traducció - translate - traducción

15.4.15

Brussel·les ja demana saber quants eurodiputats tindria Catalunya

La Comissió Europea insta Catalunya i Espanya a pactar com seria un Estat català a la UE i amb quines condicions es representaria el nou Estat a les institucions europees


La Comissió Europea insta Catalunya i Espanya a negociar i posar-se d'acord sobre com seria un hipotètic estat català en el marc de la Unió Europea, i no es pronunciarà sobre les conseqüències d'una declaració d'independència unilateral, almenys de moment. Així ho han assegurat aquest dimarts fonts comunitàries, que confirmen que la independència de Catalunya implicaria un canvi en els tractats europeus. Barcelona i Madrid haurien de negociar aspectes com el nombre d'eurodiputats de cada nou estat o el nombre de vots a les institucions europees i només després seria Brussel·les qui oferiria la seva opinió legal sobre les conseqüències de tot plegat i s'iniciaria un debat amb la resta d'estats membres.

COMPARTEIX
      
 



L'opinió oficial de la Comissió Europea sobre una possible independència de Catalunya es manté intacta i "no ha canviat", segons ha assegurat aquest dimarts des de Brussel·les el portaveu Olivier Bailly. En resposta a una pregunta sobre la carta de la vicepresidenta Vivianne Reding al govern espanyol, Bailly ha reiterat que Brussel·les només es pronunciarà "a petició d'un estat membre" i quan es detalli "un escenari precís". La carta ha creat certa polèmica a Brussel·les, i contradiccions entre els diversos portaveus, per si s'havia enviat en nom de la Comissió Europea o a títol personal. 

"L'escenari concret de la separació d'un estat membre o la creació d'un nou estat no seria neutral pel que fa als tractats de la Unió Europea, i per això la CE expressaria la seva opinió sobre les seves conseqüències legals d'acord amb la normativa europea a petició d'un estat membre que detallés un escenari precís", ha defensat Bailly. "No és el rol de la Comissió expressar una posició sobre temes d'organització interna relacionats amb dissenys constitucionals d'un estat membre", ha afegit el portaveu. 

Fonts comunitàries han explicat que l'objectiu de Brussel·les si el procés independentista tira endavant és rebre un acord intern entre Catalunya i Espanya on es detalli com es repartiria el deute, quants eurodiputats tindria el nou estat català i la nova Espanya, quants vots els correspondrien al Consell Europeu, si tindrien cadira al BCE, si s'hauria de crear un nou eurocomissari o si el català s'hauria d'incloure com a llengua oficial europea. 

Aquest canvis, han reiterat les fonts comunitàries, serien subjectes a un acord amb la resta de 26 estats membres. Fins aleshores, però, Brussel·les rebutja pronunciar-se sobre si una Catalunya independent seria dins o fora de la UE, perquè considera que és més neutral no fer-ho. De fet, ni tan sols si Artur Mas tira endavant amb un referèndum amb la pregunta proposada fins ara: "Vol que Catalunya sigui un nou estat de la UE?", Brussel·les no es pronunciarà. 

L'escenari descrit per aquestes fonts implica la necessitat d'un acord entre Barcelona i Madrid. De moment, la Comissió Europea no preveu l'escenari d'una declaració unilateral d'independència. De fet, en roda de premsa el portaveu oficial de Barroso ha dit que la CE rebutja "comentar qualsevol d'aquests aspectes de la situació". Però si Catalunya volgués tirar endavant amb un referèndum, tingués la majoria per fer-lo i no s'aconseguís arribar a un acord amb Madrid, Brussel·les podria veure's forçada a expressar algun tipus d'opinió. 

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.