­ci­o­nal, van apli­car mesu­res des­pro­por­ci­o­na­des

Tenien una obsessió amb tot el que era pro­jecció exte­rior de Cata­lu­nya

L’informe sobre l’afec­tació de l’arti­cle 155 recull la para­lit­zació d’un con­veni per a un pro­jecte de recerca de vacu­nes con­tra la sida, la pèrdua de part del suport addi­ci­o­nal per als alum­nes amb neces­si­tats espe­ci­als el curs 2017/18, l’atu­rada de cam­pa­nyes de comu­ni­cació antiin­cen­dis fores­tals, la pèrdua de llocs de tre­ball en algu­nes enti­tats...

Tot això que hi ha qui ano­mena “els pro­ble­mes reals de la gent” què té a veure amb el procés i l’apli­cació d’un 155?

Per a ells això són danys col·late­rals. El 155 és un ins­tru­ment pla­ni­fi­cat per sus­pen­dre l’auto­go­vern, que pot afec­tar aquests aspec­tes que comen­tes. El que hi ha implícita­ment és l’anul·lació i la para­lit­zació de qual­se­vol cosa que pugui tenir a veure amb el procés. Però com que la mag­ni­tud de la inter­venció va ser d’un gran abast i molt àmplia, aquests són els efec­tes que ha produït el 155, que afecta molt espe­ci­al­ment els col·lec­tius més vul­ne­ra­bles.

Què és el que més l’espar­vera del que ha pogut com­pi­lar en l’informe?

Hi ha un punt que a mi em causa espe­cial ràbia, que és molt sig­ni­fi­ca­tiu i demos­tra­tiu, i és que, des del pri­mer moment del 155, el gabi­net jurídic de la Gene­ra­li­tat va pas­sar a estar con­tro­lat pel Minis­teri de Justícia. Això implica que la Gene­ra­li­tat no va poder recórrer con­tra l’acord que va ins­tau­rar el 155. Inde­fensió abso­luta. Si la Gene­ra­li­tat hagués pogut recórrer con­tra el 155, això hau­ria seguit un tràmit i ves a saber on seríem. El pri­mer que fan és no per­me­tre que es recorri con­tra el 155, amb la qual cosa les car­tes ja estan mar­ca­des.

L’informe parla d’un impacte de 1.800 mili­ons d’euros, 130 dels quals tenen una afec­tació directa en els pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat. No es podria por­tar als tri­bu­nals? Com s’ha de recla­mar o recu­pe­rar aquest greuge?

Els 130 mili­ons es per­den, són irre­cu­pe­ra­bles. Poso alguns exem­ples que ho cla­ri­fi­ca­ran: el tan­ca­ment d’un orga­nisme o una dele­gació a l’exte­rior va com­por­tar pena­lit­za­ci­ons amb relació als llo­guers que es paga­ven; aquests diners no es recu­pe­ra­ran, són diners que es per­den. Totes les indem­nit­za­ci­ons que s’han pagat als tre­ba­lla­dors del Diplo­cat i de les dele­ga­ci­ons quan han estat aco­mi­a­dats no es recu­pe­ra­ran... En els 1.800 mili­ons també hi ha par­ti­des blo­que­ja­des que s’han dila­tat, i se n’ha endar­re­rit la tra­mi­tació. Quan ha vin­gut el nou govern s’han des­blo­que­jat, no s’han per­dut, però hi ha tin­gut una incidència. Hi ha hagut enti­tats, espe­ci­al­ment en l’àmbit dels ser­veis soci­als, que comp­ta­ven a rebre uns ajuts i unes sub­ven­ci­ons per pres­tar ser­veis que no van rebre a temps, i van haver d’acu­dir al crèdit ban­cari ordi­nari, van viure ten­si­ons de tre­so­re­ria i, en alguns casos, ens consta que van haver de rea­jus­tar les plan­ti­lles tem­po­ral­ment o defi­ni­ti­va­ment.

El pre­text era res­ta­blir l’ordre cons­ti­tu­ci­o­nal. Se’n van sor­tir amb l’apli­cació del 155?

Amb el pre­text de res­ta­blir l’ordre cons­ti­tu­ci­o­nal, van apli­car mesu­res inne­cessàries i des­pro­por­ci­o­na­des. Hi havia alter­na­ti­ves: d’una banda, el diàleg; de l’altra, els tri­bu­nals. Són alter­na­ti­ves prèvies a la impo­sició coac­tiva del 155. L’apli­cació del 155 va ser un fracàs perquè, si es pre­te­nia tro­bar una solució al con­flicte, no es va tro­bar.

Lle­gint l’informe, s’hi veu un con­trol ferri de les agen­des. Fins i tot super­vi­sa­ven l’auto­rit­zació de vols...

Tenien una obsessió amb tot el que era pro­jecció exte­rior de Cata­lu­nya. D’això, sí que en van fer un segui­ment molt rigorós i dur. El Depar­ta­ment d’Afers Exte­ri­ors en va ser objecte de manera molt nota­ble.

Com va viure vostè, com a secre­tari gene­ral, aquells set mesos de 155?

Cadascú ho va viure de manera dife­rent i amb una inten­si­tat dife­rent. [Roberto] Bermúdez de Cas­tro [ales­ho­res secre­tari d’estat] recri­mi­nava fa poc que la con­se­llera Elsa Artadi i jo mateix no haguéssim dimi­tit en aquell moment. El pri­mer dia d’apli­cació del 155, ens vam reu­nir els secre­ta­ris gene­rals que no havíem estat des­tituïts amb ella i amb el secre­tari del govern, i vam pen­sar que el millor que podíem fer era con­ti­nuar als nos­tres llocs, perquè era la manera de fer d’enllaç entre tota la maquinària admi­nis­tra­tiva de la Gene­ra­li­tat i l’admi­nis­tració de l’Estat. Si no hagués estat així, hau­rien ocu­pat els nos­tres llocs i hau­ria estat molt pit­jor. No va ser una situ­ació ni fàcil ni agra­da­ble. Jo mateix, i com­panys meus també, havíem de par­lar sovint amb sub­se­cre­ta­ris d’Estat del minis­teri que ens cor­res­po­nia per rebre indi­ca­ci­ons, dema­nar papers, etcètera. La nos­tra comu­ni­cació quasi diària era amb uns senyors que esta­ven en minis­te­ris de Madrid. Van ser dies durs i com­ple­xos, també per als tre­ba­lla­dors públics, als quals vull agrair la seva acti­tud en aquells moments. Quan en aque­lla reunió vam deci­dir con­ti­nuar per inten­tar man­te­nir l’enllaç entre admi­nis­tra­ci­ons, el que ens guiava era man­te­nir la dig­ni­tat ins­ti­tu­ci­o­nal de la Gene­ra­li­tat, escapçada en la seva direcció política, i fer la mínima gestió per no per­ju­di­car els nos­tres admi­nis­trats.

Pot­ser hauríeu acon­se­guit difi­cul­tar l’apli­cació del 155 si haguéssiu ple­gat.

Jo, ara, vist amb pers­pec­tiva, crec que no, perquè tenien molta infor­mació prèvia de com fun­ci­o­nava la Gene­ra­li­tat i, si no haguéssim estat nosal­tres, hau­ria estat l’esca­lafó infe­rior, que serien els direc­tors gene­rals o els sub­di­rec­tors. Al final, no podien escapçar tota l’orga­nit­zació.

Com­par­teix la visió que no esta­ven còmodes amb el 155, que els cre­mava a les mans i que no el volien allar­gar?

Hi havia de tot. Als fun­ci­o­na­ris de Madrid els va supo­sar una feina afe­gida, no sé si incòmoda o no, però en qual­se­vol cas ells la van fer amb la pro­fes­si­o­na­li­tat que els per­to­cava, seguint les direc­trius dels seus minis­tres cor­res­po­nents. Però també hi va haver per­so­nes del mateix rang que feien el mateix amb una moti­vació dife­rent, d’estar molt a sobre del tema. Si jo ara li con­testo si se sen­tien còmodes o incòmodes, puc endol­cir-ho. No ho faré.

L’informe diu que només tra­mi­ta­ven qüesti­ons ordinàries, i encara, amb una forta buro­cra­tit­zació. Era gratuïta, aquesta buro­cra­tit­zació?

Hi ha un cert man­tra que diu que ells tra­mi­ta­ven tot el que era ordi­nari. I el que fos extra­or­di­nari o estratègic, ja ho con­ti­nuaríem quan acabés el 155. Molts dels temes ordi­na­ris també es van parar, alen­tir o qüesti­o­nar. Jo supera­ria l’afir­mació que tots els temes ordi­na­ris els van tra­mi­tar.

Blo­queig pel blo­queig?

Blo­queig pel blo­queig, de vega­des per les temàtiques tenien una certa prudència, i blo­queig per la seva pròpia maquinària admi­nis­tra­tiva als minis­te­ris cor­res­po­nents.

Dema­na­ven gaire sovint tra­duc­ci­ons al cas­tellà?

Torno a no voler endol­cir les coses. Poques vega­des en van dema­nar d’una manera for­mal. Sí que és veri­tat que feien ser­vir una fórmula: si feu una tra­ducció al cas­tellà, ho enten­drem i pot­ser ani­rem més ràpid.

Comp­ta­bi­lit­zeu un 18% de danys irre­pa­ra­bles i un 15% en què la repa­ració està pre­vista. La res­ti­tució del pre­si­dent Car­les Puig­de­mont en quin apar­tat va?

El pre­si­dent Torra em va encar­re­gar ana­lit­zar els danys que han afec­tat els àmbits de fun­ci­o­na­ment de l’admi­nis­tració. Per des­comp­tat que la res­ti­tució del pre­si­dent Puig­de­mont i els mem­bres del govern la desit­gem i és pri­o­ritària.

N’hi ha que volien que el 155 fos de més abast i que afectés TV3. Tem un nou 155?

Sem­bla que ara és una amenaça de moda des del PP i des de Ciu­ta­dans. Xavier García Albiol va dir fins i tot que aquest 155 no va ser prou con­tun­dent i Ciu­ta­dans, que hau­ria d’haver tin­gut molta més pro­fun­di­tat. És pos­si­ble una nova apli­cació del 155? Pri­mer, ja l’han apli­cat. Segon, és pos­si­ble l’apli­cació del 155 no només a Cata­lu­nya. El que demos­tra l’apli­cació del 155 és que un arti­cle que no estava pen­sat per a una inter­venció d’aques­tes carac­terísti­ques es va apli­car a Cata­lu­nya, i ara es pot apli­car a qual­se­vol regió o comu­ni­tat autònoma d’Espa­nya. Penso en qual­se­vol lloc que ells puguin enten­dre que s’està por­tant mala­ment.

De fet, Enric Millo, exde­le­gat del govern espa­nyol a Cata­lu­nya, defen­sava que es podria apli­car foca­lit­za­da­ment sense haver d’escapçar tot el govern.

Seria una manera semi­light d’apli­car el 155. Ells li van donar la forma que van con­si­de­rar. L’apli­cació del 155 no atorga poders il·limi­tats al govern de l’Estat, però ells van enten­dre que els tenien. Si, a més, no tens capa­ci­tat de defensa, tot pot pas­sar.

Vostè que ho va viure des de dins, creu que s’hau­ria pogut evi­tar el 155 amb unes elec­ci­ons?

Nosal­tres ho vam viure des de dins. Hi ha qui segu­ra­ment tenia més infor­mació. Jo res­pecto la decisió que va pren­dre el pre­si­dent Puig­de­mont. Ell va enten­dre que no hi havia garan­ties sufi­ci­ents que les elec­ci­ons evi­tes­sin el 155, i res­pecto abso­lu­ta­ment la decisió que va pren­dre.

Vostè va acom­pa­nyar l’excon­se­ller Santi Vila com a secre­tari gene­ral en tres depar­ta­ments. Entén que aguantés fins a última hora en aquell govern?

Entenc que aguantés fins a última hora, sí, però també entenc la decisió que va pren­dre en l’últim moment de no com­par­tir alguna de les deci­si­ons finals que es van pro­duir i de dimi­tir el dia abans que es produís la des­ti­tució. Jo, en canvi, no ho vaig fer. Entenc la decisió que va pren­dre al final, però la seva decisió no va ser igual que la meva.

Font: “Ara el 155 es pot aplicar a qualsevol comunitat” | Emili Bella | Barcelona | Política | El Punt Avui: 

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

“Ara el 155 es pot aplicar a qualsevol comunitat” | Emili Bella