traducció - translate - traducción

8.7.16

Les claus de la guerra bruta contra el procés independentista

El creixement del sentiment independentista arrel de la sentència de l’estatut i la seva posterior i multitudinària manifestació va activar les alarmes de l’Estat espanyol i es va establir una cèdula de crisi que va agafar contingut en els mesos següents. Soraya Sáenz de Santamaria responsable del CNI i amb el vist i plau del mateix president del govern espanyol van donar l’ordre i van dotar d’ampli pressupost la guerra bruta contra el procés independentista. El nucli dur estaria i està presidit pel ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, acompanyat del cap de gabinet de Rajoy, Jorge Moragas, i de peces com Felix Sanz (responsable del CNI), Ignacio Cosido (director general de la Policia) i  puntualment acompanyats de Pedro Arriola (principal assessor del PP, marit de Celia Villalobos i estratega de la mentida de l’11M amb Aznar) i Maurició Casals, (conegut amb el sobrenom d’el príncep de les tenebres i home de confiança del Grup Planeta).

Les claus del govern espanyol per derrotar el procés independentista amb quatre fronts de “guerra

1.- Front Judicial

Coordinació via el Fiscal General de l’Estat (recordem la dimissió de Torres Dulce) del Ministeri de Justícia, amb la policia i altres estaments, per subministrar material al poder judicials per desacreditar el procés, via els tribunals ordinaris i el mateix Tribunal Constitucional. D’aquesta manera, es va utilitzar la guerra bruta per donar als casos, en la mesura possible, caire de legalitat. Ho hem vist aquests dies amb les converses entre el ministre Fernández Díaz i el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, un prova irrefutable de com l’estat utilitza la guerra bruta sense cap mena d’escrúpols.

2.- Front policial a Barcelona

El final d’ETA va deixar mots agents de la lluita antiterrorista, policies i membres del CNI “sense feina”i malgrat les amenaces del terrorisme global, van destinar bona part d’aquell personal a Barcelona per establir una oficina“clandestina”amb l’objectiu d’activar confidents, pagar infiltrats a les entitats del sobiranisme, partits polítics, i organitzacions dependents de la Generalitat i realitzar tota classes d’escoltes i intervenció de correus i xarxes (avui la tecnologia permet arribar molt lluny de manera discreta).

3.- Front Agència Tributaria 

Un front molt especial que té un nucli dur propi format per Jordi Moragas, Jordi Cornet (Zona Franca), Alicia Sánchez Camacho i un membre de confiança de l’Agència Tributaria que té com objectiu mantenir Catalunya com una zona especial d’inspeccions (Catalunya històricament ja és la comunitat amb més inspeccions fiscals i això s’ha incrementat). L’objectiu és mantenir la tensió. Però el grup ha establert les línies més especifiques d’aquestes inspeccions, sobretot,  en el camp d’aquells empresaris que s’han significat pel seu suport al procés independentista i a les entitats del sobiranisme, l’ANC i Òmnium, entre altres.

Operació Barça:Calia desprestigiar la principal entitat del país amb projecció internacional i  aprofitant coses no massa ben fetes han trobat una eina que fa molt de mal. Recordem que mentre que el Real Madrid, que ha gastar molts més diners en els fitxatges no ha tingut cap problema -Florentino Peréz i la llotja del Bernabeu fan miracles-, el F.C. Barcelona no atura la seva presència als jutjats, Messi, Mascherano, Neymar, els seus darrers presidents i no s’atura.

4.- GAL Mediàtic

Un altre focus de la guerra bruta és, sens dubte, el front mediàtic que té com a protagonistes a l’home del Palace, Mauricio Casals (el príncep de les tenebres), home de confiança de la família Lara i de l’actual direcció del Grup Planeta, i a Francisco Marhuenda, un dels grans amics de Rajoy i director de La Razón, també el conegut Eduardo Inda,  col·laborador necessari de Pedro J Ramírez i tertulià enganxat dels programes de ‘La Sexta’ i ara director d’un digital al servei de la causa general contra l’independentisme. Aquest darrer, encarregat de les feines més brutes del front mediàtic.

Objectius: 

Creació d’un lobby digital espanyolista a Catalunya fins aleshores inexistent i que ha comptat amb molts diners per implementar projectes com Crònica Global i Economia Digital.

Creació i potenciació de l’entitat Societat Civil Catalana per contrarestar les entitats del sobiranisme

Pressió via xantatge publicitari als grans mitjans de comunicació catalans

Repartiment de “dossiers”i informació judicials certes o fabricats entre els mitjans de comunicació segons convingui. (tots ho hem pogut comprovar amb les gravacions del diari Público).

Per escoltar

NOTÍCIES RELACIONADES

Font: Les claus de la guerra bruta contra el procés independentista ! directe!cat
Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.