traducció - translate - traducción

31.12.11

Discurs de Jaume Mateu a la Nit de la Cultura 2011

Autoritats, socis de l'Obra Cultural Balear, amigues i amics.

Un any més, i ja en van vint-i-cinc, l'Obra Cultural Balear fa festa gran per celebrar els Premis 31 de Desembre atorgats a aquelles persones i entitats que han excel•lit en la tasca esforçada per prestigiar la nostra llengua i la nostra cultura; per enaltir el nostre país fet d'illes i, per extensió, els Països Catalans. En honor vostre, premiats d'enguany, hem preparat aquesta gala que no és més que un tast de la potència extraordinària i mantinguda dels nostres creadors compromesos amb les nostres arrels.

Després de reiterar-vos l'enhorabona, permeteu-me que tot seguit faci un breu balanç tant de la feina feta durant l'any per l'OCB, com de la situació en què es troben ara mateix, a l'arxipèlag, el català i la cultura de la que n'és la distinció primera.

La campanya "Mallorca, m'agrada!", preparada per despertar consciències vers la nostra terra i el seu caràcter, ha esdevingut tot un èxit. Són més de quaranta els lipdups que s'han enregistrat i més de dues-centes mil les persones que hi han participat, bé en la seva realització, bé seguint-los a través dels canals de les noves xarxes socials. Aquesta campanya, a més, ens ha servit per reforçar la Xarxa Territorial per la Llengua, la Cultura i el País, per augmentar la nostra presència en els municipis, per obrir noves delegacions i per augmentar el nombre de socis.

D'altra banda, Can Alcover, espai de cultura, ha augmentat la seva programació i ha seguint exercint de centre dels programes de l'entitat, en especial els adreçats als nous mallorquins, com de lloc de trobada d'altres organitzacions.

Malauradament, però, el menyspreu i la bel·ligerància vers la nostra llengua i cultura provinents de les principals institucions públiques de l'arxipèlag, ha entelat aquestes activitats. Des del maig d'enguany, s'han seguit els greuges tant a la llengua pròpia d'aquestes illes, que no és altra que la catalana, com al seu coneixement, ús i prestigi. Des d'aquests mateixos ens públics també s'ha intentat difamar l'Obra Cultural Balear i ofegar-la econòmicament. El Consell de Mallorca, en concret, i per meres raons de doctrina, no ha volgut pagar els doblers que havia compromès a principis d'any amb les nostres activitats, la majoria de les quals ja realitzades.

I tanmateix, aquest robatori no deixa de ser la punta d'una profunda aversió als trets que ens caracteritzen com a poble. La progressiva castellanització de la televisió pública de les Illes Balears o el tancament d'un mitjà públic de comunicació com la ràdio i la televisió de Mallorca, només s'expliquen per l'animadversió que senten els governants de les nostres administracions per la llengua amb què pensam, estimam i desitjam els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs des de fa prop de vuit-cents anys.

Des del mes de maig, els intents per despersonalitzar i provincianitzar les illes no cessen. Tampoc no deixen de cridar des de les poltrones del poder illenc ni l'apologia de la incultura ni el menyspreu de la ciència, en especial la filològica.

Davant aquesta barbàrie lingüisticocultural, l'Obra Cultural Balear proposa un rearmament de valors i de conviccions. Ha arribat l'hora de reafirmar la nostra fidelitat a l'ànima d'aquestes terres voltades de mar. Ha arribat l'hora de fer córrer l'estima profunda que sentim per la nostra llengua, pel nostre patrimoni, per la nostra gent; per la gent que estima de veres les illes i que, per això, no les malmena i les vol preservar de la mediocritat a què els seus capitosts les condemnen. Per això, feim una crida a l'activisme a favor de l'esperança. Cal prevenir com sigui la desafecció. En el nostre projecte de construcció nacional no hi sobra ningú; hi cap tothom; hi volem tothom. Front a la segregació que els nostres governants dicten i practiquen, nosaltres proposam i articulam la inclusió.

I en temps de crisi, convocam a invertir en coneixement, en formació i en cultura, els únics camins que menen a la llibertat. I a fer-ho des del rigor i la qualitat extrema, els signes que de sempre han marcat els nostres creadors i els nostres estudiosos. Contra la potineria que impera, l'excel•lència que engrandeix.

Per això, des d'ara mateix, l'Obra Cultural Balear assumeix el paper de pal de paller de tots els que hem cridat "Mallorca m'agrada!"; de tots els que volem una Mallorca arrelada, culta i resplendent.

Si ho feim així, i des de l'OCB estam convençuts que ho farem, pararem els peus a tanta indignitat i no se'n sortiran els qui ens volen arraconats. Si ens comportam amb la dignitat que mereix la nostra història, mai de mai no se'n sortiran aquells que ens volen segregar.

L'any que ve, l'Obra Cultural Balear farà cinquanta anys, una fita que celebrarem amb la solemnitat que correspon. Serà un bon moment per recordar els qui ens han precedit en aquesta lluita incessant per ennoblir el nostre país i que ja no són entre nosaltres, entre ells els presidents Miquel Forteza, Josep Maria Llompart i Bartomeu Fiol, que fa quatre mesos que ens deixà. El millor homenatge que els podem dedicar, però, a ells i a molts altres que a l'entitat i als seus objectius hi dedicaren el millor d'ells, serà sumar actius a la nostra noble causa i no defallir mai.

Per compensar l'escanyament econòmic de l'entitat dictat pel Govern de les Illes Balears, El Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma, hem engegat una intensa campanya de socis. El repte és aconseguir 1000 socis més d'aquí a final d'any. Portam un bon ritme, però cal incrementar-lo. Per això, demanam a cada soci que es proposi fer-ne un altre, i aquest un altre, i així teixir una xarxa atapeïda de compromissaris amb la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país.

Permeteu-me acabar amb una reflexió de Bartomeu Fiol, la que diu:
Era a la vivència que aspiràvem,
no a la supervivència.
Doncs això: és a viure d'acord amb les nostres propietats com a poble, al que aspiram. Hi tenim tot el dret i de l'atenció escrupolosa als drets que emparen les nostres lluites, ningú no en descavalcarà l'Obra Cultural Balear. En podeu estar ben segurs.

Jaume Mateu
President de l'Obra Cultural Balear


Share/Bookmark

30.12.11

La nació també passa per TV-3 i Catalunya Ràdio

Benach: "La nació també passa per TV-3 i Catalunya Ràdio. Debilitar-les és el pitjor favor que podem fer a la llengua i a la cohesió"

"Ni la situació econòmica ni la política són favorables. Però una cosa no ens pot fer perdre l'altra".
Ernest Benach
L'expresident del Parlament català, Ernest Benach, ha lamentat que posar en risc "l'equilibri que s'ha anat aconseguint en els darrers anys quan sembla que encara hi ha solucions, és un autèntic drama" tot i que ha acceptat que "és obvi" que la CCMA "no pot quedar al marge de les mesures d'austeritat": "Personalment em sembla perfecte que hi hagi una alternativa privada i potent al país. És més, crec que es indispensable". 

Un sistema propi de mitjans públics que vertebri la indústria audiovisual del país, és qüestió de supervivència"


A l'article Si J.R. aixequés el cap Benach ha dit que "la millor defensa" que podem fer del català avui és que "formi part de la normalitat audiovisual de la societat del segle XXI" i s'ha preguntat per què a Catalunya "és tan difícil fer determinats debats al nostre país, amb tranquil·litat, serenor i generositat?". L'autor de l'article ha sentenciat que TV-3 i Catalunya Ràdio "són indispensables" per entendre la Catalunya del futur i ha conclòs que en la societat de la informació i el coneixement hi ha factors que "són més importants que abans" perquè "abans tenien una repercussió ínfima en l'economia, i ara la fan ballar com volen".


Tancar el canal HD és no entendre res de res perquè d'aquí dos anys tota la televisió serà en HD"


"Doncs bé ─ha continuat─, un sistema propi de mitjans de comunicació públics, que vetlli per la llengua del país, que treballi per la qualitat de la televisió i la ràdio, que vertebri la indústria audiovisual del país és qüestió de supervivència. Negar-ho [...] és negar l'essència de la nació". 



Finalment, l'expresident del Parlament ha lamentat les decisions de l'actual executiu en aquesta matèria: "Tancar avui dos canals significa tancar un múltiplex, i per tant la reciprocitat amb el País Valencià i les Illes serà una quimera i un autèntic desastre. Que TV-3 es vegi al País Valencià o a les Illes implica augmentar audiències i obrir mercat a la publicitat [...]. Tancar el canal HD és no entendre res de res, entre altres coses perquè la inversió per fer emissions d'alta qualitat ja està feta, i perquè d'aquí dos anys tota la televisió serà en HD".

FONT:

Share/Bookmark

29.12.11

Nosotros somos americanos, y los barceloneses, catalanes

1846. Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor argentí, escollit president de la República Argentina el 1876, va deixar escrit en visitar Barcelona el 1846:


Estoy por fin fuera de España; como sabéis, nosotros somos americanos, y los barceloneses, catalanes; podemos pues murmurar a nuestras anchas de los que están allí en Montjuic con sus cañones apuntados sobre la ciudad. (...) Así son todos los catalanes; otra sangre, otra estirpe, otro idioma. No se hablan con los de Castilla sino por las troneras de los castillos.
El aspecto de la ciudad es enteramente europeo; su Rambla asemeja a un boulevard; sus marinos inundan las calles como en el Havre o Burdeos y el humo de las fábricas da al cielo aquel tinte especial que nos hace sentir que el hombre máquina está debajo. La población es activa, industrial por instinto y fabricante por conveniencia. Aquí hay ómnibus, gas, vapor, seguros, tejidos, imprenta, humo y ruido; hay, pues, un pueblo europeo.


A Domingo Faustino Sarmiento. Viajes. Europa-África-América. Citat a Ròmul Brotons i Segarra. La ciutat captiva. Barcelona 1714-1860. Barcelona: Albertí, 2008.
Share/Bookmark

28.12.11

DETINGUT EL DUC DE PALMA !!!

Ahir a la nit va ser detingut per la Guàrdia Civil de Sant Feliu de les Cantimplores, Iñaki Urdangarin, Duc de Palma.
En el moment de la seva detenció li van ser trobades unes orelles d'ase, les quals proven la seva participació en la trama Nóor. També li van ser confiscades 36 pastilles anti depressives.
Segons el despatx d'advocats "Sálvese quién pueda", el Duc es troba bé, com sempre, tot i que no és conscient del tot, com sempre també.
Arrel de la detenció ha fugit del Reino de España el rei Joan Carles I i tota la seva cort.
Tot i les notícies confuses que arriben des de Madrid, sembla que a primera hora d'aquest matí ha estat nomenat Cap d'Estat transitori un soci del Barça que passava per allí. Sembla que les primeres mesures que ha pres han estat la dissolució de l'estat i l'autorització a cada territori que proclami el que vulgui.
A darrera hora s'ha sabut que el President de la Generalitat proclamarà aquesta tarda la independència del Principat de Catalunya, el qual, i per evitar confusions amb la resta de territoris catalans, passarà a dir-se España de los Países Catalanes, per acontentar els socis del PP. La notícia no ha agradat al Duc de Palma que aspirava a fer valdre els títols del seu sogre, Príncep de Girona i Compte de Barcelona, amb la intenció de restablir la monarquia al Principat. Tot i els rumors que Sarkozy hauria ofert al Duc els territoris de la Catalunya Nord per tal de reforçar la seva posició, la notícia no ha pogut ser confirmada ja que el president francès es troba tancat a la suite d'un hotel de München, amb Angela Merkel, des de la nit de Nadal.

Ah! I Fraga Iribarne ha mort sense que a hores d'ara cap grup hagi reivindicat la procedència de l'estaca de plata que se li ha trobat clavada al pit. No es descarta un accident laboral.

Share/Bookmark

27.12.11

EL CATALÀ, AMENAÇAT


ULL DE PEIX

El català, amenaçat


Share/Bookmark

26.12.11

EL PROGRAMA SECRET DEL PP

video

Share/Bookmark

Resistencialisme lingüístic


Carme Forcadell
Vicepresidenta de la PDD

El passat mes de novembre, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va sentenciar en favor dels pares que van demanar poder escolaritzar el seu fill en castellà durant l'Ensenyament Infantil i el primer cicle de primària. També va dictaminar que el castellà ha de ser llengua vehicular de l'ensenyament.


Aquesta sentència confirma la ruptura definitiva del consens sobre la llengua que es va assolir, de manera comuna i consensuada, a les Illes quan es va restablir la democràcia.

El contingut d'aquesta sentència és de sobres conegut perquè és el mateix, si fa no fa, que el de la sentència que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ara fa un any en un cas similar. Però aquest cop el Tribunal treballa d'acord i amb la mateixa direcció que el Partit Popular de les Illes Balears que, des que va entrar al Govern, ha fet palesa la seva voluntat de substituir el català pel castellà en tots els àmbits públics d'ús de la llengua.

La setmana passada, els treballadors de Televisió de Mallorca van sortir en pantalla per acomiadar-se del telespectadors després d'emetre el darrer informatiu. Per tancar les seves emissions TV Mallorca va emetre dos concerts el de les Il·lusions de Biel Majoral, amb la banda de Ses Salines, i el Siau qui sou de Guillem d'Efak, amb la banda de Manacor. Ambdós concerts van ser l'adéu de la televisió en català de les Illes.

Els tribunals espanyols estan dinamitant els grans consensos socials sobre la llengua que es van aconseguir a tots els territoris de parla catalana"

El nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, va reiterar en el seu discurs de presa de possessió del càrrec, amb la presència del president del País Valencià, Alberto Fabra, la seva voluntat d'apropament i col·laboració amb les entitats secessionistes Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, ambdues conegudes per estar en contra del valencià normatiu. També va dir que resulta indispensable per a l'AVL mantenir la col·laboració amb altres institucions acadèmiques de fora de la Comunitat Valenciana, i va posar com a exemple les activitats desenvolupades amb la Universitat de Barcelona, l'Institut Ramon Llull, la Xarxa Universitària Lluís Vives, la Universitat de les Illes Balears i la Biblioteca de Catalunya, però no va dir si pensava o no col·laborar amb l´Institut d'Estudis Catalans.

Els tribunals espanyols, esperonats pel PP i amb la connivència del PSOE, estan dinamitant els grans consensos socials sobre la llengua que es van aconseguir, a tots els territoris de parla catalana de l'Estat espanyol, a l'inici de la democràcia, i han obligat una part cada cop més important del territori a exercir el  resistencialisme cultural i lingüístic.

Si no hi posem remei, a Catalunya ens podem trobar com a les Illes Balears o com al País Valencià"

Primer va ser al País Valencia on es van haver d'organitzar per resistir a la destrucció sistemàtica i organitzada de la llengua, que ha pogut sobreviure gràcies a l'esforç i la bona feina de la Federació d'Escoles en Valencià i d'altres entitats similars. Ara, és a les Illes Balears on la llengua ha iniciat un període d'involució que ens retorna a l'època franquista. Algunes veus expertes ja han manifestat que es veuran obligats a practicar el resistencialisme cultural si no canvia la política lingüística del PP.

Mentrestant a Catalunya estem vivint una gran mentida, fem veure que la sentència contra l'Estatut no existeix i que el català continua sent llengua preferent, però el PP ben aviat ens farà adonar que la sentència existeix i que el català ja no és llengua preferent i, si no hi posem remei, ens podem trobar com a les Illes Balears o com al País Valencià.
FONT:

Share/Bookmark

25.12.11

El PP vulnera i passa per l’adreçador l’Estatut i la Llei de Normalització Lingüística


DIMECRES, 14.12.2011. 18:06 H

El PP vulnera i passa per l’adreçador l’Estatut i la Llei de Normalització Lingüística

Joan Lladonet
La gravetat de les actuacions, una rere l’altra del Govern del PP, que es refereixen a la llengua i a la cultura de les Illes Balears no pot esser més elevada. Van desmuntant tot l’edifici normalitzador que s’havia anat construint des que vàrem recuperar aquesta esquifida democràcia que tenim. Van desmuntant totes les propostes que els fan els partits de l’oposició, quan els recorden que van infringint la Llei una vegada i una altra. Creuen que tenen llicència per fer qualsevol cosa, perquè tenen majoria absoluta i si no fan cas, quan els convé, de les lleis existents, deu ser que pensen que si es va als tribunals, hi haurà uns jutges que els donaran la raó.

         No es conformen torejant l’Estatut d’Autonomia, quan tanquen TV de Mallorca i Ona Mallorca. No tenen cap mirament a posar unes 150 persones a l’atur i deixar unes quantes empreses sense feina, per un cost ínfim, quan el Govern no va tenir cap mirament a pujar el sou dels consellers, amb l’excusa que com que n’hi havia menys, tindrien més feina. Se sap de sempre que la tasca de qualsevol governant és de 24 hores diàries. Ja ho era abans amb els governs anteriors. Els corresponia retallar el sou i no augmentar-lo. L’Estatut d’Autonomia, a l’article 90.3 diu: Els mitjans públics de comunicació orientaran la seva activitat a la promoció de la cultura de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. La radiotelevisió de Mallorca feia escrupolosament el que diu aquest apartat, però si aquesta cultureta no els interessa, es dediquen a combatre-la.
         Vàrem poder llegir a l’Ara - Diari de Balears de dia 8 de desembre, que la majoria absoluta del PP havia rebutjat el dia anterior una moció dels socialistes en què es demanava a IB3 que complís la llei i mantingués el català com a llengua vehicular de la programació, quan ja han eliminat el català de les pel·lícules i de les sèries. La defensa barroera dels polítics del PP va ser utilitzar un argument que és una veritable mentida. Diuen que els que protesten és perquè no volen el castellà a IB3. Un es queda sense paraules de veure l’esforç intel·lectual que fan per a defensar, el que simplement és un lingüicidi. Vulneren la Llei i no la compleixen, ja que l’Estatut a l’article 90.2 diu: Els mitjans públics de comunicació vetllaran pel compliment del model lingüístic previst a l’Estatut d’autonomia. I aquest model lingüístic s’explica a l’article 4, només citaré l’apartat 3 que afirma el següent: Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears. No necessita massa explicacions, però si quedava algun dubte que incompleixen les lleis d’aquest país, vegem què diu la Llei de Normalització Lingüística: L’article 28.1 exigeix al Govern i ho afirma taxativament i sense ambigüetats que el català ha de ser la llengua vehicular d’IB3. Ho fa així: 1.El català ha de ser la llengua usual en emissores de ràdio i de televisió i en altres mitjans de comunicació social de titularitat de l'Administració autònoma o sotmesos a la seva gestió. 2. El Govern de la Comunitat Autònoma ha d'impulsar la normalització de la llengua catalana a les emissores de ràdio i canals de televisió estatals o privats, a fi de promoure l'ús del català com a llengua pròpia de les Illes Balears. Ni la volen com a llengua vehicular, ni la volen impulsar, sinó que  fan tot el contrari, es dediquen a tancar les emissores que complien rigorosament el que diu aquest apartat. Això significa que el Govern del PP vulnera i toreja tota quanta llei protegeix el patrimoni més valuós del poble de les Illes Balears.
         Per no allargar més l’article, ja no citaré les normes que es refereixen a la necessitat d’establir convenis amb altres comunitats que tenen com a pròpia la llengua catalana, per a promoure-la i intercanviar material, cosa que es feia fins ara, amb les pel·lícules i sèries que feien per IB3, i que se les podia veure en català, ja que el govern anterior complia l’apartat corresponent de la Llei, cosa que ara no es vol fer. L’altre dia feien una pel·lícula que amb el sistema dual es podia veure en castellà i en xinès. A Madrid, els ideòlegs de la FAES els posaran una medalla a aquesta colla de persones que han traït la seva llengua, la seva cultura i la majoria dels seus votants, que ignoren el que suposen aquestes vulneracions de la Llei.

FONT:

Share/Bookmark

24.12.11

AVÍS DEL SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT

AVÍS DEL SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT
Oficina del Pla Català de Seguretat Viària 

tel: 93.551.11.02 
fax: 93.567.59.95 
www.gencat.cat/transit 

Si ets dels que condueixes de nit pels motius que sigui ... i et llencen un ou al parabrisa del cotxe ... 

* Mantingues la calma. 
* No posis a funcionar el neteja parabrises. 
* Mai li tiris aigua. 
* Accelera i marxa d'aquest lloc, sense pressa però sense pausa. 
* I no et paris fins a arribar a una gasolinera o a un lloc concorregut de gent. 

Explicació: Aquesta és la nova modalitat que han inventat els lladres (i s'està escampant per tot el món). 
L'ou i l'aigua en unir-se formen una substància viscosa i blanca com la llet, la qual t'impedirà veure per on vas, bloquejant la teva visió en gairebé un 90%, obligant a parar immediatament i d'aquesta manera seràs una víctima més d'aquestes bandes. Donant-te per content si només et roben ... ja que en molts dels casos han arribat a ser bastant violents ... 
NO T'HO QUEDIS ... Comparteix-lo amb els teus FAMILIARS I AMICS. La vida s'està posant MOLT dura i no estem exempts d'aquestes agressions ..
Share/Bookmark

23.12.11

UNA QÜESTIÓ DE DIGNITAT


Una qüestió de dignitat
ANTONI BASSAS


La sentència del català a l'escola.
Per començar, mirem-nos-ho amb serenitat: Catalunya n'ha passat de molt pitjors i, a diferència del drama de la guerra, l'exili i la dictadura dels nostres pares, res del que passi ara no ens agafa ni captius ni desarmats.

Autoestima
Som al cantó correcte de la història. Malgrat tots els intents d'aniquilació, Catalunya i la seva llengua encara existeixen, mil anys després. Aquells que abracin la causa de la llibertat i de la cultura no poden sinó abraçar la causa de Catalunya. 

Persistència:
A vegades, cal repetir el que és obvi. Per a nosaltres, l'espanyol és més que un idioma útil per anar pel món, i per a molts de nosaltres, és una llengua de la família, si no la llengua de la família. 
 
La seva superioritat demogràfica és tremenda, sense oblidar que estem obligats a saber-lo per llei. Per això tots els catalanoparlants som bilingües. Per això el nostre sistema educatiu garanteix el coneixement del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori. Els catalanoparlants no tenim cap problema amb l'espanyol, sinó amb l'anglès.
Qualsevol que no negui la realitat de Catalunya sap que l'únic problema real és al revés: com garantir el coneixement i l'ús del català de tothom que viu a Catalunya, sobretot ara, quan per a centenars de milers d'immigrants la llengua de la família és l'amazig, l'àrab, l'urdú o l'espanyol de Sud-amèrica. Aquest és el problema i per això la immersió és imprescindible.

Indignació:
Catalunya va seguir els procediments previstos a la llei i va votar si a l'Estatut, malgrat que ja venia retallat pel Congrés, víctima de la calculada histèria política del Partit Popular i l'ànima jacobina del PSOE. 
Un Tribunal Constitucional desacreditat el va sentenciar políticament, i ara resulta que hem d'anar cap enrere? De cap manera. La dignitat passa per un gest excepcional de desobediència.
 
Així s'han comportat altres pobles en el curs de la història, i ara ens toca a nosaltres. (Això sí, no fem escarafalls amb les sentències si després no som capaços d'aguantar una conversa en català o ens dirigim en castellà a un desconegut.)
 
Fer un pensament:
No podem continuar vivint en aquest continu estrès nacional. No podem admetre que Espanya ens tracti com una nosa, que presenti la llengua catalana en termes de conflicte, que ens esgoti fiscalment, que ignori la nostra producció cultural, que hagi arribat a boicotejar-nos comercialment i que, a sobre, alimenti i propagui diàriament la mentida sobre Catalunya, tant se val que parli de llengua o d'impostos. Ja fa massa temps que dura, i tots ho veiem. Les crides al desacatament de la sentència d'aquests dies, o a la insubmissió fiscal mesos enrere, són manifestacions d'un malestar constant que evidencia un problema de fons que no fa més que créixer i que ja no podem ignorar ni llegar a la pròxima generació: l'única convivència possible amb Espanya és la de dos bons veïns. Catalunya no pot continuar sent tractada amb els mateixos drets que un menor d'edat. 
Ser catalans és la nostra manera de ser al món. Massa gent ha patit tortura, presó, exili o mort per preservar la nostra identitat. La resposta que ara donem, i singularment la que donin els partits polítics catalans, és una qüestió de dignitat

Share/Bookmark

EL TRAFICANT

Morenés va ser conseller d'una firma que venia bombes de dispersió
 
L'actual ministre de Defensa va ser fins fa un mes representant de Instalaza SA, les bombes de dispersió van ser usades perGaddafi
HÉCTOR JUANATEY Madrid 21/12/2011
 
El nou ministre de Defensa, Pedro Morenés Eulate, va ser conseller i fins fa un mes representant de l'empresa Instalaza SA, fabricant de bombes de dispersió fins 2008 que van ser utilitzades per les forces lleials al exlíder libi, Muammar Gaddafi, contra la població civil, segons va revelar el diari estadounidenseThe New York Times.
Morenés és a més l'actual director executiu a Espanya de l'empresa MBDA (comunicat de l'empresa en PDF), que dissenya, fabrica i ven míssils.
El ministre de Defensa va entrar a formar part de Instalaza SA el 26 d'agost de 2005 com conseller. Va estar en aquest lloc gairebé dos anys, fins al 31 de maig de 2007, data en què va cessar per ser nomenat representant, càrrec que va ostentar fins al 20 de setembre d'aquest mateix any (registrat al Butlletí Oficial del Registre Mercantil del dimarts 4 d'octubre de 2011), només un mes abans que se celebressin les eleccions generals.
Mentre ocupava el càrrec de representant, i segons va revelar Cinco Días el passat 9 de maig, Instalaza va decidir reclamar al Govern "una compensació de 40 milions d'euros en concepte de dany emergent i lucre cessant després que Espanya decidís prohibir les bombes de dispersió.
Morenés va deixar Instalaza tan sols un mes abans de les eleccions generals.
El desembre de 2008 un total de 107 països, entre ells Espanya, va ratificar un tractat internacional que prohibia l'ús, desenvolupament, fabricació, adquisició i emmagatzematge de bombes de dispersióUn mes després, el 6 de gener de 2009, la llavors ministra de Defensa, Carme Chacón, assegurava que el Gobierno aprobaría "en pocs dies" les noves Reials Ordenances - normes de conducta per a les Forces Armades - que suposaven, entre altres coses, " l'exclusió de l'ús de certes armes i tàctiques que repugnen a la consciència moderna ", com les bombes de dispersió.
Gairebé dos anys després, l'organització Human Rights Watch (HRW) confirmava el que era d'esperar: Espanya i altres països que s'havien compromès a eliminar les bombes de dispersió havien destruït ja un total de 176.000 artefactesSegons EFE, Espanya es va adscriure però a l'excepció que permetia conservar els artefactes de dispersió que no excedien les 20.000 minibombes per tal d'investigar i entrenar.
La polèmica es va desencadenar aquest mateix any, el 15 d'abrilEl diari nord-americà The New York Times treia a la llum una informació ("Qaddafi Troops Fire Cluster Bombs Into Civilian Àrees") que denunciava l'ús de bombes dispersió per part de les forces del llavors líder libi, Muammar Gaddafi, contra la població civil líbia Segons destapava el diari nord-americà, les bombes de dispersió descobertes es corresponien a projectils de morter MAT-120 fabricats a Espanya l'any 2007The New York Times apuntava directament a una empresa espanyola: Instalaza SA, de la qual va ser conseller i posteriorment representant el recentment nomenat ministre de Defensa, Pedro Morenés Eulate.
En el catàleg de productes que Instalaza té a la seva pàgina web, encara mantenen el MAT-120, encara que expliquen que es tracta de "munició de dispersió prohibida" per decisió del Consell de Ministres d'Espanya l'11 de juliol de 2008 i la posterior signatura del text de la Convenció d'Oslo el 3 de desembre del 2008 ". No obstant això, resten perillositat al artefacte: "La munició MAT-120 d'Instalaza va ser dissenyada amb l'objectiu de ANUL · LAR el risc d'explosió accidental, en cas que alguna submunicià no hagués detonat en impactar amb el terreny".
Traducció de la font:


Share/Bookmark

22.12.11

Les Coves de Sant Oleguer de Sabadell


Share/Bookmark

21.12.11

Una dita popular, nou indici de la catalanitat d'En Colom?

FONT:
http://www.inh.cat/articles/Una-dita-popular-nou-indici-de-la-catalanitat-d-En-Colom

30 de gener de 2009. Matí ennuvolat. En una residència geriàtrica del Maresme, al costat d'una finestra, una visitant habitual i una senyora resident intercanvien un comentari sobre el temps:
- Sembla que plourà, avui.- Ja pot ploure, ja. Per mi, que plogui fins que en Colom begui a galet.
La darrera frase ha estat pronunciada per la senyora Paquita Badia, barcelonina de 90 anys d'edat. En preguntar-li d'on ha tret una expressió tan curiosa, explica que la deia un dels seus marits, que era de Girona. La senyora Paquita és vídua tres vegades i no recorda de quin poble gironí eren els pares del seu marit. Tampoc acaba de quedar clar si es tractava del segon o del tercer espòs, però el més important és allò que es desprèn d'una expressió que té tot l'aspecte d'una dita popular d'altre temps, pronunciada de manera espontània i natural com a resposta a un comentari prototípic sobre la meteorologia.

Tots sabem que beure a galet és l'acte de beure fent caure a la boca el raig prim de líquid (aigua, vi...) que brolla pel broc petit d'un càntir, un porró, etc. Beure a galet com a expressió figurada, però, vol dir "Creure-s'ho tot", segons el Diccionari de la llengua catalana de l'Enciclopèdia Catalana1. Al mateix diccionari, a continuació, la quarta accepció del mot galet diu, textualment:
"4 fer beure a galet fig Enganyar algú abusant de la seva credulitat"2.
Aquesta expressió, avui en desús com tantes i tantes que es van perdent del català genuí, l'havia sentida a la meva família en comentar com un nen de certa edat n'enredava un de més petit tot aprofitant-se de la seva innocència infantil. "Mira-te'l, pobret, com el fa beure a galet! Ja n'hi ha prou, va".
De l'expressió de la senyora Paquita, aleshores, se'n desprenen algunes reflexions interessants. "Ja pot ploure, ja. Per mi, que plogui fins que en Colom begui a galet" significa, ras i curt, "Que plogui molt, tant com vulgui. Que plogui tant, que fins en Colom begui a galet", d'on s'infereix que a en Colom era gairebé impossible de fer-lo beure a galet. En Colom, per tant, estaria a les antípodes de la persona crèdula i fàcil d'enganyar. La sentència podria referir-se al Descobridor o també al seu fill Ferran, que com sabem s'oposà eficaçment a l'erosió dels drets de la família Colom amb arguments jurídics que allargaren els plets colombins durant anys, fins que la seva vellesa i mort aplanà el camí a les pretensions de la Corona.

Si anem una mica més enllà, és fàcil de notar que hi hauria una idea prèvia segons la qual a en Colom (pare o fill) no l'havien pogut enganyar, o no es deixava enredar, i això es reflectiria a nivell popular en una dita recurrent, "a en Colom sí que no el feien beure a galet!", de la qual cosa es dedueix que hi havia altres personatges, càrrecs, nobles, mandataris o funcionaris, a qui sí que enredaven i feien beure a galet, sovint o de tant en tant. Això lligaria amb la situació coneguda de l'avenç gradual de la castellanitat a partir del segle XVI i següents, i que amb males arts, incompliments, abusos o pràctiques contra furs aniria esgarrapant parcel·les de llibertat i de poder tot abusant de la tebior o la bona fe dels polítics catalans de cada època. En aquell estat de coses, el record del temps del Descobridor acudiria sovint a l'imaginari col·lectiu, i de manera natural es deurien gestar refranys populars com la dita que ha arribat fins a nosaltres.

Així, Que plogui fins que en Colom begui a galet és el reflex de la percepció general que, a en Colom, ningú no el feia beure a galet. És una sentència genuïnament catalana, que només pren una significació plena en la nostra llengua. I el mateix passa amb el sentit figurat que s'atorga a la locució beure a galet: que només té raó de ser en català. Aleshores, si "en Colom" era el referent popular que la gent d'aquest país contraposava als altres nobles o polítics catalans que sí que bevien a galet, és que en Colom era notòriament català.

Pep Mayolas

1 Diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona, 2002, pàg. 787.
2 Ídem, pàg. 787.
Fotografia: http://calaixdetardaboirosa.blogspot.com

Share/Bookmark

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.