traducció - translate - traducción

15.11.18

I malgrat tot, es mou! | Pere Grau

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

La Crida Nacional de Catalunya no té cap programa per a la vida normal diària del país. Ni de dretes, ni d'esquerres, ni de dalt, ni de baix.


Pere Grau
Barcelona (1930). Estudis de Professorat Mercantil. Autodidacte intensiu en art i literatura. Alumne de Joan Triadú a les llegendàries classes de català del CICF (1955). Premiat a diversos certàmens literaris. Exiliat voluntari a Alemanya, on viu des de llavors. Traductor de 4 llibres de l'alemany al català. Col·laborador de la revista 'Llengua Nacional'.

M’he permès aquí d’aplicar la cèlebre frase de Galileu al camí  de Catalunya cap a la independència. Els fanàtics lluitadors per la sacrosanta unitat d’Espanya esperaven que amb la “decapitació” de l’independentisme (com a la exministra Soraya Sánchez li va abellir d’expressar-ho), amb les principals figures a la presó o a l’exili, tot plegat s’enfonsaria com un castell de cartes. Però això no era més que un fútil desig. Mentre la cordada de nostàlgics de Franco als alts càrrecs de la justícia espanyola preparen la seva campanya de venjança contra 18 personalitats catalanes, els catalans s’empesquen noves i creatives formes d’organització per a la seva lluita pacífica contra l’arbitrarietat espanyola. D’això n’informaré avui només breument perquè aquests instruments estan en la seva fase preparatòria i no començaran a treballar amb efectivitat fins a l’any vinent.
Abans, però, vull presentar als meus lectors alemanys un exemple que demostra com Espanya, per tots els mitjans possibles, intenta desacreditar l’independentisme català. El 9 de novembre l’emissora espanyola de TV Telecinco va emetre un programa sobre la Nit dels Vidres Trencats (Kristallnacht) a Alemanya el 1938. Això era encertat i lloable. També s’hi van incloure parts del discurs d’Angela Merkel al Parlament Federal sobre el perill d’un nou antisemitisme. I després, com a advertència d’aquest perill, es van ensenyar imatges de manifestacions a Europa. De neonazis, de la dreta fanàtica a Polònia, de la Fidesz a Hongria… i d’independentistes catalans que demanaven la llibertat dels presos polítics. El cas es presentarà davant del Consell de l’Audiovisual de Catalunya com a possible infracció de l’objectivitat informativa. Però les imatges ja corrien pel món.
Tornem ara al tema del títol. Dues iniciatives dels polítics exiliats al voltant del president Puigdemont són les novetats més importants en el camí dels pacífics lluitadors catalans: la Crida Nacional per Catalunya i el Consell per la República. Avui m’ocuparé de la primera, i properament del segon.
La Crida Nacional per Catalunya (CNC) ha estat incompresa per la majoria. A Alemanya molts informadors escriuen que “Puigdemont ha fundat un nou partit”. Però també a Catalunya molts opinen que la CNC només és un intent del president de reordenar l’espai  de centre-dreta, perquè aquests crítics sembla que siguin incapaços de pensar en altres motlles que els tradicionals de la política de partits. Però la CNC és tota una altra cosa, i només imaginable en l’especial situació actual de Catalunya.
La CNC ha sorgit perquè tant Puigdemont com altres polítics i líders de la societat civil no volien seguir contemplant inactius com velles rancúnies entre dirigents dels partits independentistes impedien una estratègia conjunta per a la realització de la república. Sense aquestes innecessàries discrepàncies (sovint gens objectives) la CNC no hauria començat mai a caminar. Amb un partit normal la CNC només hi té en comú que s’ha hagut de registrar per poder prendre part a eleccions. A part d’això no s’hi assembla en res. Mirem-nos-ho:
  1. La CNC no té cap programa per a la vida normal diària del país. Ni de dretes, ni d’esquerres, ni de dalt, ni de baix. La seva única fita és la realització del mandat del primer d’octubre de 2017 i de la república proclamada el 27.10.2017.
  2. Tots els membres de la CNC han de ser ciutadans a títol personal. Cap grup organitzat d’alguna altra manera (partits, sindicats, societats, etc.). Per ser membre de la CNC no ha de renunciar ningú a ser membre en altres partits, precisament perquè la CNC no se’n considera un.
  3. Pot ser membre de CNC qualsevol dona/home que vulgui, sigui català o no, i visqui a Catalunya, o a Sud-àfrica o al Japó.
  4. La CNC és un moviment amb data de caducitat. El dia que la independència de Catalunya sigui una realitat acceptada internacionalment la CNC es dissoldrà i deixarà el camp lliure als partits normals.
Aquesta exposició hauria de ser prou per comprendre que el president Puigdemont no ha fundat pas cap altre partit, sinó una eina per superar la alienació entre forces dels partits independentistes.
Les opinions sobre les perspectives d’èxit de la CNC són molt diverses. La meva opinió, molt personal i molt modesta, és que en unes eleccions arrasaria. Perquè els ciutadans estan tips de més d’una mesquina picabaralla entre alguns polítics catalans curts de vista.
L’any que ve es veurà aviat si aquest model d’organització política, que només és aplicable en una situació d’excepció, tindrà o no l’èxit que s’imaginen els seus iniciadors.
I malgrat tot, es mou! - El Matí

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark

Cap comentari :