traducció - translate - traducción

3.11.15

EN QUÈ MENTEIX L'ESTAT SOBRE LES INSTITUCIONS INTERNACIONALS

Font: Juristes per la Independència

Aclariment Jurídic sobre la utilització de les institucions internacionals

El president del govern espanyol i altres autoritats de l’Estat espanyol al·leguen la il·licitud d’una eventual declaració unilateral d’independència de Catalunya apel·lant al principi d’integritat territorial dels estats. Defensen que existeix una prohibició implícita de declarar unilateralment la independència que es deriva del principi d’integritat territorial dels estats.

Aquestes afirmacions procedents de l’executiu espanyol tergiversen totalment el Dret internacional públic i ho saben o haurien de saber-ho. El principi de respecte al principi d’integritat territorial constitueix una obligació internacional que té com a destinataris els Estats i no pas els pobles. Tota la normativa aplicable respecte a l’esmentat principi així com el dret consuetudinari circumscriu el seu àmbit d’aplicació als Estats tal com estableix, entre altres, l’article 2, paràgraf 4 de la Carta de Nacions Unides, la Resolució 2625 (XXV) de la Assemblea General de Nacions Unides de 24 d’octubre de 1970, l’Acte Final de la Conferència de Helsinki de l’u d’agost de 1975 art. IV i al dret consuetudinari internacional.

En aquest mateix sentit el Tribunal Internacional de Justícia va concloure de forma expressa i general al paràgraf 80 de la seva Opinió Consultiva emesa el dia 22 de juliol de 2010 respecte de la declaració unilateral de independència de Kosovo: “Per tant, l’àmbit d’aplicació del principi d’integritat territorial es circumscriu a l’esfera de les relacions entre Estats”.

Per altra banda, també les autoritats espanyoles inciten altres autoritats tant estatals com d’organismes internacionals a amagar un fet: una declaració d’independència que es realitzi de forma unilateral s’adequa al dret internacional públic general perquè no hi ha cap prohibició de declarar la independència de forma unilateral des de l’àmbit del dret internacional.

El Tribunal de Justícia arriba a aquesta conclusió després de fer una anàlisi de quina ha estat la pràctica internacional respecte aquesta qüestió al paràgraf 79 de la seva Opinió Consultiva respecte Kosovo.

El Tribunal fa palès que la pràctica dels Estats durant segles indica que el dret internacional no conté cap norma prohibitiva respecte a la unilateralitat de les declaracions d’independència.

Aquesta situació no canvia pel fet que a partir de la segona meitat del segle XX s’hagi desenvolupat el dret internacional d’autodeterminació a favor dels pobles de territoris no autònoms o pobles subjectes a dominació o explotació estrangera.

El Tribunal assenyala que hi ha exemples de declaracions d’independència fora del context del dret d’autodeterminació . En aquest sentit, la pràctica dels Estats en aquests supòsits no indiquen l’aparició d’una nova norma prohibitiva respecte a les declaracions unilaterals d’independència que no estan emparades amb el nou dret d’autodeterminació a favor de territoris no autònoms o pobles sotmesos a domini estranger.

Aquestes tergiversacions i manipulacions per part de rellevants autoritats de l’Estat fa pensar que estem davant d’una guerra de desinformació per part de l’Estat, actitud que no és coherent amb el principi democràtic que almenys formalment aquestes mateixes autoritats proclamen de forma insistent.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.