traducció - translate - traducción

25.9.14

ELS RACISTES D'ÒMNIUM

"Han envellit malament, els nostres progressistes oficials. Tants anys fent el progressista deu cansar"
Quim Torra
Quim Torra Advocat i editor. Ha treballat durant 20 anys a l’empresa privada, dos dels quals a Winterthur (Suïssa). És autor de:Ganivetades Suïsses (2007) iPeriodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar (2008). I ha editat l´epistolari de Pau Casals i Josep Trueta. Ha guanyat el Premi Carles Rahola d´assaig 2009.
La collita d'insults dels darrers dies ha estat abundant i generosa: som un "virus mortal" (Núria Amat), "insensats" (Pedro Sánchez), "primitius" (Francesc de Carreras), "pitjors que els bascos" (Rosa Díez) i ja no esmento els habituals nazis, etcètera. Però el Sr. Gregorio Morán afegia un nou insult a aquest bé de Déu: "racistes", en un article publicat a La Vanguardia, titulat "Hay que frenar la estupidez". 

Per un moment vaig pensar que el Sr. Morán havia tingut un moment de lucidesa. Però no, no es referia a ell mateix, sinó que carregava contra el dret a decidir dels catalans. En un moment del text, fastiguejat perquè els sindicats catalans s'hi han manifestat favorables, deixava anar: " alucinante contubernio de los sindicatos más corruptos de España, en cerrada competencia con los andaluces y los asturianos, cuyos líderes aprobaron la unión ¡estratégica! con Òmnium Cultural, el núcleo vivo y fortalecido del racismo y el reaccionarismo en Catalunya".

Si el procés d'independència està deixant despullat a algú en aquest país és a la patuleia dels vells progressistes provincians espanyols domiciliats a Catalunya. El fenomen s'estudiarà a les universitats americanes. Temps al temps.

Instal·lat en la seva confortable columna del principal mitjà de comunicació conservador i burgès per excel.lència, com és La Vanguardia, el Sr.Morán es permet el luxe de criticar com a "reccionaris" als 42.000 socis d'Òmnium. Allà ell, no sembla d'una gran coherència ideològica, però allà ell. Òmnium no és propietat de ningú, sinó de 42.000 persones que paguen la seva quota per una entitat que té com a lemes "Llengua, cultura, país", que treballa pel català a les escoles, perquè la cultura catalana tingui una dignitat i perquè la cohesió social del país s'enforteixi.

Estic completament segur que el Sr. Morán no té ni idea, però ni la més remota idea, de qui són aquests socis, ni de què fan, ni qui representen. Què ha fet ell en tota la seva vida per la cultura pròpia del país que l'acull? Ell viu en el seu món pretèrit i fossilitzat dels temibles burgesos catalanistes enfrontats a les masses obreres proletàries esclavitzades. I, esclar, com entendre que els sindicats catalans s'hagin unit al dret a decidir?

El Sr. Morán no ha llegit mai Josep Termes, ni Josep Benet, desconeix les tradicions de la terra, desconeix la història de la terra, desconeix la llengua d'aquesta terra, desconeix perquè lluita d'aquesta terra. Però ens titlla d'estúpids i racistes. Analitzem-ho.

Per què el Sr. Morán qualifica de "racistes" als 42.000 socis d'Òmnium? Que l'hem insultat, mai, des d'Òmnium, a ell? I la resposta es troba en Montserrat Roig, l'antítesi perfecta. La mateixa ideologia, països diferents. Quan el Sr. Pérez Andújar va encetar aquest debat dels "oligarques d'Òmnium", ja vaig utilitzar la mateixa cita. La Roig, d’esquerres i catalanista, va publicar al Mundo Diario, el 1977!, l’article següent: "I ve un senyor que acostuma a dir paraules sàvies. Aquest senyor et diu, sorneguer, els teus símbols són, si fa no fa, els mateixos que aquests que rebutges, tot és qüestió de colors... i tu prefereixes no emborratxar-te, fóra fàcil, i prefereixes pensar que s’ha equivocat o que la boira de la memòria és tan densa que el senyor de les paraules sàvies tampoc no és capaç de treure-la del seu davant. Quatre barres..., quatre rius de sang, com diria en Raimon, i tu, que t’has passat la vida combatent el sentimentalisme i el folklorisme dels vells, dius, tot d’una, que ja n’hi ha prou, que aquestes quatre barres volen dir moltes coses, i t’empesques tot d’exemples per a demostrar què carai són aquestes quatre barres —o què representen— i prefereixes, una altra vegada, usar la raó abans que la ràbia. Dius que aquesta bandera ha estat acceptada pels immigrats, que és la seva, que és la nostra, dius que els obrers de “Laforsa” venien escuts amb la senyera molt abans que fos tan pública com ara —molt abans que en Samaranch la posés a la Diputació—, que els obrers de “Laforsa” del Baix Llobregat la venien per a fer calés per a mantenir la seva vaga. O bé recordes quan els xicots de l’OJE t’estossinaven pels carrers quan tu tenies tretze anys i portaves, cofoia, l’escut de les quatre barres, o..."

Han envellit malament, els nostres progressistes oficials. Tants anys fent el progressista deu cansar. Llàstima de no comptar amb la Roig encara i que fos ella qui els digués que ja està bé, que miri el Sr. Morán qui són els seus companys de viatge: el Puente Aéreo, les elits econòmiques catalanes madrilenyitzades, el PP, Plataforma per Catalunya, el PSC. I Espanya, naturalment.. Ell està en aquell costat de la ratlla. I al davant hi té, es clar, les classes populars catalanes, els sindicats, sí, els sindicats, esclar que sí. On es pensa que seran els sindicats? Defensant la democràcia i el dret a decidir, com CiU, ERC, la CUP, Iniciativa, i milers d'associacions, entitats de cultura popular, ateneus, centres socials d'arreu del país. Però esclar, cal prendre'ns la molèstia de conèixer el país, d'estudiar-lo, de viure'l i no de viure-hi, només. 

Torno a l'inici de l'article. I desitjo continuar pensant que aquest moment de lucidesa arribarà. Estaria bé que, per fi, el Sr. Morán frenés l'estupidesa.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.